Resistirem

A hores d’ara la pandèmia ha aturat una part important de l’economia del nostre país. Des de la darrera crisi econòmica, hem anat avançant malgrat algun ensurt els últims anys, però el teixit empresarial de les pimes ha resistit. Ara té uns fonaments més sòlids, es troba més professionalitzada, més diversificada i també més capitalitzada.
 
Malgrat això avui ens trobem davant d’una prova d’esforç molt important i aquí cal aprendre del que va passar fa 12 anys. En aquell moment es van deixar les baules més febles, les pimes i els autònoms, a la intempèrie i això va provocar un dany econòmic i social que ha costat molt de reparar.
 
Val a dir que hi ha hagut reacció, reacció en cadena, i els governs espanyol i autonòmic i el món local han endegat un conjunt de mesures per ajudar i protegir tot aquest teixit econòmic. Aquestes mesures cal que es materialitzin de manera ràpida i, per sobre de tot, de manera efectiva. Això és urgent. No ens podem perdre en tràmits llargs i complicats que al cap i a la fi desnaturalitzen l’objectiu d’aquestes mesures.
 
Des de la nostra patronal, PIMEC, estem treballant al 100% atenent els nostres socis; autònoms i pimes que ara mateix naveguen en la incertesa davant d’aquest desafiament. Hem augmentat els recursos a la seva disposició, donant assessorament i prestant aquells serveis que els puguin ser necessaris. També com a agent social, hem esdevingut una peça clau a l’hora de traslladar als decisors la realitat i les necessitats d’aquestes empreses, de totes les pimes, sòcies i no sòcies, ja que aquesta és la responsabilitat que tenim com el representant dels autònoms i les petites i mitjanes empreses de Catalunya.
 
Des de l’empresa que represento, Soler i Sauret, l’experiència ha estat molt impactant. Hem estat gairebé 100 anys dedicats al transport públic de viatgers i jo no recordo una situació semblant amb una durada tan llarga. Hem tingut períodes d’aturada de l’activitat per diferents motius als darrers anys, però mai revestits d’aquesta incertesa.
 
Finalment, cal obrir una llum d’esperança; la fe en la nostra capacitat com a poble i com a país per lluitar i superar aquesta situació tan difícil. Tenim una pila de gent treballant per assegurar la nostra salut, els aliments o els serveis essencials, com la seguretat o la mobilitat. Un reconeixement molt especial per a tots ells, i un munt de tecnòlegs i científics que no descansen en la cerca d’una solució. Jo tinc molta fe en tots ells.
 
Si tots hi fem la nostra contribució, si donem suport als més necessitats, persones, institucions i empreses, de manera responsable, ens en sortirem. Posant per sobre de tot el valor de la veritat i el cost de l’engany.
 
Molt probablement sortirem de tot plegat amb una experiència i nous coneixements. Estem reorganitzant les empreses amb un nou paradigma en què part de la feina és fa a distància. Valdrà la pena fer una valoració per aplicar les millores que tot això ens hagi pogut aportar. Les institucions públiques han reaccionat i han abandonat el duríssim ajust que va acompanyar la darrera crisi econòmica amb l’objectiu de reduir el dèficit i contenir la inflació. Esperem que aquest nou plantejament faci de palanca un cop ja s’hagi superat tot plegat i potser posi de relleu que certa laxitud ens pot engreixar i donar molta empenta.
 
Resistirem, lluitarem per terra, mar i aire, amb tota la nostra voluntat i totes les nostres forces, amb l’únic objectiu de la victòria. Paraules d’un home d’estat, Winston Churchill, que van saber encoratjar tot un poble davant d’un dels reptes més difícils de la seva llarga i profitosa història. Ho van aconseguir, i nosaltres també ho aconseguirem.