GAVÀ
Roca Sanitarios és condemnada a indemnitzar una mort per l'exposició a l'amiant
Per la fàbrica de Gavà han passat milers de treballadors al llarg del temps i la xifra de víctimes "pot ser molt elevada", segons el despatx d'advocats Col·lectiu Ronda
Roca Sanitarios haurà d’indemnitzar per un import de 556.205,29 euros la vídua d’un ex-treballador de la fàbrica de la multinacional situada a Gavà que va morir l’any 2017 com a conseqüència d’un mesotelioma causat per l’exposició a l’amiant mentre va prestar servei a l’empresa, entre els anys 1970 i 1989.
Des de l’any 1995, el treballador tenia reconeguda la situació d’incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional per silicosi i insuficiència ventilatòria; posteriorment, el diagnòstic es va ampliar després que li fos detectat l’any 2017 a l’Hospital de Viladecans un mesotelioma causat per l’amiant i l’INSS procedís a revisar el grau de discapacitat fins a reconèixer la situació de Gran Invalidesa derivada de malaltia professional.
És d’aquest reconeixement, i com a conseqüència dels perjudicis causats per l’estat físic que va motivar la declaració de Gran Invalidesa (necessitat permanent d’ajuda de tercers per a a qualsevol activitat quotidiana) que neix la demanda ara resolta pel jutjat barceloní.
A criteri de la Inspecció de Treball, les patologies i la mort del treballador tenen origen en la inhalació de les fibres d’amiant present en diversos components, especialment juntes, utilitzats per a la fabricació de peces diverses d’aixeteria. Roca va fer servir aquestes juntes d’amiant almenys fins l’any 2004, transcorreguts quatre anys des de la prohibició de l’amiant a territori comunitari i quan ja feia dos anys que havia expirat la moratòria per a cessar en l'ús de l'amiant que es va concedir a l'Estat espanyol a petició del Govern que en aquell moment presidia José María Aznar.
A banda de les juntes de les aixetes, tant la sentència com l’informe d’Inspecció de Treball constaten que l’empresa va ser autoritzada l’any 1984 pel Ministeri d'Economia per produir sabates de fre de ferrocarril. Des d'aquest any i fins a 2001, el material emprat per a la fabricació d'aquestes peces de maquinària produïdes a la factoria del Baix Llobregat va ser "gairebé exclusivament" l'amiant.
Malgrat aquest cúmul d’evidències sobre la presència d’amiant a la fàbrica, Roca Sanitarios va negar davant Inspecció de Treball la presència d’aquest material a les seves instal·lacions. En resposta als requeriments d’Inspecció de Treball per tal que aportés la documentació necessària per acreditar l’adopció de les necessàries mesures de prevenció i la realització de les revisions mèdiques pertinents, i tal i com reprodueix l’informe, la companyia va negar la utilització d’amiant afirmant que "a l’empresa mai ha existit risc d’exposició a l’amiant, doncs en cap dels seus processos de fabricació (porcellana, sanitària, aixeteria, radiadors) mai s’ha emprat l’amiant com a matèria primera. I per conseqüent no procedia tenir la següent documentació sol·licitada en el requeriment".
Contra aquesta insuficient argumentació, la sentència del Jutjat Social 25 de Barcelona considera provada la utilització d’amiant en els termes ja referits (sabates de fre i components d’aixateria) i es remet a l’informe d’Inspecció quan aquest afirma que l’empresa "no disposa d’avaluació de riscos, ni de controls ambientals, ni consta l’aplicació de cap mesura preventiva col·lectiva de caràcter tècnic (substitució de l’amiant, reducció de quantitats d’exposició o sistemes d’extracció) o organitzatives (reducció de treballadors exposats, zones d’accés restringides, no realització d’hores extres...) ni mesures de prevenció individual per mitjà del lliurament i l’ús d’equips de protecció respiratòria; tampoc s’acredita el compliment de mesures preventives recollides a la normativa aplicable en matèria de roba de treball, instal·lacions, descansos de treballadors exposats, emmagatzematge, manipulació, eliminació...". Un cúmul d’irregularitats que tenen continuïtat en el fet que "al treballador no se li han realitzat reconeixements mèdics ni se li ha facilitat cap activitat formativa ni informativa en matèria de riscos de l’amiant", per concloure que "existeix una absència total i absoluta de mesures preventives per a la protecció dels treballadors front al risc d’exposició a l’amiant".
