El municipi posa en valor la descoberta d'una petjada fòssil

L'investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Josep Fortuny, va oferir divendres a Olesa de Montserrat la conferència La icnita del Puigventós. El patrimoni paleontològic d'Olesa de Montserrat amb l'objectiu de posar de relleu aquest patrimoni i presentar els resultats obtinguts després d'estudiar la icnita, una petjada fossilitzada d'un rèptil que va viure fa 241 milions d'anys. Gràcies a la icnita es va poder determinar que la petjada corresponia a un arcosaure, un rèptil similar a un cocodril però que no arrossegava la panxa i antecessor dels dinosaures.  

La petjada que es va descobrir correspon a un peu esquerre i en fa singular la seva excepcional conservació, si més no, a escala peninsular. Cal destacar el detall de la impressió de la pell i la preservació de tots els dits i les marques produïdes per les ungles d’aquest animal. Les conclusions de l’estudi van permetre classificar aquest arcosaure dins del gènere de Chirotherium isp, una espècie carnívora,  d'aproximadament quatre metres de longitud i que vivia en un ambient semi costaner amb molta salinitat.

Durant la conferència, Fortuny va destacar que a Olesa de Montserrat s'havien trobat antigament restes fòssils corresponents a una mandíbula a la riera de Sant Jaume i la carretera B-121 (Olesa-Viladecavalls) i que també corresponien a fa 241 milions d’anys. No obstant això, a Viladecavalls, segons va explicar Fortuny, a les proximitats de la masia de can Margarit i Collcardús el 2013 es va descobrir una sèrie de petjades datades entre 239 i 240 milions d’anys.

Totes aquestes troballes coincideixen al període conegut com a Triàsic que és el primer període geològic del Mesozoic. El Triàsic segueix el Permià i precedeix el Juràssic i el seu principi i final estan marcats per grans extincions. Fortuny va explicar que el nom de Triàsic va ser encunyat per Friedrich von Alberti, que l'anomenà així en referència a les seves tres capes diferents (òxids de ferro, guix i esquistos negres). Fortuny va destacar que els fòssils trobats es poden encabir en una mateixa franja geològica coneguda com a Muschelkalk i la muntanya de Puigventós és fruït d'aquest període i, per aquest motiu, esdevé una zona d’expectativa paleontològica interessant i on es podrien trobar més restes en el futur.

L'endemà de la xerrada es va fer una excursió complementària a la conferència sota el títol El patrimoni geològic d'Olesa de Montserrat amb l'objectiu d'aproximar-se a l'indret on es va localitzar la petjada fòssil l'abril del 2016 de forma fortuïta durant una caminada. L'objectiu de l'excursió, d'uns 10 quilòmetres, també va servir per explicar la geologia olesana: la formació del pla de Can Llimona, la presència de terrenys de pissara a Olesa i la formació de la muntanya de Puigventós. 

Durant l'excursió, les persones assistents van poder veure i tocar la rèplica exacta del fòssil amb la petjada d'arcosaure que es conserva a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de la qual encara continuen les investigacions.