Orienta

M'irrita que es parli massa sovint de càrrecs polítics, o de qüestions que tenen nom d'Encíclica Papal o de Manifest Revolcionari, i no de problemes quotidians pendents. Fa pocs dies, a Madrid, insistia en aquest punt: l'única referència política que ens parla de veritat del futur és el municipalisme, on apreníem, quan el practicàvem, per designació popular, que "en política, tot allò que no té partida pressupostària no existeix". I que els polítics de veritat són els que han viscut el dia a dia de les angúnies de la ciutadania, sense escarafalls i sense caure en la temptació de les promeses d'acompliment problemàtic.

Al llarg dels anys que he viscut a Catalunya, a més, he descobert que si vols entendre a quin país vius, i quan hi vius, i com vols que sigui quan tu ja hagis tocat el dos  -va de RIP-, és respirant i funcionant a l'entorn de problemes locals, quotidians, no programats en la lletra menuda de cap Constitució. Fill com sóc d'impressor, sempre he cregut en la lletra petita… de tot i en el cor (gran o petit, generós o pèrfid) de les persones concretes, que viuen, bé o malament, en el marc d'una societat concreta.

Aquest matí rebia per correu el darrer número de la Fundació 'Orienta', que treballa per a la salut mental d'infants i d'adolescents, tan arrelada al Baix Llobregat. La tal Fundació fa més de quaranta anys que tracta d'afers… que per a mi no són menors. El número extra que acabo de rebre parla sobre l'abús sexual infantil. Llec com sóc en la matèria, no sé quin percentatge de les 120 pàgines que tinc al damunt de la taula he entès. I sí que la meva lectura m'ha sacsejat per dins, perquè quan t'expliquen funcions i disfuncions del nostres conciutadans més joves, i com de difícil és recuperar la possibilitat de viure sense tants entrebancs, és quan penses en la quantitat de feines que tenim pendents i de quantes i quantes persones que juguen net hi ha al teu entorn.