Després de la sentència

Aquest 14 d'octubre el Tribunal Suprem va emetre la Sentència, en majúscules, teòricament contra els actors del mal anomenat Procés català. La realitat és que, el 14 d'octubre, es va certificar la mort de la política a Espanya, va caure el vel de democràcia occidental i va descobrir, a molts i moltes que encara eren incapaços de veure-hi que, del 78 ençà, la democràcia espanyola havia estat un miratge tutelat pels poders fàctics. Tanmateix, i afortunadament podríem dir, també han caigut altres vels i, potser el vel més important, la mentida que d'anys ens repetíem, era que el jovent no estava implicat en política.

El suposat passotisme del nostre jovent s'ha descobert com la gran mentida. La gent que ha d'heretar aquest país no passa de res, ans el contrari, i gràcies al Procés d'independència de Catalunya, fa anys que ha crescut en un ambient altament polititzat i de compromís amb la seva societat. Les discussions, aquelles famoses festes familiars de gent enfadada que tant criticava la dreta -i l'esquerra espanyolista ensems-, han estat el caldo de cultiu d'una joventut compromesa, una joventut que sap que ha d'intervenir en el país que ha d'heretar i que, de cap de les maneres vol que se'ls faci entomar sense dir-hi la seva.

Sempre he pensat que m'agradaria tenir menys anys per militar en el Jovent Republicà, el que sí que podem fer, però, és ser-hi, escoltar, ajudar, servir. Perquè, al final, la política, la de debò és això: escoltar, ajudar i servir, ser útils a una idea i, en el nostre cas, la Idea, en majúscules, d'una República Catalana.