Una tardor per acordar un futur de drets i llibertats i guanyar la convivència democràtica

Comencem el curs amb la incògnita de la conformació de govern a l’Estat, l’eventual convocatòria de noves eleccions generals i de la sentència del Tribunal Suprem que serà determinant en el nostre futur immediat. També queda obert l’escenari d’unes eleccions anticipades al Parlament, la negociació dels pressupostos i les conseqüències del refredament econòmic i l’evolució del Brexit a la UE.

Conscients de les conseqüències que aquesta situació té sobre la classe treballadora, la nostra aposta és estabilitat i avançar en millorar la qualitat del nostre sistema democràtic. Apostem perquè es superin les reticències polítiques, personals i d’altres per conformar un acord programàtic i un govern d’esquerres que eviti la repetició electoral. A banda d’una més que possible reconfiguració de l’espai electoral de les dretes amb moltes possibilitats d’èxit, les esquerres de forma irresponsable estarien enviant un missatge devastador per molts anys, que posa al descobert les seves incapacitats de negociar, renunciar i assolir acords que de forma viable, intel·ligent i responsable transformin la vida quotidiana de la ciutadania a la que representen i a la que es deuen.

Seria imperdonable perquè les prioritats del nostre futur immediat pensem que son reforçar el nostre incomplet estat del benestar i acabar amb les desigualtats i la pobresa. Entomar els grans reptes vinculats a les noves formes de treball i de producció de béns i serveis, abordar reformes importants en matèria laboral, fiscal, de pensions, protecció social o política migratòria. Encarar de forma indefugible i amb mirada llarga les transicions tecnològiques, ecològiques i demogràfiques del nostre temps.

El sindicalisme de classe i confederal també ha de ser un actor compromès en cercar acords que abordin l’actual conflicte territorial. La solidaritat territorial i una democràcia inclusiva són elements nuclears per possibilitar un horitzó d’equitat, cohesió i justícia social. Desenvolupar el nostre autogovern, acordar un sistema de finançament just que aporti més recursos i propiciar espais de trobada i diàleg que ens retrobi amb la nostra diversitat social i ens permeti sortir d’aquesta política de blocs irreconciliables. L’Estat ha d’avançar decididament en el reconeixement de la seva realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística.

Catalunya necessita un gran acord polític que doni estabilitat institucional i que estigui acompanyat d’uns pressupostos actualitzats que augmentin la despesa social i corregeixen les retallades de la crisi. Ens haurien de permetre desenvolupar la concertació en àrees estratègiques socioeconòmiques claus pel nostre futur immediat com la política industrial, formació professional, habitatge, dependència, estratègia sociosanitària, renda garantida de ciutadania, infraestructures de mobilitat i energètiques, societat de la informació i digitalització o reforma horària, entre d’altres.

CCOO demanarem esforços en l’acció política, l’aposta pel diàleg i reconstruir consensos entre diferents que permetin una articulació molt àmplia i representativa de la societat catalana. Alhora ens implicarem i participarem activament d’aquelles iniciatives socials i polítques de caràcter transversal que interpel·lin a grans majories socials per buscar sortides en aquest conflicte que dura massa, que afebleix la nostra convivència, les nostres institucions i el nostre sistema democràtic.