Salut estableix cinc nivells de control de l'impacte de la COVID-19

La consellera de Salut, Alba Vergés, va presentar ahir el Pla de control de la transmissió de la COVID-19 a Catalunya, un full de ruta que té com a objectiu principal "disminuir la transmissió del virus i trencar les cadenes de contagi, amb el màxim respecte cap a la recuperació de les dinàmiques del país", segons fonts del Departament.

El pla parteix d’un context en què, a causa de la inexistència de vacuna o tractaments farmacològics eficaços a nivell poblacional, cal establir una estratègia de control de la transmissió d’aproximadament dos anys si continua la pandèmia global. I això requereix "d’un grau elevat i prolongat de coordinació i implicació de tots els agents polítics, sanitaris, científics, socials i econòmics implicats, inclosa la ciutadania", remarquen les mateixes fonts.

Segons la consellera, davant una “crisi activa, llarga i complexa” com aquesta, les mesures per aturar i eliminar la transmissió seran diferents en funció del nivell de control de l’epidèmia en què s’estigui. Tot plegat, “assumint que el virus condiciona la vida de la població, però amb la necessitat d’aprendre a conviure amb ell amb seguretat”, ha resumit Vergés abans d’afegir que “si entre tothom actuem quan abans millor per reduir les tendències, no s’avançarà de nivells”.

El pla també vetlla per garantir un equilibri entre el control de la corba epidèmica i la vitalitat del país. “Les mesures no són contra ningú, sinó per controlar l’epidèmia i arribar a un equilibri amb l’activitat del país: la salut preval, però l’economia també és font de bona salut”, va explicar la consellera. Des d’un punt de vista de la salut pública, l’etapa de represa s’ha de caracteritzar per la cerca dinàmica, i el més ajustada possible a les realitats territorials, d’un equilibri entre la vitalitat dels diferents sectors (socials, econòmics i culturals) del país i el control de l’epidèmia.

Una desena d’indicadors per establir cinc nivells de control

El pla es basa en la mesura de 10 indicadors principals que permeten una fotografia acurada de la realitat epidèmica a Catalunya. N’hi ha de tres tipus: de vigilància epidemiològica (com la incidència acumulada a 7 i 14 dies per 100.000 habitants, la taxa de reproducció efectiva o la tendència del risc de rebrot); de diagnòstic i seguiment de contagis (com la taxa de PCR realitzades o el número de contactes identificats per cada nou cas); i de pressió assistencial (com els casos atesos a l’atenció primària, el ritme d’hospitalitzacions i d’ingressos a UCI’s).

Així, es defineixen cinc nivells de control epidemiològic que abracen les diferents realitats de l’impacte de la pandèmia per la COVID-19 a Catalunya. Nivell 0 (color verd): sense casos durant almenys 14 dies; Nivell 1 (color blanc): casos esporàdics vinculats a casos importats; Nivell 2 (color groc): brots controlats o casos esporàdics limitats; Nivell 3 (color carbassa): brots complexes o transmissió comunitària sense impacte assistencial hospitalari rellevant; Nivell 4 (color vermell): transmissió comunitària no controlada amb impacte assistencial rellevant, i Nivell 5 (nivell negre): transmissió comunitària no controlada amb risc de superació de capacitats assistencials instal·lades.

La progressió entre els nivells de control ve determinada per l’impacte de la pandèmia en els àmbits de vigilància epidemiològica i de repercussió assistencial. Per tant, els nivells de control no són estàtics, es mouran i podrà haver-hi diferents nivells al país al mateix moment, segons la situació epidemiològica. A més, es podran definir diferents nivells territorials, segons s’escaigui i es revisaran periòdicament, en constant monitorització.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va insistir en què caldrà analitzar “de forma conjunta i integrada tots els indicadors”, en un procés que “és complex i ple de matisos a valorar”. Argimon ha reiterat que, com a societat, “no hem de voler el confinament ni que l’activitat s’aturi”, sinó buscar aquest equilibri i la convivència amb el virus durant el temps que duri l’epidèmia. De fet, va  recordar que la infecció “es pot controlar si se segueixen les recomanacions preventives bàsiques”.

En la mateixa línia es va expressar el coordinador de la unitat de seguiment de la COVID-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, que va subratllar la necessitat d’interioritzar les mesures per evitar els contagis i mantenir l’equilibri entre salut i activitat. “Cal ser conscients que, encara que millorin els nivells de control de l’epidèmia, seguirem immersos en ella; de fet, l’objectiu del pla és aquest, conviure amb ella el temps que duri”, ha explicat.

Un pla amb instruments concrets d’actuació

El pla compta amb un conjunt d’instruments, que van des de la promoció de mesures de protecció individual i col·lectives de convivència que redueixen la interacció social per frenar els contagis, fins a l’increment de la capacitat assistencial. En aquest darrer sentit, el pla de contingència del Servei Català de la Salut (CatSalut) inclou 930 llits de crítics basals en el sistema públic amb capacitat per ampliar-se fins a 2.023 llits en cas de requerir-se o 720 respiradors invasius de reserva estratègica.

En l’àmbit del diagnòstic precoç i la traçabilitat de contagis, cal destacar que des de l’11 de maig, s’han fet a Catalunya més de 500.000 proves PCR. De fet, en les dues darreres setmanes s’ha passat de fer 42.000 a fer-ne 72.000 setmanals. Pel que fa als gestors COVID, 568 s’han contractat i ja estan operatius; de fet, només dilluns es van detectar més de 1.600 contactes; la mitjana per cas va ser de 4,3. A més, es contempla els cribratges específics a empreses, la contractació de perfils professionals per a realitzar PCR’s, una prova pilot de sistema de testeig massiu i mesures socials.

En l’àmbit de la protecció dels professionals dels àmbits de salut i social, es disposa ja d‘un estoc estable de seguretat de material de protecció individual (EPI) per 4 mesos, amb 38 milions de mascaretes quirúrgiques, 7 de mascaretes FFP2/FFP3, 6,4 milions de bates i 60 milions de guants. Com a últim recurs, "quan tots els instruments d’àmbits previs no siguin suficients per evitar la saturació del sistema, es contempla la restricció de la mobilitat per reduir la interacció social", expliquen des de Salut.

A tots els nivells, però, cal garantir, segons el Departament, l’aplicació de mesures elementals com la distància física, l’ús de la mascareta, la higiene de mans, evitar aglomeracions i reduir les interaccions fora del nucli de convivents. "L’elaboració de la recomanació final de mesures a prendre d’acord amb el nivell de control epidemiològic correspondrà al Departament de Salut, però serà fruit d’un procés de decisió complex que ha d’incloure la valoració de les diferents dimensions que configuren el nivell de control epidemiològic, l’adaptació a la realitat dels territoris i la valoració a partir de les mesures adoptades prèviament", asseguren.

A tall d’exemple, algunes mesures van des de la implementació de mesures de testatge dirigit (no necessari als nivells 0 i 1) fins a la proposta de confinament domiciliari i a la valoració d’un confinament perimetral (només aplicable a partir del darrer nivell). Enmig, mesures com la proposta de restriccions en les interaccions socials, la recomanació de restriccions d’actes multitudinaris, o mesures en l’àmbit educatiu o recomanació de limitar viatges no essencials, es podrien aplicar en funció del nivell en que estigui cada territori.