Els llocs de treball al Baix Llobregat es redueixen gairebé un 2%

La crisi originada a partir del confinament arrel de la pandèmia de la COVID-19 ha deixat "una petjada sense precedents" en l’activitat econòmica del Baix Llobregat, segons l’Informe territorial de la demarcació de Barcelona, una publicació elaborada per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Barcelona que fa balanç de l’evolució econòmica de la demarcació, enguany marcada per la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la COVID-19.

Segons aquest informe, la població ocupada resident del Baix Llobregat baixa un 3,8% entre juny del 2020 i juny del 2019, sis dècimes menys que la mitjana de la demarcació (-4,4%), i augmenta un 33,4% el nombre d’aturats registrats en el mateix període (província 33,8%). En el cas dels llocs de treball de la comarca, la caiguda (-1,9%) ha estat prop de tres punts inferior a la mitjana provincial (-4,8%), amb descens del treball assalariat d’un 2,1% i de l’autònom de l’1,2%. Entre març i juny del 2020 la comarca ha perdut 19.354 llocs de treball i ha augmentat en 9.791 les persones aturades.

Per municipis, la població aturada augmenta interanualment en tota la comarca, destacant els increments d’Abrera, Collbató, el Papiol, Santa Coloma de Cervelló i Begues. Pel que fa a la població ocupada resident a cada municipi, només Sant Just Desvern creix, ressaltant les pèrdues en el Prat i Sant Vicenç dels Horts.

D'altra banda, el nombre d’Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació acumulats a la comarca entre el 22 de març i 30 de juny del 2020 és de 97.423 treballadors (38% dels assalariats). Al conjunt de la demarcació de Barcelona el total d’afectats per ERTOs suma 572.549 treballadors i a 30 de juny encara hi havia 310.221 persones en aquesta situació.

Tal com apunta l’estudi, "aquesta crisi no se sembla a les anteriors que s’han produït a la província de Barcelona ni arreu, ni en les seves arrels ni en l’anàlisi de les seves conseqüències, amb incerteses i nous instruments utilitzats per apaivagar-la. La crisi originada a partir del confinament arrel de la pandèmia de la COVID-19 ha deixat una petjada sense precedents en l’activitat econòmica", assegura. Segons estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, el PIB del segon trimestre a Catalunya s’ha reduït un 16,3% respecte a l’anterior. Tanmateix, a mesura que avançaven les fases de desescalada del confinament fins a la nova normalitat, la contracció econòmica s’ha anat atenuant de forma intensa.

A la província de Barcelona, les empreses s’han reduït un 8,8% respecte al 29 de febrer i se situen en 170.825, la xifra més baixa des del primer trimestre del 2013. No obstant això, a finals de juny es comença a crear ocupació respecte al mes anterior, però en relació amb un any enrere la disminució és de 107.232 persones, un -4,4%. Al seu torn els llocs de treball acumulen una pèrdua des de l’inici de la pandèmia de gairebé 125.000 llocs, un -4,8%; la caiguda ha estat més intensa entre els assalariats (-5,5%) que els autònoms (-1,4%).

Paral·lelament, el nombre d’aturats se situa en poc més de 358.000 persones, la dada més alta des del 2015. Conseqüentment la taxa d’atur registral s’incrementa anualment 3,3 p.p. fins al 13,1%. Per grups d’edat la crisi està afectant amb més intensitat al grup dels joves, amb un increment del 61% interanual d’aturats i una caiguda del 13,8% en l’ocupació. Per gènere no s’observen moltes diferències en la baixada de l’ocupació interanual (entorn del 4-5% en ambdós casos), però sí en el creixement de l’atur registrat (41,3% en els homes i 28,3% en les dones).

Dins de la demarcació de Barcelona, totes les comarques estan patint els efectes de la crisi sense excepció. Però les diferències en l’estructura productiva de cada territori estan marcant clarament el nivell d’afectació i de recuperació. Així, l’indicador d’evolució anual de l’atur registrat reflexa diferències percentuals comarcals entre el 30 de juny de 2020 i 2019 de més de deu punts. Les comarques del centre-nord de la demarcació, amb el pes dels serveis més reduït, són les que baixen menys (Bages, i Berguedà), amb l’excepció d’Osona. Per contra, Barcelonès (38,3%), Moianès (35,1%) i la mateixa Osona (33,7%) són les que més augmenten el nombre d’aturats, per sobre del 30%, i a continuació se situaria la comarca del Baix Llobregat amb el 33,4%.

En el cas de l’evolució anual de la població ocupada resident, aquesta reflexa diferències que es correspondrien en certa manera amb el major o menor pes de sectors com el turístic i/o comercial dintre de cada comarca. D’aquesta manera, el Maresme, el Garraf i el Barcelonès són les comarques amb major pèrdua percentual de població ocupada entre el 30 de juny de 2020 i 2019. Això també es denota en els llocs de treball assalariat, amb el Maresme i el Garraf al capdavant de la pèrdua, però no en els llocs de treball autònom, on Osona, el Moianès i el Berguedà obtenen les xifres més negatives.