Èxit de les mesures alternatives a la sanció per conductes incíviques

L’Àrea Municipal de Convivència i Civisme ha fet un balanç positiu dels resultats de 2019 del programa del Servei de Mediació Comunitària sobre mesures alternatives a la sanció per conductes incíviques. Del darrer centenar de casos acollits a la mediació reparadora, només en dos s’ha produït la reiteració d’una acció infractora.
 
L’Ordenança del civisme i la convivència recull l’opció, en cas d’infracció, de substituir la corresponent sanció econòmica per la realització de treballs voluntaris per a la comunitat o de tasques socioeducatives.
 
Dels més de 700 procediments sancionadors iniciats l’any passat, al voltant del 20% dels infractors denunciats han reconegut els fets. D’aquests, la meitat ha realitzat el pagament voluntari de la sanció, i la resta n’ha demanat la substitució per treballs comunitaris o tasques socioeducatives.
 
Dels darrers 106 casos treballats, només n’hi ha hagut dos de reiteració de conducta infractora, la qual cosa "permet fer un balanç positiu de l’aplicació del programa de mesures alternatives a la sanció per conductes incíviques", asseguren fonts municipals.

D'aquest centenar de casos, gairebé la meitat van estar relacionats amb el consum d'alcohol (45 casos), seguit de sorolls en habitatges (23), i sorolls en establiments i a l'espai públic (15). En aquests casos, l'ordenança estableix sancions econòmiques que poden ser de 750 euros en el cas del consum d'alchol o de fer grafitis, i de 150 a 300 euros pels sorolls.

En aquest casos i en altres actituds incíviques com orinar i escopir a la via pública, no recollir deposicions d'animals, o fer un mal ús dels contenidors o de les papereres, les accions alternatives a les sancions es basen en "un model de mediació reparadora que promou la responsabilització de la persona infractora en els seus propis actes, amb actituds constructives i allunyades de respostes basades únicament en el càstig, i que tenen per finalitat evitar la reincidència", expliquen aquestes fonts.
 

Segons fonts municipals, "en cada cas es dissenya una acció reparadora tenint en compte la infracció, el perfil del ciutadà que ha comès la infracció i la seva situació personal". En el cas de sorolls en domicilis, l’acció reparadora acostuma a anar encaminada a mantenir un espai de diàleg amb els veïns afectats, mitjançant un espai de mediació, ja sigui amb els que van demanar la intervenció policial o amb el president o presidenta de la comunitat.

Pel que respecta al consum d’alcohol, les accions reparadores consisteixen en un taller de prevenció de consum d’alcohol conduït per un tècnic de Salut Comunitària. Aquest taller pot anar acompanyat d’altres accions complementàries com assistència a sessions terapèutiques en el cas de detectar-se dependència a l’alcohol, entrar en els circuits formatius o pre-laborals de la ciutat si es tracta de joves que ho necessiten, o tornar a visitar-se als sistemes de salut mental si es tracta de persones que pateixen aquest tipus de malalties.

En altres ocasions, els infractors han participat, ajudant a organitzar i dinamitzar alguns actes de ciutat, com la Festa del civisme o actes esportius. Si es tracta de grafitis, la reparació acostuma a passar per a reposar l’estat original de la paret, d’acord amb el propietari de la mateixa, o la participació en accions d’art urbà a la ciutat.