Teletreball

Quan el 14 de març es va decretar l'estat d'alarma i vam passar a estar confinats, vam entrar en una fase absolutament desconeguda i que en cap cas, en aquell moment, podíem arribar a imaginar en quina mesura canviaria les nostres vides i els nostres comportaments. No podíem sortir dels nostres domicilis, excepte per l'estrictament necessari: comprar menjar o articles de primera necessitat i treballar; això va ser l'estrictament necessari. I sobretot, amb limitacions i restringint al màxim la mobilitat i prioritzant en qualsevol cas, fórmules que ens permetessin comprar i adquirir béns essencials sense desplaçar-nos, i en el cas de l'àmbit professional, prioritzant el treball des dels nostres domicilis. Si no era possible, havia de ser possible.

Les autoritats, la premsa, realment tothom ho va definir com teletreball. Però realment, això era treballar? Era teletreball? L'activitat professional que hem realitzat des dels nostres domicilis, és teletreball? Rotundament NO. El que hem fet és respondre a la pandèmia, respondre al virus amb l'objectiu de mantenir l'activitat econòmica i laboral, costi el que costi. El que hem fet és respondre com hem pogut a una situació d'emergència extrema, hem reaccionat per a sobreviure a un estat de “defcon 1”.

La nova revolució tecnològica, que començava a obrir-se camí cinc minuts abans d'aquesta crisi sanitària, havia posat en escena el teletreball, des de l'impacte dels canvis que produirien en el món del treball les noves tecnologies de la comunicació i la informació, o també l'impacte de la intel·ligència artificial, una nova fórmula organitzativa. Ens obria la porta a noves oportunitats per poder afrontar reptes com el canvi climàtic, a través del fet d'evitar els desplaçaments a la nostra activitat professional, eliminant la mobilitat com a element clau per evitar aquests desplaçaments massius i buscant fórmules més sostenibles mediambientalment. Una altra oportunitat que apareixia era la possibilitat de millorar en la conciliació de la vida familiar i professional, element clau en la discriminació per raó de sexe; apareixia com una nova fórmula organitzativa que permetria a les dones, a través d'una reordenació del temps de treball, competir en condicions més equilibrades professionalment amb els homes, des de la perspectiva de la dedicació al treball. Realment, podíem intuir amenaces, però sens dubte també oportunitats.

Podríem, resumint enormement, acceptar que el teletreball és una nova fórmula organitzativa en l’àmbit de les relacions de treball. Però no hem d'oblidar que el treball és una activitat humana, ja sigui per compte d'altri o per compte propi, que està integrada per drets fonamentals, drets humans. Una activitat laboral o professional sense drets socials, sense drets laborals, no és treball. Aquests drets que integren el que per a la nostra societat és el treball, tenen a veure amb la dignitat del treball, amb condicions dignes de la nostra activitat laboral i professional, amb salaris dignes, amb horaris i jornades laborals dignes, amb fórmules que garanteixin i respectin la salut de manera digna de les persones treballadores, que potenciïn la formació professional, així com el desenvolupament intel·lectual i professional de les persones treballadores, que garanteixin i fomentin la igualtat en general, però en particular, la igualtat entre dones i homes. Per tot això, aquestes condicions de treball dignes parlen de salaris sí, però parlen de molts elements més que són claus, estructurals i estratègics en les relacions laborals.

Però, en el moment d'atacar-nos la pandèmia, el món de les relacions laborals estava començant a treballar des de la negociació col·lectiva, l'estudi i idoneïtat aplicativa del teletreball, estava començant a desenvolupar-lo per a fer-lo compatible amb els drets de les persones treballadores. La negociació col·lectiva començava a treballar per desenvolupar aquesta nova fórmula organitzativa, per millorar la productivitat sí, però fonamentalment per millorar la vida de les persones treballadores. El teletreball era un nounat; al març era una vacuna en desenvolupament. La necessitat, però, ens ha obligat a llençar-nos i aquesta fórmula ha vingut per a canviar les relacions de treball. La crisi sanitària ha estat un accelerador que ha posat aquesta qüestió de manera ferma damunt la taula. Per això els agents socials i econòmics hem de posar-nos des de ja a negociar, per a desenvolupar-ho de manera òptima, des del respecte dels interessos de tots els agents implicats, però fonamentalment de les persones treballadores perquè som la majoria, i si això no millora la vida de la majoria, no serveix.

Si concretem, en primer lloc hem de parlar de jornades de treball que et permetin tenir una vida personal i familiar òptima. En el cas del teletreball, mantenir un horari ordenat, que et permeti connectar o desconnectar de manera seqüenciada, parametritzada i organitzada, garantint el poder aconseguir aquesta conciliació familiar, professional i personal. Amb jornades de 14 hores diàries, sense poder desconnectar, en entorns familiars complexos, el que hem fet no ha estat teletreballar, ha estat sobreviure i salvar la situació com hem pogut.

La salut laboral és un altre element estratègic. Hem treballat en entorns on es garantia la salut de les persones treballadores, o de les seves famílies? La prevenció de riscos laborals ha estat un element clau abans o durant la pandèmia? Han jugat algun paper els delegats de prevenció de riscos laborals o els comitès de salut laboral, o com a mínim, els departaments de prevenció? S'han avaluat aquests nous llocs de treball, mesures ergonòmiques o riscos psicosocials? De manera generalitzada NO. Sense respecte a la salut laboral, sense prevenir els riscos que aquesta nova situació amenacen a la salut de les persones treballadores, no hi ha treball, no hi ha treball digne, no hi ha teletreball. Insisteixo, això ha estat una altra cosa.

Queda molt per fer. Els agents socials i econòmics, sindicats i patronals ens hem de posar les piles. Ho farem, sens dubte. Per això és imprescindible el diàleg social i la negociació col·lectiva. Això que es va menysprear i fins i tot es va perseguir en l'anterior crisi econòmica, ara tots convenim que és l'element clau i estratègic que farà possible que el teletreball es desenvolupi garantint la dignitat del treball, els drets i llibertats de les persones treballadores, el desenvolupament econòmic i la viabilitat de les empreses i del sistema productiu. Però també serà clau el paper de les administracions i dels poders públics; si alguna cosa ha quedat evidenciada els darrers mesos, és que la participació de l'àmbit públic és essencial i estratègic en el desenvolupament econòmic de la nostra societat. A través d'un nou model productiu, és molt més que això que han anomenat els liberals “la col·laboració publico-privada”; el paper dels poders públics és essencial, no només en el desenvolupament legislatiu, ho és també des de la participació com un agent determinant en l'activitat econòmica i en el mercat, és imprescindible per a garantir els drets i les llibertats de les persones treballadores a la nostra societat.