Els experts alerten que malalties com l’asma o la conjuntivitis sovint són expressions d’una mateixa causa al·lèrgica

L’Hospital Universitari de Bellvitge, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) organitzen avui, 2 d’octubre, a Bellvitge la jornada “IV Matí Al·lèrgia Bellvitge: Malaltia Respiratòria Al·lèrgica”.

Al llarg d’aquesta jornada, s’abordarà la problemàtica de l’al·lèrgia respiratòria tant des de la perspectiva de l’atenció primària com de l’especialitzada, fent especial èmfasi en el concepte de via respiratòria única, les comorbiditats, la rellevància de la sensibilització al·lergènica, els aspectes clínics i la necessitat d’un abordatge integral.

L’asma afecta el 5% de la població adulta i el 10% dels nens i adolescents, i té un origen al·lèrgic en la majoria de casos (en els nens, 8 de cada 10 asmàtics són al·lèrgics i en adults ho són més del 50%). "Així com en la rinitis es tendeix a atribuir-li erròniament una causa al·lèrgica pràcticament sempre, l’asma, sobretot en l’adult, sovint no es relaciona amb l’al·lèrgia i s’aborda separadament", expliquen des del centre hospitalari.

El concepte “d’una via respiratòria única” ja fa anys que és acceptat per la comunitat científica. Es considera que la inflamació subjacent en patologies com l’asma, la rinitis o la conjuntivitis és la mateixa i, per tant, cal un abordatge integral que tingui en compte aquestes patologies, tot i que de vegades no estiguin clínicament presents de manera simultània. “Podríem dir que la via aèria comença als ulls i acaba als bronquis, passant pel nas, les orelles, la faringe i la laringe. I, a l’hora d’atendre aquests pacients, cal una visió global més sistèmica que tingui en compte les interrelacions entre aquestes patologies”, explica l'al·lergòloga de l’Hospital Universitari de Bellvitge i presidenta de l’SCAIC, M. Teresa Dordal.

Darrerament s’està posant en relleu el paper de l’al·lergen responsable dels símptomes com a determinant en les manifestacions clíniques del pacient. En aquesta línia, pren força el concepte de malaltia respiratòria al·lèrgica. Dordal destaca que “no és igual ser al·lèrgic als àcars que als fongs o els pòl·lens, ni ho és ser al·lèrgic a un pol·len o a un altre". La doctora diu que "Les particularitats que confereix la sensibilització al·lèrgica s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar de manera integral aquests pacients, perquè condicionarà l’estratègia de tractament”.

D’altra banda, el diagnòstic al·lergològic pot ser clau des del punt de vista terapèutic i pronòstic, com ara en aquells casos d’asma greu que es poden resoldre simplement retirant una mascota del domicili, evitant així tractaments costosos i ingressos hospitalaris.

L’al·lergòleg és l’especialista format des d’un vessant més transversal per  diagnosticar adequadament i abordar conjuntament la rinoconjuntivitis i l’asma, és a dir, la malaltia respiratòria al·lèrgica.

La importància del control de l’asma

Aconseguir el control de l’asma és un dels objectius del maneig d’aquests pacients. "Un mal control comporta un augment del risc de patir una crisi, del nombre d’ingressos i assistències a urgències, una pitjor qualitat de vida o fins i tot exacerbacions de risc vital, sense oblidar l’augment en la despesa sanitària", manifesten des de l'hospital.

Una part del control de l’asma es pot aconseguir amb un seguiment estret del pacient, però també disposem d’eines objectives com la funció pulmonar o l’ús de qüestionaris específics que poden emprar-se a tots els nivells assistencials, incloent l’atenció primària.

Entre el 5 i el 8% dels asmàtics pateixen un asma greu. El seu maneig comporta d’entrada fer un bon diagnòstic i descartar factors modificables que poden influir en un mal control, com ara el tabaquisme, l’exposició al·lergènica i a irritant ambientals, les comorbiditats no tractades o la manca de compliment terapèutic. 

En els darrers anys, el tractament d’aquests pacients ha fet un salt qualitatiu important. En l’actualitat hi ha nous fàrmacs que van dirigits cap als mecanismes pato­gènics subjacents i que permeten actuar sobre dianes terapèutiques crucials en la inflamació responsable de la malaltia. A l’Hospital Universitari de Bellvitge s’ha creat una Unitat d’Asma Greu amb la participació d’al·lergòlegs, pneumòlegs, otorino­larin­gòlegs, gastro­enteròlegs i dermatòlegs per abordar d’una manera multidisciplinària aquests pacients més complexos.

Des de l'Hospital de Bellvitge també recorden que la implicació del metge de família és "fonamental" en el diagnòstic de sospita i sobretot en el seguiment dels pacients amb asma i malaltia respiratòria al·lèrgica per tal d’aconseguir una bona qualitat de vida i un millor control.