Solidaritat obrera, suport i ajuda mútua

La solidaritat obrera, el suport i l’ajuda mútua formen part de la història del moviment obrer i del sindicalisme de classe des de la primera revolució industrial. A l'Europa d'entreguerres, en el marc d’una crisi econòmica i social molt aguda, van sorgir els anomenats “sopars populars”. A Sudamèrica s’anomenaren “ollas comunes” i fou una pràctica d'autoorganització obrera i popular, a partir de xarxes organitzatives de sindicats i partits d’esquerres, que expressaven l'ajuda mútua i la solidaritat per tal de fer front a les necessitats d'aliments, en un context de col·lapse de les economies i d’altíssimes taxes d'atur.

Respostes col·lectives a necessitats d’amplis sectors socials són valors consubstancials i intrínsecs del nostre ideari sociopolític, perquè és tasca del sindicat reunir la consicència de classe i la consciència de l’espai en el qual habitem. Un sindicalisme amb voluntat de representar allò que avui no ho està, té poca influència o aquesta és precària i afeblida.

Hem de donar una reposta àgil i eficient a l’augment exponencial de la vulnerabilitat i de la degradació ràpida de les condicions materials de moltes persones i famílies de les nostres ciutats, pobles i barris que es veuen obligades a garantir-se la cistella bàsica d’aliments a través dels bancs d’aliments o entitats socials similars. La lluita contra el risc d’exclusió social forma part de les nostres prioritats, també ens organitzem per fer efectives demandes bàsiques com l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Les febleses econòmiques i laborals ja determinaven una estructura social amb profundes desigualtats, creuades pel component de gènere, edat i origen que s’han accentuat de forma irreversible. La pobresa laboral supera el 14% i continua creixent; la taxa de persones en risc de pobresa es al 21,3%, especialment acusat en el cas de les dones. La taxa AROPE, indicador genèric i de referència de la UE, ha augmentat fins el 24,7%. El nostre incomplet sistema de polítiques de protecció social, a la cua d’Europa, amb sistemes educatiu, sanitari i de dependència sense recursos suficients i amb una forta presència de prestació privada dels serveis, expliquen la creixent segregació social. Si afegim que no aconsegueix donar una resposta adequada a les emergències socials creixents, ens aboquen a un còctel social explosiu. Una fiscalitat justa, reforçar el sistema públic de pensions, incrementar, ampliar cobertures i dotar-les de qualitat especialment per a persones grans i amb dimensió de gènere, són  propostes, que juntament amb l’Ingrés Mínim Vital recentment aprovat, caminen en la direcció de reforçar el nostre raquític estat del benestar.

CCOO volem fer una aportació que depèn exclusivament de nosaltres. Ampliarem el nostre servei d’assessorament, un nou punt d’informació i suport a Cornellà, adreçat a persones i famílies amb risc de vulnerabilitat social. Gratuït, vinculat a un compromís afiliatiu posterior oferirà ajuda, suport i orientació sobre prestacions socials, tràmits, sol·licituds d’ajuts públics i informació sobre temàtiques socials: IMV, RGC, ajuts públics al lloguer, bo social, consultes telemàtiques davant administracions, informes SEPE, inscripció SOC, tràmits en la inscripció escolar, beques menjador, àpats a domicili per a persones grans i dependents i d’altres.

I d’altra banda, dimensionarem la nostra xarxa d’acció solidària, visibilitzant el treball imprescindible d’entitats socials i bancs d’aliments del Baix Llobregat. Destaquem la Botiga Solidària de Cornellà, de la que som cofundadors en el seu inici l’any 2012. Faríem bé el conjunt de la ciutadania en donar-los un suport més actiu, perquè donen cada dia una resposta al límit de les seves possibilitats. En aquest sentit, demanarem al nostre actiu sindical una implicació activa en accions de voluntariat, suport i ajuda mútua per tal que promoguin campanyes de recaptes d’aliments i recursos a empreses on som presents. També referenciarem els nostres locals siguin permeables i oberts a l’organització d’activitats de suport en aquest període d’emergència social.

Recuperem les millors tradicions militants de l’esquerra construint aliances i implicant-nos activament en espais que s’arrelen en problemes i realitats properes. Projectem  les activitats d’aquestes entitats que fan una tasca imprescindible en l’actual context d’incerteses, desigualtats i patiments. Solucionar les angoixes de la supervivència quotidiana que pateixen moltes famílies de classe treballadora ha de ser inajornable, per no caure en la desesperança i donar respostes i solucions simplistes a una problemàtica d’aquesta magnitud. Reforcem la idea de comunitat inclusiva, diversa i afavoridora de la igualtat, que defensa i aspira a ampliar drets socials. Lluitem per trobar els consensos que ens permetin avançar en un model econòmic i social més eficient, participatiu, just i igualitari, feminista, solidari i sostenible, que posi les persones al centre i que els sectors socials més febles no hagin de pagar novament els costos de la recuperació o reconstrucció de l'economia.