Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) reprèn la selecció d'un soci privat

Habitatge Metròpolis Barcelona, SA ha publicat els nous plecs del procediment de selecció i contractació d’un soci privat per entrar a formar part de la societat Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), una societat impulsada conjuntament per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona i adscrita a l’AMB. Les noves bases del concurs estan disponibles en el perfil del contractant de la societat https://contractaciopublica.gencat.cat.

A partir d’aquest moment, les empreses privades interessades poden presentar-se al concurs per formar part de la futura societat mixta i metropolitana de construcció i gestió d’habitatge de lloguer assequible. Les empreses tindran temps de presentar la sol·licitud de participació en el procés de selecció fins al 10 de setembre, de manera que la incorporació i l’aportació de capital per començar a actuar es puguin produir dins del primer trimestre del 2021.

L’aprovació dels nous plecs suposa "un impuls decisiu per construir un important parc metropolità d’habitatge assequible de lloguer, sota la fórmula de la protecció oficial o qualsevol altre règim amb preus assequibles per donar cobertura a l’emergència habitacional i en defensa del dret a l’habitatge", asseguren des de l'AMB.

Es tracta "d'un projecte pioner a Catalunya i a la resta de l’Estat, una experiència innovadora que obre el camí cap a les polítiques d’habitatge del futur amb un model semblant al que han implantat ciutats europees com Viena, Amsterdam, París, Berlín, Estocolm o Londres", expliquen des de l'organisme.

El passat gener del 2019 es va llançar un primer intent de contractació del soci privat i va ser declarat desert per exclusió de l’oferta presentada. En aquesta segona ocasió, l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona han optat per la via del procés negociat amb publicitat per a la selecció del soci privat, que preveu la Llei de contractes del sector públic en els casos en els quals un procediment obert queda desert. Aquest sistema permet més flexibilitat, ja que introdueix la negociació amb els candidats sobre les seves ofertes, per tal d’ajustar-les a les necessitats que es volen cobrir i alhora a les expectatives i les possibilitats de les empreses que hi  participen.

Les societats interessades poden sol·licitar participar en aquest procés si compleixen els requisits de solvència previs que marquen els plecs.

Així doncs, les principals novetats que aquests nous plecs incorporen es basen en la flexibilització de terminis i de capital que cal aportar.

A partir de la segona fase, els socis privats hauran de fer una oferta d’aportació de capital, entre les forquilles mínima i màxima de cada fase.

Aquestes ofertes de capital podran variar un 20% més o un 20% menys del previst en funció de les circumstàncies específiques del moment (manca de crèdit, increment dels preus de mercat, canvis legislatius, canvis en elements de la conjuntura econòmica o social).

El soci privat pot aportar fins a un 20% del capital total amb habitatges HPO acabats i a punt de llogar, sense que això redueixi l’objectiu de construir 4.500 habitatges nous de lloguer.

El màxim de la retribució de la gestió augmenta i passa del 3 al 4%, i el percentatge de dividends preferents també, que passa del 4,5 al 5%. No obstant això, un dels aspectes que es valorarà és que les empreses que hi participin ofereixin rebaixar aquests percentatges.

L’aportació inicial del soci privat es manté fixa amb 12 M€ (que se sumen als 12 M€ que aporten les administracions). El capital total que es preveu invertir tampoc varia en relació amb els primers plecs, i es manté entre un mínim de 57,8 M€ i un màxim de 103,7 M€.

Finalment, s’han establert tota una sèrie de condicions del parc d’habitatges per garantir: l’estalvi energètic i la sostenibilitat, el foment de la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat universal i la flexibilitat, la potenciació del valor urbà de les promocions: per facilitar la seva relació amb l’entorn i millorar l’espai públic proper i la incorporació de criteris de resiliència urbana que permetin reduir la vulnerabilitat del parc d’habitatges enfront de situacions d’emergència, catàstrofes o pandèmies, com poden ser la incorporació d’espais comunitaris i la potenciació dels espais de transició entre l’interior i l’exterior, i de les terrasses i balcons.