CULTURA I OCI
Los Hermanos Cubero arriben a l'Hospitalet
Actuen al Barradas dins del Let’s Festival
![[Img #28952]](https://elfar.cat/upload/images/01_2020/9757_d9792632pjpg.png)
El Barradas de l'Hospitalet se suma al Let’s Festival amb l’actuació del grup Los Hermanos Cubero, aquest dissabte, 1 de febrer, a les 20.30 h. per presentar el seu disc Quique dibuja la tristeza. La pena és una manera d'acceptar, potser també de curar, el dolor, diuen. Com també diuen que qui canta, la seva pena espanta. Diuen. I ja poden dir, que fins que un no es troba de cara amb el dolor, amb la pena i amb la cançó no pot ni imaginar-se de què estan parlant. Enrique Cubero va rebre la visita de tragèdia com aquesta sempre arriba per anunciada que estigui: sense estar realment preparat. I a la fi, com a músic que és, va començar a cantar.
Quique dibuja la tristeza és el disc que accepta els dies sense sol i els dies amb un sol massa impertinent. Aquesta és una música inspirada i dedicada a una persona que ja no la podrà escoltar. Per a la resta de persones però, és una invitació a acompanyar a Enrique Cubero a l'altre costat de la línia de l'ombra. Però, fins i tot sense conèixer la seva història, és un disc amb la tremolor, amb la bellesa esquinçada, amb el qual és impossible no empatitzar.
![[Img #28952]](https://elfar.cat/upload/images/01_2020/9757_d9792632pjpg.png)
El Barradas de l'Hospitalet se suma al Let’s Festival amb l’actuació del grup Los Hermanos Cubero, aquest dissabte, 1 de febrer, a les 20.30 h. per presentar el seu disc Quique dibuja la tristeza. La pena és una manera d'acceptar, potser també de curar, el dolor, diuen. Com també diuen que qui canta, la seva pena espanta. Diuen. I ja poden dir, que fins que un no es troba de cara amb el dolor, amb la pena i amb la cançó no pot ni imaginar-se de què estan parlant. Enrique Cubero va rebre la visita de tragèdia com aquesta sempre arriba per anunciada que estigui: sense estar realment preparat. I a la fi, com a músic que és, va començar a cantar.
Quique dibuja la tristeza és el disc que accepta els dies sense sol i els dies amb un sol massa impertinent. Aquesta és una música inspirada i dedicada a una persona que ja no la podrà escoltar. Per a la resta de persones però, és una invitació a acompanyar a Enrique Cubero a l'altre costat de la línia de l'ombra. Però, fins i tot sense conèixer la seva història, és un disc amb la tremolor, amb la bellesa esquinçada, amb el qual és impossible no empatitzar.


















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.137