‘Tenim drets, teixim llibertats’ inicia nou cicle a Begues

Després de tres anys de compromís envers les desigualtats i els drets humans, toca canviar de cicle i emprendre nous reptes d’aprenentatge i conscienciació ciutadana. El programa Tenim drets, teixim llibertats (TDTL), impulsat pel servei de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entra en una nova etapa en la qual es treballaran els drets ambientals des d’una perspectiva local. Al projecte hi participen 11 ajuntaments i diverses organitzacions i col·lectius del territori per treballar sobre els drets ambientals i els reptes vinculats al canvi climàtic.

El plantejament d’aquest cicle, que s’inaugurarà en un acte oficial el proper dissabte 30 de novembre a Begues, vol posar el focus tant en l’impacte en el medi ambient com en obrir la mirada a les conseqüències socials, econòmiques i de salut de la contaminació. Per tant, torna a ser un repte global que precisa l’anàlisi de la responsabilitat local.

Des de l’AMB assenyalen que els drets ambientals són una temàtica d’interès general perquè ens afecten a escala global. Estan directament vinculats al canvi climàtic, que s’ha convertit en una de les qüestions que generen més preocupació i tenen més rellevància en l’agenda global actual. Per fer aquesta reflexió aquest primer any el programa se centrarà en els plàstics.

“La lluita contra el canvi climàtic demana acció en tots els nivells, de les pròpies administracions, i també feina de base”, ha assenyalat Ernest Maragall, vicepresident de l’Àrea d’Internacional i Cooperació de l’AMB. “Ara toca contribuir en la difusió i en la comprensió del que està en joc des de la perspectiva dels drets socials. Per això hem triat una acció amb la convicció de que l’ús dels plàstics ha de desaparèixer pràcticament. El que estem fent és explicar els perquès d’aquesta necessitat i els efectes devastadors de no posar remei”, ha afegit Maragall.
 

Objectiu: Eliminar el plàstic

Les dades parlen per elles mateixes. En els darrers 10 anys hem produït més plàstic que en tot el segle XX. La seva implantació és tan gran que actualment podem trobar plàstics en gairebé tots els productes que utilitzem diàriament provinents de la indústria tèxtil, la indústria alimentària, productes de neteja, fertilitzants de l’agricultura i la ramaderia que acabem consumint a casa, carburant dels vehicles, etc.

No tan sols estem en contacte amb els plàstics en el moment que fem ús de bosses i ampolles de plàstic, tela sintètica o altres productes manufacturats amb aquest material, sinó que aquests plàstics continuen el seu procés de descomposició a través de les aigües, el sòl terrestre (i, per tant, les aigües subterrànies) i l’aire amb els quals conrearem els aliments, respirarem, etc. Per això és important: reduir-ne la producció, reutilitzar els que tenim, reciclar els que ja no tenen més utilitat i fer una bona gestió del plàstic del rebuig (el que no es pot reciclar més).

Metodologia del programa

Així, el programa TDTL es porta a terme en tres fases: en la primera, que s’anomena d’Informació i reflexió, es fan tallers als territoris que hi participen. Es busca crear reflexió i debat, que ens permeten mirar la realitat d’una manera diferent de la que proporcionen els mitjans de comunicació tradicionals. Aquests tallers es fan amb grups que normalment no parlen d’aquests temes: diables, castellers, esplais  o associacions de gent gran.

A la segona fase, Sortim al carrer, es trasllada el debat a l’espai públic amb l’objectiu d’acostar un discurs crític a les persones que no formen part de cap grup del municipi per tal que puguin compartir les seves reflexions i aportacions.
 
A l’última fase, La nostra veu, el nostre compromís, es fa un acte conjunt amb tots els municipis. Per tant, es busca una mirada metropolitana i es proposen reflexions ciutadanes, posicionaments polítics i performances artístiques.

Primer any: Drets humans de les persones refugiades

El primer any el programa es va focalitzar en els drets humans dels refugiats, en el marc de les crisis humanitàries dels darrers anys, especialment a la Mediterrània. El conflicte bèl·lic de Síria va provocar que milions de persones es desplacessin internament i que altres milions de persones haguessin d’emprendre un viatge llarg travessant el Mediterrani. Des dels municipis es van desenvolupar activitats i tallers de sensibilització per promoure la consciència crítica i el compromís de la ciutadania envers les desigualtats i els conflictes socials.  

Segon any: Les persones refugiades i els drets ambientals

En aquesta segona edició es va treballar la relació entre el dret d’asil, el dret al medi ambient, el dret a la salut i el dret a la ciutat. Per fer-ho, es va reflexionar sobre els efectes de l’aparició de noves situacions ambientals arran de l’arribada a les platges de Grècia o en camps de refugiats del Líban de persones refugiades que fugen de conflictes armats. L’acumulació d’armilles i bots salvavides a les platges o la difícil gestió dels subministraments bàsics en molts municipis són grans reptes en via de resolució.
 

Tercer any: Les persones refugiades i el dret a l'aigua

El darrer any del primer cicle es va apostar per reflexionar sobre els vincles entre el dret a l’aigua i les persones refugiades. Per fer-ho, es va partir de l’anàlisi sobre nous reptes pel que fa a l’accés i el control de l’aigua vinculats al desplaçament forçós a causa de conflictes armats com el de Síria. La dificultat d’aquesta gestió en campaments de persones refugiades al Líban o en municipis com el de Kobane (Síria) és un gran repte en procés de solució. L’objectiu era analitzar el que passa a la Mediterrània amb una mirada local global.