L’Espanya que volem és feminista

El 8 de març d’enguany els i les socialistes fem vaga. Fem vaga per defensar els drets de les dones, fem vaga contra la discriminació laboral i la bretxa salarial, perquè, com afirmava Virginia Woolf, sense independència econòmica i una habitació pròpia, no hi ha autèntica llibertat; fem vaga perquè volem decidir lliurement sobre la nostra sexualitat i sobre quan i com volem ser mares (si és que volem ser-ho); fem vaga per les 1120 dones que, des de l’any 2000 ens han deixat, víctimes de la violència masclista, i per totes aquelles que moren en vida, patint, dia rera dia, el masclisme a les seves pells; fem vaga perquè quan diem no, volem dir no; fem vaga, en definitiva, perquè ens volem vives, iguals i lliures.

El 8 de març d’enguany els i les socialistes fem vaga. I la fem, malgrat estar al Govern, amb el mateix coratge, la mateixa força i el mateix compromís que l’any passat, quan milers de ciutadanes (també de ciutadans) vam ocupar els carrers de les principals ciutats espanyoles per denunciar les discriminacions a les que estem sotmeses les dones només pel fet de ser dones.

Un any després hem aconseguit que la igualtat efectiva entre dones i homes estigui al centre de l’agenda política i mediàtica. El 8 de març va ser un punt d’inflexió, sense dubte. Com també ho ha estat el govern de Pedro Sánchez, qui un cop més ha aconseguit que els i les socialistes fem història amb un Consell de Ministres en el que per primer cop les dones superaven als homes; alhora que situava estratègicament les polítiques d’igualtat en vicepresidencia, apostava, sense dilacions, pel Pacte d’Estat contra la violència masclista, i recuperava la cotització per a als i les cuidadores no professionals de la llei de dependència (el 95% són dones), reconeixent així el treball de milers i milers de dones que tenen cura de la vida dels i les altres a l’esfera familiar.

I així ha estat com en menys d’un any, Espanya ha deixat de tenir un President com Mariano Rajoy, que davant de la bretxa salarial responia “no nos metamos en eso ahora”, a un President que davant la desigualtat laboral apura els darrers dies de govern per aprovar un real decret llei per afavorir la igualtat salarial entre dones i homes.

Estem en campanya, en menys de dos mesos els i les ciutadanes haurem de triar els i les nostres representants al govern local, estatal, europeu (i en alguns casos també autonòmic), i ho tindrem clar. Volem que el nostre entorn respiri igualtat real i efectiva, perquè l’Espanya que volem és feminista.