L’Hospital General promou els parts més respectuosos i segurs

L’equip de parts de l’Hospital General de l’Hospitalet és el primer equip complet a un hospital de l’estat espanyol que implementa una formació reglada de monitoratge fetal basat en la fisiopatologia, el programa icareCTG.
 
Es tracta d’un nou model d’interpretació que promou l’entesa profunda dels registres cardiotocogràfics (RCTG), obtinguts amb el que s’anomena la prova de les corretges, per valorar quina és la millor actuació que es pot dur a terme en funció de l’estat del fetus i del seu context en el procés d’adaptació al part. Per això, es basa en la resposta en tot moment a les preguntes de 'com està el fetus' i 'com està l’entorn'. Aquest maneig individualitzat basat en fisiologia fetal i que considera el context clínic "és un pas més cap a la humanització de les cures sanitàries, ja que posa l’estat del fetus en el centre de les actuacions", asseguren fonts del centre sanitari.
 
En aquest model, les decisions es prenen de forma individualitzada, enlloc de seguir de forma general les recomanacions i aplicar els mateixos paràmetres a tots els nadons. D’aquesta manera, s’aconsegueix emprendre accions puntuals per reduir l’estrès fetal o dur a terme el part i evitar danys en el nadó, si és el cas. També permet evitar fer cesàries d’emergència innecessàries, l’ús de fòrceps o per ventosa, amb les complicacions que pot suposar per a la mare. En definitiva, promou aconseguir un part més respectuós.
 
El nou model d’interpretació del monitoratge fetal ha estat desenvolupat pel metge Edwin Chandraharan de l’Hospital St. Goeorge’s al Regne Unit. Els resultats de la seva aplicació demostren una millora del període perinatal (que va de la setmana 22 a un mes després del naixement) en els centres on s’ha implementat.

Segons dades nacionals, a l’Hospital St. George’s hi ha hagut un descens del 50% de les cesàries, una caiguda del 60% en les hipòxies (disminució o manca d'oxigen) i un abandonament del 100% de la prova pH (que consisteix en punxar el cap al nadó per extreure’n sang i revisar-ne els nivells d’oxigen i, en funció dels resultats, finalitzar el part de forma urgent).
 
La formació a l’Hospital General de l’Hospitalet la dirigeix l’obstetra i ginecòloga Anna Gràcia, que treballa al mateix centre i que també és membre de l’equip de Chandraharan, amb qui és va formar i amb qui difon el coneixement d’aquest nou model d’interpretació a través del programa icareCTG. En total, a l’Hospital General es formaran 30 persones de diferent perfil assistencial a l’àrea de parts: ginecòlegs i obstetres, llevadores i especialistes residents.
 
Com explica, Maria del Río, cap de servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital, aquesta oportunitat “ens permet aplicar un enfocament homogeni del treball de part basat en l'última evidència científica, a través d’una eina de maneig clínic que millora els resultats perinatals que beneficiarà tant a futures mares com als seus nadons. Això ens converteix en un grup pioner a Espanya en implementar aquest maneig intrapart molt més coherent amb la fisiopatologia del fetus del que actualment es fa”.
 
A més, l’Hospital General de l’Hospitalet ha posat en marxa un estudi per avaluar l’impacte en els resultats perinatals de la implantació del canvi d’interpretació dels registres, liderat per Gràcia, que a més promou un estudi multicèntric en altres tres hospitals.    

 
 
La lectura de les corretges

Totes les embarassades han de passar setmanalment a partir de la setmana 40 de gestació una prova que es coneix com la prova de les corretges. Es tracta d’un registre cardiotocogràfic (RCTG) que controla el batec del cor del fetus, la seva freqüència cardíaca i les possibles contraccions de l’úter a través de dos sensors situats a la panxa de la mare.
 
Arran d’aquesta lectura, els professionals mèdics que atenen el part tenen indicadors importants de la salut del fetus: si està patint, si s’ha d’intervenir, si tot és correcte, etc. El que indiquen les corretges serà la referència per al metge per executar un procés o un altre. “La qüestió és que no hi ha hagut mai un consens clar entre els professionals per a interpretar-ne els resultats. Les guies de lectura que hem usat fins ara no tenen en compte per exemple que cada fetus és diferent”, explica Gràcia.
 
Els registres cardiotocogràfics es van començar a usar a finals dels anys seixanta sense unes instruccions consensuades. Anys més tard, es van publicar les primeres guies, que s’utilitzen encara avui i que responen en realitat a un “reconeixement de patrons", però no tenen en compte les variacions individuals de cada fetus. Per a Chandraharan, aquest sistema homogeneïtza les característiques de tots els nadons, fet que comporta que es portin a terme uns procediments que no necessàriament s’adapten sempre a les necessitats de cada cas. Per això, davant d’aquesta situació, va començar a treballar ara fa 10 anys en un nou sistema de lectura de les corretges basat en la fisiologia humana.