Aprendre de la covid, construir les ciutats del futur

La ciutat del futur s'havia de construir “no permitiendo que el interés privado explote la salud de las generaciones venideras”, va escriure Ildefons Cerdà, que va dissenyar l'Eixample impressionat per les epidèmies de còlera del segle XIX. És hora de tornar a aprendre les lliçons d'una pandèmia per imaginar les ciutats de demà. Perquè de la resposta que donem no només a la crisi sanitària, sinó a la social i econòmica que se'n deriva, dependrà de com serà la normalitat que s'establirà, i quina no tornarà mai més, un cop puguem tornar a trobar-nos a les nostres places i carrers, als equipaments, als comerços i als centres de treball.

No volem tornar, per exemple, a una normalitat  en què les desigualtats segueixen sent massa profundes en una àrea metropolitana on el codi postal no determina, només, la nostra esperança de vida, sinó també l’impacte que pot tenir una epidèmia. Tampoc volem tornar a una normalitat amb una contaminació desbocada, que també mata i que ens debilita davant de problemes sanitaris com la covid-19.

No es tracta, doncs, de reiniciar la nostra activitat per tornar a aquesta normalitat. Cal imaginar sortides a la crisi que aprofitin les lliçons apreses per tal de construir unes ciutats més resilients. Cal constatar per exemple la nostra vulnerabilitat per reconèixer, d'una vegada, la importància que tenen les tasques de cura, tan feminitzades com invisibilitzades, en unes ciutats cada cop més envellides. O per valorar com cal la sanitat pública i rebutjar sortides de les crisis que passin per retallar-la, com va passar fa menys d'una dècada.

Hem d'aprendre, també, de la solidaritat que el veïnat està demostrant cada vespre als seus balcons i de la creativitat que s'està desplegant a les xarxes per fomentar el suport mutu entre la comunitat i la cultura com a eixos vertebradors de la nostra vida en comú.

Construir una resposta sòlida a la crisi passa per realçar també la importància de la sostenibilitat i la proximitat. Especialment al Baix Llobregat aquesta crisi ha servit per constatar la importància estratègica d'una font d'aliments de proximitat com és el Parc Agrari. O d'una reserva de biodiversitat -que els científics ens ensenyen que és una bona barrera contra els virus- com els Espais Naturals. Protegir i fomentar aquesta sostenibilitat és una qüestió doncs de supervivència, davant de les epidèmies i també davant de reptes igual d'amenaçadors per a la nostra civilització com el canvi climàtic. Però també una font d'oportunitats, en un moment en què és clau la reactivació econòmica, en nous sectors com el de la transició energètica.

I aquesta crisi ens referma un cop més en què un àmbit clau per començar a construir aquestes respostes és el municipalisme. Perquè les ciutats no tenim ni tots els recursos ni totes les competències. Però en aquesta crisi un cop més hem tornat a demostrar que som els ajuntaments, de colors ben diversos, els que hem donat les primeres respostes ara i aquí als problemes de la ciutadania. Per això, la resposta ha de passar també perquè l'administració local rebi més finançament, més recursos, i més marge per invertir els seus com millor convingui al veïnat.

Al Prat, a l’inici d’aquest mandat ens vam marcar un horitzó: consolidar la ciutat justa, que aposta per l’educació i per la cultura, que som. I alhora construir la ciutat innovadora, preparada per adaptar-se amb resiliència a crisis planetàries com la que patim o com la que suposa el canvi climàtic, que volem ser. Això ens ha de permetre seguir dient amb orgull que aquest és el nostre lloc al món. La pandèmia del coronavirus ens referma en aquesta convicció.