Elogi de l’expertesa davant la democratització de l’estupidesa

És preocupant observar com cada vegada sovinteja més l’opinió superficial per part de moltes persones sobre temes d’una gran complexitat. El cunyadisme és un fenomen que sempre ha estat aquí, alimentant-se de teories conspiranoiques (“l’arribada de l’home a la Lluna va ser un muntatge”, “a les Torres Bessones no va morir ningú, oi que no has vist cap imatge de cap mort?”) o de perillosos rumors de caràcter racista (els migrants que reben ajudes i no treballen, els impostos que no paguen les botigues dels paquistanesos, les dones sudamericanes que venen només per lligar-se un senyor per viure-hi la vida...).

Però, d’un temps ençà, les xarxes socials han donat ales a opinadors d’escuradents a la boca i proclius a les teories de complots. Dos exemples molt recents: darrere del letal coronavirus hi ha laboratoris amb interessos comercials, i el desbordament del riu Ter durant el temporal Gloria es podria haver evitat si haguessin desembassat abans els pantans.

Evidentment, cap científic ni expert en la matèria avala aquestes tesis. Més aviat, al contrari. Tot i això, i aquí rau la gran diferència respecte als temps en què no vivíem hiperconnectats, s’havien extès tant que han hagut de sortir veus oficials i autoritzades per la seva experiència i el seu currículum a desmentir-les. Però ja ens podem esforçar els periodistes a demostrar l’absurditat d’aquestes conspiracions, que el pòsit s’hi quedarà.

Les xarxes socials, que per descomptat han suposat un avenç en molts camps del coneixement, han democratitzat també l’estupidesa. El que abans no passava de la barra del bar o de la cua del mercat s’ha viralitzat. El defensor de les teories alternatives més desgavellades es retroalimenta en veure que hi ha gent que pensa com ell a través del WhatsApp, de Youtube, de Facebook o de Twitter.

El problema d’aquest virus, tan perillós com el Covid-19 perquè ataca al cervell de moltíssima gent, és que qui en sol treure més rèdit és l’extrema dreta. A la recomanable sèrie The Loudest Voice (La veu més alta), centrada en la figura del creador de la cadena ultraconservadora Fox News, Roger Ailes, queda patent com les fake news passen per davant de la rigorositat quan del que es tracta és d’enfonsar el rival (en aquest cas, Obama i els demòcrates estatunidencs).

En un passatge, Ailes explica la teoria de la síndrome de la fossa d’orquestra: “Un polític puja a un escenari i desglossa de manera efectiva un programa polític complet, amb exemples emotius que arrenquen aplaudiments del públic. Surt llavors un segon polític. En el tram d'escales que el separa del faristol, ensopega i cau a la fossa de l'orquestra. ¿Quin dels dos sortirà en portada i protagonitzarà els titulars l'endemà?”. Estupidesa versus expertesa.