El Baix Llobregat, dins la normativa en qualitat d'aire el 2019

 

El Departament de Territori i Sostenibilitat acaba de publicar l’anuari de la qualitat de l’aire a Catalunya durant el 2019, un any càlid i sec, i que qualifiquen com a "normal" pel que fa als episodis d’estabilitat atmosfèrica que afavoreixen els episodis d’alta contaminació, expliquen des del departament que assegura que va ser meteorològicament molt diferent del 2018, ja que aquell any va ser plujós, amb episodis importants de vent, que afavoreixen la dispersió de la contaminació, i va tenir menys episodis d’estabilitat atmosfèrica, i de menys durada, dels darrers 20 anys.

 

Recorden que durant l'any 2019 es van registrar tres períodes amb nivells elevats de contaminació en els que la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic va haver d’activar alguna figura de les que hi ha previstes en el protocol d'episodis ambientals. Totes van estar relacionades, en major o menor mesura, amb intrusions de pols africana, que fan elevar el nivell de partícules PM10 en l’aire.

 

Nivells que es troben per sota dels màxims permesos

 

"Amb les mesures obtingudes durant l’any, s’observa que els metalls pesants (arsènic, cadmi, níquel i plom), el benzè, el clor, clorur d’hidrogen, el benzo(a)pirè, el PM2,5, el diòxid de sofre, el sulfur d’hidrogen i el monòxid de carboni mostren nivells de concentració que compleixen els objectius de qualitat de l’aire de la normativa, i tenen nivells que es troben per sota dels màxims permesos", asseguren des del departament.

 

"Alguns d’aquests contaminants solien presentar incompliments fa alguns anys, però gràcies a l’aplicació de plans de mesura de la reducció de contaminants i a l’aplicació de millores tecnològiques en el transport i la industria es va aconseguir reduir les emissions i, per tant, els nivells d’immissió van disminuir", expliquen.

 

Els contaminants que han presentat algun incompliment dels objectius de qualitat de l’aire han estat tres –el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules PM10 i l’ozó troposfèric (O3)-, mentre que el 2018 en van ser quatre.

 

Superacions puntuals de PM10 i NO2

 

En referència a la fracció PM10 del material particulat, pel que fa a les mitjanes anuals, els nivells es mantenen respecte l’any 2018. Durant l’any 2019 no s’ha superat el valor límit anual  a cap zona de qualitat de l’aire, i hi ha hagut una única superació a Catalunya del valor límit diari, a l’estació de Manlleu. Els episodis puntuals de concentracions elevades de partícules "poden haver estat influenciats per les intrusions africanes".

 

Pel que fa a l’NO2, "es manté la tendència a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, que és l’àrea on habitualment els nivells són més elevats". De fet, com en l’any anterior, es van tornar a produir dues úniques superacions del valor límit anual d’aquest contaminant en dues estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), de trànsit intens, situades a la ciutat de Barcelona (Eixample, i Gràcia-Sant Gervasi). Respecte a l’any anterior, s’observa que els nivells d’NO2 es mantenen similars en general, tret de les estacions de la ciutat de Barcelona i alguns municipis de la perifèria, on s’aprecia un lleuger descens.  Les dels Vallesos i el Baix Llobregat "es mantenen dins la normativa", segons l'estudi.

 

"Els valors límit horaris d’NO2 han complert l’objectiu a tot el territori, com en l’any anterior. Així doncs, no s’han donat les condicions per declarar un episodi d’alta contaminació per diòxid de nitrogen", recorden des del departament.

 

La calor dispara l’ozó

 

Segons l’anuari de la qualitat de l’aire a Catalunya, l’O3 ha superat el llindar d’informació a la població en 122 ocasions, 7 hores de les quals ho ha fet també del llindar l’alerta, el valor objectiu per a la protecció de la salut de les persones, en 7 punts de mesurament, i el valor objectiu per a la protecció de la vegetació en 22 punts.

 

Des del departament asseguren que els nivells d’O3 són molt variables d’un any a un altre perquè la seva formació depèn molt de la meteorologia. Els anys més calorosos i amb més radiació solar és quan s’enregistren nivells més elevats. Cada any se supera el llindar en algunes estacions, especialment de tipus rural. Per donar compliment a l’exigència de la legislació vigent d’avisar la població en cas de superació del llindar d’informació o d’alerta, s’ha dut a terme, un any més, la campanya de vigilància dels nivells d’O3  des del dia 15 de maig al 15 de setembre.

 

La pluja àcida

 

Per primer cop, l’anuari inclou les dades mesurades a través de la Xarxa de Pluja Àcida (XPA), en funcionament des del 1996, que indiquen el grau d’acidesa de la precipitació. Aquesta acidesa depèn dels compostos presents a l’atmosfera. En concret, de la concentració d’òxids de nitrogen i d’òxids de sofre que, en presència d’aigua, es transformen en àcid nítric (HNO3), i sulfúric (H2SO4), respectivament.

 

El pH mig de les mostres de les estacions durant  l’any 2019 va ser superior a 7,00 i, per tant, és alcalí. En consonància amb les mesures de reducció de les emissions de SO2 arrel de l’acord internacional del Protocol de Göteborg de l’any 1999, s’ha anat mantenint la reducció de les concentracions i deposició de sulfat a la pluja en el període 1996-2019.

 

D'altra banda, les últimes dades, corresponents al 2020, indiquen una "evident millora" de la qualitat de l’aire, lligada inequívocament a la reducció de l’activitat durant l’Estat d’Alarma. De l’anàlisi comparativa de les dades d’NO2 dels primers quatre mesos d’enguany amb les dels mateixos de l’any 2019, s’observa un "clar descens" de la mitjana mensual a partir del mes de març (13 de març, primer dia de confinament per la COVID-19). Aquesta tendència s’aguditza encara més durant el mes d’abril i és més pronunciada a les estacions de trànsit intens de la ciutat de Barcelona.