Ni un pas enrere contra la violència masclista

L’any 2020 va tenir un inici dolorós a Esplugues, terriblement dolorós. El matí del dia de Reis, quan molts infants estaven a punt d’obrir els seus regals, la ciutat es va enfonsar amb la notícia del doble assassinat de la Mónica i la seva filla, de només 3 anys. Si cada cop de masclisme criminal trasbalsa l’ànima, en un dia com aquest va resultar d’una brutalitat devastadora.

La Mónica i la seva filla són les primeres víctimes oficials de la violència masclista d’aquest 2020 a Espanya. Però nosaltres ens neguem a posar a zero cada 1 de gener aquest comptador, perquè mare i nena, dos projectes de vida truncats, se sumen a una llarga llista de dones assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles, i de fills i filles executades per infligir dolor a les seves mares.

El masclisme mata. Sabem que aquesta és només la punta d’un grandíssim iceberg, i que el camí de les violències masclistes, més freqüentat del que sembla, converteix moltes vides en un infern. Tot plegat és el reflex més brutal del patriarcat, un sistema de valors i de relacions de poder amb deu mil anys d’història que diferencia i condiciona la biografia de les persones en funció del seu gènere. Els seus tentacles s’entaforen per tot arreu, independentment de l’edat, l’origen, l’estatus social o el nivell econòmic.

A força de conviure-hi, de vegades no el reconeixem. Però ja és hora que caiguin les màscares. Hi ha qui vol tornar a veure la violència masclista com un excés puntual o un conflicte familiar i privat quan en realitat es tracta d’una xacra global que hem de combatre com a societat, rotundament i col·lectivament.  

Si ens toquen a una, ens toquen a totes. I en aquest totes, incloc dones i homes. El mateix 6 de gener, la ciutadania ens vam concentrar matí i tarda davant de l’Ajuntament d’Esplugues per expressar el nostre dol i mostrar el nostre rebuig pel doble crim masclista. L’endemà, vam consensuar una declaració institucional que recollia l’acord pel qual l’Ajuntament es personarà com a acusació popular en el procediment que es tramitarà davant l’ordre jurisdiccional penal.

Ara en el nostre pensament i en el centre de la nostra acció tenim la família més directa, abatuda per la terrible pèrdua. No hi ha paraules. No hi ha justificació. Però no hi ha, sobretot, lloc per a més feminicidis. Si aspirem a ser una societat lliure, oberta i avançada, no podem tolerar que un home assassini la seva parella pel simple fet de ser dona i no podem permetre, de cap de les maneres, que acabi amb la vida d’un infant per fer mal a la mare.

Esplugues diu no i dirà sempre no a les violències masclistes, Esplugues diu “Ni una més, ni una menys!", "Ni un pas enrere!", "Ens volem lliures i vives!"