Un gran nombre de víctimes
Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, que ha representat la família del difunt en la seva reclamació, considera que sentències com aquesta anticipen un nou focus d’atenció en la "dramàtica lluita" pel reconeixement de les víctimes de l’amiant, juntament amb els capítols més coneguts que representen empreses com Uralita, Rocalla, Honeywell o l’antiga Macosa, actual Alstom.
Segons Tisminetzky, "durant anys els treballadors de Roca han patit casos de càncer de pulmó i altres greus patologies de l’aparell respiratori que quedaven amagades a l’ombra de la sílice utilitzada massivament a Roca i per la dificultat de demostrar una presència d’amiant que l’empresa, fins i tot avui, quan ja ha estat condemnada anteriorment, continua negant malgrat l’evidència".
Per a l'advocat, "la situació, sortosament ha canviat, però és important que aquest canvi es traslladi en forma de revisions mèdiques adequades als treballadors en actiu i en els ja jubilats o fora de l’empresa que poden haver estat exposats fins almenys l’any 2004. La insistència de l’empresa en negar l’evidència no només afecta els drets de les persones que han estat víctimes de l’amiant sinó que atempta contra la seguretat dels que encara no ho són però ho puguin ser en el futur, doncs un diagnòstic a temps pot salvar vides".
La fàbrica de Roca ha estat un dels motors econòmics del Baix Llobregat. Per la fàbrica de Gavà han passat milers de treballadors al llarg del temps i la xifra de víctimes "pot ser molt elevada", segons l'advocat, incloent-hi les persones que han mort com a conseqüència de malalties causades per l’amiant sense arribar mai a saber-ho i, per tant, sense que ni ells ni les seves famílies obtinguessin les reparacions econòmiques que els corrresponien. En aquests casos, "és important que les famílies recordin que les morts que deriven d’accident laboral o malaltia professional no prescriuen mai i continuen tenint dret a que se’ls reconegui que va ser l’amiant de la Roca el causant de la mort dels seus familiars".
Roca Sanitarios haurà d’indemnitzar per un import de 556.205,29 euros la vídua d’un ex-treballador de la fàbrica de la multinacional situada a Gavà que va morir l’any 2017 com a conseqüència d’un mesotelioma causat per l’exposició a l’amiant mentre va prestar servei a l’empresa, entre els anys 1970 i 1989.
Des de l’any 1995, el treballador tenia reconeguda la situació d’incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional per silicosi i insuficiència ventilatòria; posteriorment, el diagnòstic es va ampliar després que li fos detectat l’any 2017 a l’Hospital de Viladecans un mesotelioma causat per l’amiant i l’INSS procedís a revisar el grau de discapacitat fins a reconèixer la situació de Gran Invalidesa derivada de malaltia professional.
És d’aquest reconeixement, i com a conseqüència dels perjudicis causats per l’estat físic que va motivar la declaració de Gran Invalidesa (necessitat permanent d’ajuda de tercers per a a qualsevol activitat quotidiana) que neix la demanda ara resolta pel jutjat barceloní.
A criteri de la Inspecció de Treball, les patologies i la mort del treballador tenen origen en la inhalació de les fibres d’amiant present en diversos components, especialment juntes, utilitzats per a la fabricació de peces diverses d’aixeteria. Roca va fer servir aquestes juntes d’amiant almenys fins l’any 2004, transcorreguts quatre anys des de la prohibició de l’amiant a territori comunitari i quan ja feia dos anys que havia expirat la moratòria per a cessar en l'ús de l'amiant que es va concedir a l'Estat espanyol a petició del Govern que en aquell moment presidia José María Aznar.
A banda de les juntes de les aixetes, tant la sentència com l’informe d’Inspecció de Treball constaten que l’empresa va ser autoritzada l’any 1984 pel Ministeri d'Economia per produir sabates de fre de ferrocarril. Des d'aquest any i fins a 2001, el material emprat per a la fabricació d'aquestes peces de maquinària produïdes a la factoria del Baix Llobregat va ser "gairebé exclusivament" l'amiant.
