El 25% dels professionals sanitaris pateix estrès i malestar psicològic

Al voltant del 25% dels professionals sanitaris pateix estrès i malestar psicològic. Per tal d'abordar aquesta problemàtica, l'Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries organitza avui al Centre Cultural de Martorell el XX Monogràfic teoricopràctic en salut mental, amb el lema La salut mental dels professionals sanitaris: prevenció i tractament.

A Catalunya, segons dades de la Fundació Galatea, el malestar psicològic en professionals de la medicina és del 19%, per sobre de la població laboral general (17%). Altres estudis que analitzen diferents especialitats mostren prevalences més altes en malestar psicològic i estrès professional per part de metges d'Atenció Primària, arribant fins al 26 %, i, sobretot, en els metges residents, xifra que assoleix el 30 %.

El doctor Fernando Boatas, coordinador d'Atenció Comunitària en Salut Mental del Baix Llobregat Nord de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell explica que el desencadenant més important d'aquesta situació és l'impacte emocional que suposa l'activitat diària en un servei de salut. "En el seu dia a dia, el professional sanitari s'enfronta a factors de risc psicosocial, com la pressió assistencial, la presa de decisions que afecten la vida dels pacients, la complexitat en la relació amb els mateixos usuaris i famílies, etc., que poden provocar símptomes d'esgotament emocional, estrès i altres problemes psicològics", assenyala.

Segons l'expert, les conseqüències de l'estrès i esgotament emocional poden ser tant a nivell físic, per exemple, dolors osteomusculars, com psíquic, amb la manifestació, en alguns casos, de símptomes ansiós-depressius, insomni, addiccions, etc. "Una dada significativa és que el 17% dels professionals sanitaris admet prendre psicofàrmacs", adverteix.

D'altra banda, l'impacte de l'estrès professional també té repercussió directa en l'exercici professional. "Alguns estudis mostren un elevat percentatge d'actitud irritable i mal humor en l'atenció a l'usuari (40%), un 7% d'errors mèdics i un 2% d'errors fatals amb mort del pacient", explica el Dr. Boatas. "Tot això, sumat a altres conseqüències, com productivitat reduïda, absentisme i baixes laborals, així com prejubilacions i alt recanvi professional", afegeix.

Mesures preventives

A l'Hospital Sagrat Cor de Martorell apliquen mesures de prevenció del malestar psicològic i estrès, a partir de potenciar la salut i el benestar dels treballadors. Per exemple, cada any, des del Departament de Recursos Humans del Centre es realitzen i distribueixen entre els empleats enquestes psicosocials que avaluen i permeten controlar, entre altres qüestions, el grau d'estrès a què es veu sotmès el professional en la seva jornada laboral.

Així mateix, s'organitzen formacions teòriques i pràctiques de gestió de l'estrès, com sessions de mindfulness o consciència plena, que han demostrat beneficis concrets en aquest col·lectiu de professionals; per exemple, un augment de la satisfacció personal o una millora de la comunicació amb el pacient.