El diàleg és el camí, la cohesió social l'objectiu

Una nova etapa s’ha obert a Espanya amb la configuració d’un govern d’esquerres compromès amb el necessari diàleg social, intergeneracional i territorial.
 
Convé diàleg social per, primer de tot, recuperar els acords amb sindicats i patronals que reequilibrin les condicions laborals que ara mateix precaritzen la vida dels treballadors i treballadores. Però també convé per a donar resposta grans problemes del món del treball: l’augment del risc de pobresa laboral, la segregació per sexes i la bretxa salarial, que provoca que de 170 feines només 42 siguin paritàries, i l’atur de llarga durada, entre d’altres. Finalment, convé diàleg social i enfortir la capacitat negociadora a l’empresa perquè només entre 2009 i 2017 els salaris espanyols han passat de ser el 66,6% al 61,2%  respecte el PIB, fet que significa que els treballadors i treballadores perden cada any 64.500 milions d’euros, segons el darrer informe de la OIT.
 
Convé diàleg intergeneracional per deixar un planeta sostenible als nostres fills després d’haver pres consciència de l’impacte sense precedents que els processos industrials i de consum, la crema de combustibles fòssils i el nostre model de desenvolupament econòmic tenen sobre el nostre planeta, i que és la nostra generació la que pot salvar-lo o condemnar-nos.  Per aquest motiu fer front al canvi climàtic és una exigència que cal alinear amb l’Agenda 2030 (l’agenda integral de pau i solidaritat i desenvolupament sostenible), així com integrar en el procés de transformació de la nostra economia que, com afirma la declaració d’emergència climàtica aprovada pel consell de ministres d’aquesta setmana, ha de basar-se en el principi de prudència econòmica, contribuint a assegurar les oportunitats dels més joves, la justícia i solidaritat intergeneracional, per mantenir el sistema de pensions públic alhora que s’afronta la pobresa infantil, i una més gran equitat i disminució de la desigualtat en les generacions actuals.
 
Finalment, convé diàleg territorial que ha de donar pas a la política després d’anys d’un conflicte polític enquistat. La deriva independentista no només ha fracassat, sinó que ens ha perjudicat a tots i totes: ens han dividit entre nosaltres, ens han enfrontat a la resta d’Espanya i ens ha ridiculitzat davant Europa. Catalunya és avui una societat esgotada pel procés independentista. Una societat que demana guarir les ferides i conquerir el futur.  

En aquests anys sense passar pàgina hem perdut qualitat de vida: Tenim la pitjor atenció a la gent gran de tota Espanya, les llista d’espera a la sanitat segueixen creixent i s’ha espatllat l’ascensor social educatiu, degut a una manca d’atenció de qualitat a la infància i les taxes universitàries més altes de tota Espanya.

El diàleg es pot donar entre els que pensen igual, però també s’ha de donar amb els que pensen diferent, sabent que malgrat les diferències, les opinions dels altres també són respectables. Ara, amb aquest nou Govern a Espanya, els independentistes, que ens tenen acostumats als monòlegs i la imposició, tenen  l’oportunitat d’obrir-se a espais de trobada, de negociació i de pacte.

Però per això és imprescindible, i és el que els i les socialistes reclamem, un diàleg continu i inclusiu dins de Catalunya. Un diàleg que exigim al Govern i també als grups que estan a l’oposició. Catalunya no és només el que els partits de la majoria parlamentària representen, sinó que és el conjunt de la societat. La divisió la tenim entre catalans i no es pot sostenir a la mateixa frase que el Govern d’Espanya ha de subscriure els posicionaments del Govern de Catalunya quan aquest govern no treballa per construir consensos dins de Catalunya des del respecte a totes les opinions.

El diàleg i l’entesa és el camí. La nostra voluntat és la d’arribar a acords que millorin la convivència per tornar a ser una societat que es reconegui unida en la seva pluralitat, diversitat, igualtat i cohesió. Per això ens n’alegrem d’aquesta nova etapa que s’obre a Espanya. Una nova etapa que esperem que més d’hora que tard arribi també a  Catalunya.