Malgrat aquest cúmul d’evidències sobre la presència d’amiant a la fàbrica, Roca Sanitarios va negar davant Inspecció de Treball la presència d’aquest material a les seves instal·lacions. En resposta als requeriments d’Inspecció de Treball per tal que aportés la documentació necessària per acreditar l’adopció de les necessàries mesures de prevenció i la realització de les revisions mèdiques pertinents, i tal i com reprodueix l’informe, la companyia va negar la utilització d’amiant afirmant que "a l’empresa mai ha existit risc d’exposició a l’amiant, doncs en cap dels seus processos de fabricació (porcellana, sanitària, aixeteria, radiadors) mai s’ha emprat l’amiant com a matèria primera. I per conseqüent no procedia tenir la següent documentació sol·licitada en el requeriment".
Contra aquesta insuficient argumentació, la sentència del Jutjat Social 25 de Barcelona considera provada la utilització d’amiant en els termes ja referits (sabates de fre i components d’aixateria) i es remet a l’informe d’Inspecció quan aquest afirma que l’empresa "no disposa d’avaluació de riscos, ni de controls ambientals, ni consta l’aplicació de cap mesura preventiva col·lectiva de caràcter tècnic (substitució de l’amiant, reducció de quantitats d’exposició o sistemes d’extracció) o organitzatives (reducció de treballadors exposats, zones d’accés restringides, no realització d’hores extres...) ni mesures de prevenció individual per mitjà del lliurament i l’ús d’equips de protecció respiratòria; tampoc s’acredita el compliment de mesures preventives recollides a la normativa aplicable en matèria de roba de treball, instal·lacions, descansos de treballadors exposats, emmagatzematge, manipulació, eliminació...". Un cúmul d’irregularitats que tenen continuïtat en el fet que "al treballador no se li han realitzat reconeixements mèdics ni se li ha facilitat cap activitat formativa ni informativa en matèria de riscos de l’amiant", per concloure que "existeix una absència total i absoluta de mesures preventives per a la protecció dels treballadors front al risc d’exposició a l’amiant".
Un gran nombre de víctimes
Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, que ha representat la família del difunt en la seva reclamació, considera que sentències com aquesta anticipen un nou focus d’atenció en la "dramàtica lluita" pel reconeixement de les víctimes de l’amiant, juntament amb els capítols més coneguts que representen empreses com Uralita, Rocalla, Honeywell o l’antiga Macosa, actual Alstom.
Segons Tisminetzky, "durant anys els treballadors de Roca han patit casos de càncer de pulmó i altres greus patologies de l’aparell respiratori que quedaven amagades a l’ombra de la sílice utilitzada massivament a Roca i per la dificultat de demostrar una presència d’amiant que l’empresa, fins i tot avui, quan ja ha estat condemnada anteriorment, continua negant malgrat l’evidència".
Per a l'advocat, "la situació, sortosament ha canviat, però és important que aquest canvi es traslladi en forma de revisions mèdiques adequades als treballadors en actiu i en els ja jubilats o fora de l’empresa que poden haver estat exposats fins almenys l’any 2004. La insistència de l’empresa en negar l’evidència no només afecta els drets de les persones que han estat víctimes de l’amiant sinó que atempta contra la seguretat dels que encara no ho són però ho puguin ser en el futur, doncs un diagnòstic a temps pot salvar vides".
La fàbrica de Roca ha estat un dels motors econòmics del Baix Llobregat. Per la fàbrica de Gavà han passat milers de treballadors al llarg del temps i la xifra de víctimes "pot ser molt elevada", segons l'advocat, incloent-hi les persones que han mort com a conseqüència de malalties causades per l’amiant sense arribar mai a saber-ho i, per tant, sense que ni ells ni les seves famílies obtinguessin les reparacions econòmiques que els corrresponien. En aquests casos, "és important que les famílies recordin que les morts que deriven d’accident laboral o malaltia professional no prescriuen mai i continuen tenint dret a que se’ls reconegui que va ser l’amiant de la Roca el causant de la mort dels seus familiars".




Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.9