La Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme aprova inicialment el PDU de les Vies Blaves

La Comissió de Política Territorial d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) va aprovar divendres inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de les Vies Blaves, que permetrà crear 283 quilòmetres de camins per a vianants i ciclistes al llarg dels rius Llobregat, Anoia i Cardener. El document se sotmet ara a informació pública per un termini de 45 dies transcorreguts els quals es donarà audiència als ajuntaments. Així tota la ciutadania i els municipis podran fer les al·legacions que estimin oportunes.

 

El Pla, que redacta i tramita el departament de Territori i Sostenibilitat, va més enllà de construir una nova eina de dinamització. "Es tracta de crear un marc urbanístic i territorial adequat per recuperar, difondre i fer accessibles els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres dels tres rius", expliquen des de la conselleria. "El PDU incentivarà el coneixement dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals amb la màxima integració amb el paisatge que els acull, tot recuperant la seva història i potenciant la seva difusió", afegeixen les mateixes fonts. En aquest sentit, es recuperaran camins històrics, es crearan noves possibilitats de connexió entre els municipis, amb punts de serveis, i es rehabilitaran elements patrimonials i paisatgístics. El Pla servirà també per incrementar la qualitat de les activitats d’oci i salut, i per augmentar la conscienciació mediambiental. En conjunt, suposarà una inversió de 45 milions d’euros, a càrrec de la Diputació, que va engegar aquest projecte l’any 2015.

 

L'àmbit territorial del PDU aplega 59 municipis de 7 comarques, amb una població de més de 400.000 habitants. Tanmateix, un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. Per tant, per la dimensió del projecte és una actuació inèdita al sud d’Europa.

 

Els municipis que inclou són: Abrera, Argençola, Artés, Avià, Balsareny, Berga, Cabrera d'Anoia, Calders, Callús, Capellades, Cardona, Casserres, Castellar de n'Hug, Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castellgalí, Castellví de Rosanes, Cercs, Collbató, Copons, Esparreguera, Fígols, Gaià, Gelida, Gironella, Guardiola de Berguedà, Igualada, Jorba, la Nou de Berguedà, Manresa, Martorell, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Navàs, Olesa de Montserrat, Olvan, Piera, Pinós, la Pobla de Claramunt, la Pobla de Lillet, el Pont de Vilomara i Rocafort, Puig-reig, Rubió, Sallent, Sant Esteve Sesrovires, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Mateu de Bages, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç de Castellet, Santa Margarida de Montbui, Subirats, Súria, Talamanca, la Torre de Claramunt, Vallbona d'Anoia, Veciana i Vilanova del Camí.

Les Vies Blaves s’estructuraran en tres branques. La del Llobregat recorrerà 170,7 quilòmetres des de les fonts del riu, a Castellar de N’Hug, fins a Martorell, unint indrets com Sant Benet de Bages, Montserrat i 15 colònies tèxtils. El recorregut principal es podrà completar amb fins a gairebé 90 quilòmetres més de possibles variants i enllaços. La Via Blava Llobregat suposarà una inversió de 22 milions d’euros.

 

La Via Blava Anoia seguirà el riu des de Jorba fins a Martorell, on s’unirà amb la Via Blava Llobregat. Tindrà 60 quilòmetres de longitud que transcorreran per les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Requerirà una inversió de 12 milions d’euros.

 

Per últim, a la Via Blava Cardener s’habilitaran 52,3 quilòmetres d’itineraris pel Bages, entrant a la demarcació de Barcelona per Cardona i confluint amb la Via Blava Llobregat a Castellgalí. La inversió prevista és de 10 milions d’euros.

 

Per tal de coordinar tots els treballs, s’ha posat en marxa una comissió de seguiment amb representants de la Generalitat, de la Diputació i de l’equip redactor.