No podem perdre més oportunitats

Quan el Partit Popular va arribar al govern l'any 2011 tenia les idees molt clares. Venien a canviar les coses i ho van fer; van dur a terme un paquet de mesures de gran importància que tenia com a objectiu transformar en profunditat el nostre model de convivència. Nosaltres el vam qualificar com a una veritable i profunda contrareforma del nostre sistema democràtic.

Reformes, com la Llei Mordassa que tenia com a objectiu perseguir la dissidència; la LOMCE o llei Wert que atemptava contra els principis bàsics d'un model educatiu igualitari i democràtic; la reforma de la llei de l'avortament que atemptava contra els drets de la dona; reformes també en el model sanitari i en matèria de serveis públics que buscaven la privatització de manera generalitzada; en matèria laboral, la reforma de l'any 2012 o totes les reformes perpetrades via reial decret de divendres a divendres, i finalment la reforma de les pensions del  2013.

Des de la UGT, als darrers processos electorals estatals, teníem un missatge molt clar, “sense derogació, no et voto”. Com és habitual i lògic, en tots els processos electorals es busca la nostra foto i el nostre suport. En aquell moment el condicionàvem a un compromís ferm que, qui governés, donés un gir absolut a la situació política i iniciés un procés de derogacions de totes aqueixes lleis. Vam posar l'accent en la derogació de les reformes laborals i la reforma de les pensions. En un acte a la nostra seu de Cornellà, el 17 de desembre de 2015, vam obtenir el compromís per part dels diferents partits d'esquerres, PSC, ERC i Comunes. També per part del PDeCat es van aconseguir compromisos importants.

Finalment va haver-hi un govern d'esquerres al juny de 2018, liderat pel PSOE, amb el suport entre d'altres, de Podemos, ERC i el PDeCat, a través d'una moció de censura que va expulsar del govern la ultradreta del Partit Popular. Desgraciadament, després de deu mesos de mandat es tornen a convocar eleccions generals i no hi ha hagut ni derogació de les reformes laborals, ni derogació de la llei de pensions. Ningú posa en dubte les dificultats de trobar acords i consensos en l'actual situació política, però era imprescindible retornar drets i reposar qüestions essencials per a estabilitzar el marc de relacions laborals, clarament decantat des del 2011 a favor dels empresaris i del sector financer, i no s'ha fet.

Era imprescindible derogar la reforma laboral en matèria de negociació col·lectiva, un element clau, estructural i estratègic; establir que els convenis col·lectius sectorials siguin de prioritat aplicativa i dret mínim necessari, i que un conveni d'empresa hagi de respectar els elements essencials del conveni sectorial per tal d'acabar amb l'existència de les empreses multiserveis i protegir de nou i de manera clara, les persones treballadores de les petites i mitjanes empreses, que conformen mes del 75% d'aquest país. Era imprescindible també introduir de nou la ultraactivitat dels convenis col·lectius per garantir que es negociï en les mateixes condicions, entre empresaris i treballadors i així, els primers no els deixin decaure si no es negocien a la baixa, tal i com ha passat en els darrers anys; i finalment era imprescindible la reposició del paper de l'administració laboral en els processos d'expedients de regulació d'ocupació, o de modificació substancial de les condicions de treball, o d'inaplicació de convenis, a través de l'autorització administrativa en els conflictes col·lectius. Totes aquestes eren qüestions claus i mínimes que no s'han fet.

Avui ens hem despertat amb un anunci, realment és una amenaça, del Partit Popular en una desesperada carrera per ser més d'ultradreta que ningú. Ahir va plantejar que si les dones migrades sense els permisos de residència en regla donen els seus fills en adopció es podrà prorrogar la seva residència temporal i retardar la seva expulsió; una autèntica barbaritat. L'arribada d'organitzacions feixistes com Vox els ha desinhibit i sens dubte cal parar-los.

En les pròximes eleccions del 28 d'abril se'ns tornarà a demanar el suport. La UGT en 130 anys d'història ha estat una organització clau en els avanços democràtics, socials i polítics de la nostra societat. També ha estat clau per plantar cara a la dreta i per lluitar contra les seves polítiques. Som conscients que ens hem de comprometre per parar l'avanç d'organitzacions feixistes i de la ultradreta. Ho farem, demanarem el vot per a les organitzacions polítiques d'esquerres i democràtiques, però també serem tremendament exigents amb aquells compromisos adquirits per a la derogació de lleis que atempten contra el nostre model de convivència i en la recuperació de drets i llibertats. No podem perdre més oportunitats.