L'AMB aprova definitivament el seu pla estratègic en matèria de residus

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat definitivament el PREMET25, el seu gran pla estratègic en matèria de residus, alineat amb les directrius europees, que obliguen els membres a assolir una taxa de reciclatge del 55% el 2025 i del 60% el 2030 i que establirà nous models de recollida basats en el porta a porta i els contenidors intel·ligents, i que bonificarà els municipis que millorin els seus sistemes de recollida.

Un dels reptes metropolitans de més envergadura és la gestió integral dels residus, començant per la prevenció i fent els passos necessaris per passar d’una economia lineal a una economia circular on materials, productes i components allarguin la seva vida o trobin un nou ús. Sobre aquesta base, l’objectiu principal del PREMET25 és donar compliment als mandats de la Unió Europea (UE).

Torrelles, el segon municipi que millor recicla a l'àrea metropolitana

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha publicat recentment les dades generals de recollida selectiva a Catalunya del 2019. La mitjana catalana se situa al 44,8%, mentre que la de l’àrea metropolitana, malgrat assolir el seu màxim històric, està en un 37,4%. Tot i així, la recollida selectiva a l’àmbit de l’AMB presenta uns resultats molt variables en els diferents municipis, amb un mínim del 23% i un màxim del 85% (en els municipis amb un sistema de recollida porta a porta).  

Hi ha vuit municipis metropolitans que superen el 50% de recollida selectiva (i que compleixen els nivells UE pel 2020). Un municipi del Baix Llobregat, Torrelles, se situa com el segon millor de l'àrea metropolitana, després de Tiana, amb un 74,4%. Però en aquest grup dels que millor reciclen també apareixen altres municipis de la comarca com Begues (59,1%), Sant Just Desvern (57,7%), Pallejà (57,4%), el Papiol (55,5%) i Molins de Rei (51,2%).

Altres 15 municipis se situen per sobre de la mitjana dels municipis. En aquest grup figuren els municipis de Corbera (42,9%), Gavà (41%), el Prat (40,9%), Castelldefels (40,9%), la Palma de Cervelló (40,3%), Sant Vicenç dels Horts (39,9), Santa Coloma de Cervelló (39,7%), Sant Feliu (39,6%) i Sant Joan Despí (38,7%).

Finalment, 13 municipis se situen per sota d’aquesta mitjana, i entre ells figuren Esplugues (36,7%), Sant Boi (34,8%), Viladecans (34,5%), Sant Andreu de la Barca (33,5%), Sant Climent (32,2%), Cornellà (31,5%), Cervelló (26,1%), i l'Hospitalet (25,1%). De fet, l'Hospitalet és el segon municipi que pitjor recicla del conjunt de l'àrea metropolitana, després de Santa Coloma de Gramenet.

“Queda encara molta feina per fer per arribar als índex que ens marca la UE, tot i que cada cop són més els municipis metropolitans que estan avançant de manera decidida en la introducció de millores", reconeix el vicepresident d'Ecologia de l'AMB, Eloia Badia. "El gran salt de la recollida selectiva a Catalunya ha de venir, i vindrà, de la mà dels municipis metropolitans, però cal una acció concertada, coordinada i amb el màxim suport per acompanyar els municipis en aquesta transició”, assegura.

El PREMET25 adquireix, en aquest context, segons l'AMB, una importància estratègica. El programa s’estructura en cinc eixos, que aborden tant la prevenció de residus com la seva gestió eficient una vegada generats. Així, les grans línies del pla són: prevenció, recollida, tractament, governança i educació ambiental.  

Les mesures inclouen accions urgents de millora immediata del medi ambient, com la reducció de plàstics d’un sol ús i l’extensió a tot el territori dels models individualitzats de recollida, així com mesures sobre fiscalitat, com ara un sistema de bonificació o pagament per ús del servei de recollida a escala individual, en funció dels comportaments pel que fa a la recollida selectiva. 

Totes les mesures aprovades i els detalls del PREMET25 es poden consultar al web www.premet25.cat.  El document íntegre del Pla es pot descarregar al mateix web.

Des de l'AMB ressalten que complir els objectius del PREMET25 generarà una sèrie d'impactes positius, com el ambientals, amb menys gasos amb efecte d’hivernacle, menys emissions contaminants i menys demanda energètica. Es reduiran cada any entre 160.000 i 250.000 tones d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, disminuirà en un 8% la toxicitat produïda i la demanda d'energia serà un 32% menor. 

En el terreny econòmic, l'administració estalviarà 17 milions d'euros anuals respecte a la situació actual d'estancament de la recollida selectiva. Evitarà pagaments de sobrecostos per generació de tones de fracció resta i evitarà sancions de la UE per incompliment dels compromisos. 

Generarà també un augment de l'ocupació prevista per al 2025 en serveis de gestió de residus a l'àrea metropolitana de Barcelona, on es crearan entre 1.047 i 1.650 llocs de treball, que signifiquen entre un 12,8% i un 20,1% més respecte a l'ocupació del 2017. 

Els municipis metropolitans, protagonistes de la millora en la recollida selectiva 

Els ajuntaments metropolitans seran els protagonistes de la millora dels índexs de recollida selectiva, ja que són les administracions locals que hauran d’introduir els canvis necessaris en els seus sistemes actuals per assolir els objectius exigits per la UE. 

Diversos municipis ja han iniciat un camí de millora, i en breu implantaran nous sistemes que els permetran augmentar la recollida selectiva.  

Un total de 8 municipis metropolitans – entre els quals es troben Pallejà, Santa Coloma de Cervelló, Ripollet i Barberà del Vallès – ja han planificat el desplegament de la recollida porta a porta (a banda de Tiana i Torrelles, que la duen a terme des de fa anys). Pel que fa a la recollida amb contenidors intel·ligents, el Papiol i Sant Just Desvern començaran en uns mesos, a inicis del 2021. L’Hospitalet treballa també en una prova pilot, que inclou l’ús de contenidors intel·ligents. 

Per altra banda, alguns municipis metropolitans, com Castelldefels i Gavà, ja han implantat circuits de recollida porta a porta específicament per al comerç, fet que ha significat augments notables en la seva recollida selectiva. 

Per facilitar aquesta transició, l’any 2021 tots els ajuntaments metropolitans que encara no hagin iniciat un canvi de sistema de recollida disposaran del suport de l’AMB per elaborar el seu full de ruta, amb l’horitzó d’aplicar sistemes d’individualització de la recollida el 2025 com a molt tard. Aquests plans de millora estan coordinats i licitats des de l’AMB, amb el suport econòmic de l’Agència de Residus de Catalunya.  

Una millora que suposarà ingressos per als ajuntaments  

En aplicar nous sistemes de recollida, els ajuntaments aconseguiran reduir el cost del tractament dels residus, ja que aquests estaran més ben classificats. A través d’un sistema de convenis ja aprovat en el Consell Metropolità del passat 28 de juliol, l‘AMB retornarà als ajuntaments els imports equivalents a aquests estalvis, perquè puguin seguir invertint en millorar els sistemes. Es preveu que aquest estalvi serà d’uns 17 milions d'euros i serà transferit als municipis en la seva totalitat en funció de la millora dels seus índexs.  

Plantes de tractament més especialitzades 

La reducció de la fracció resta i l’augment de les fraccions selectives comportarà canvis en el model metropolità de tractament de residus. El PREMET25 busca superar l’actual model basat en els ecoparcs i passar a disposar de plantes de tractament més especialitzades, amb millors rendiments, sobretot les dedicades a la matèria orgànica. De la mateixa manera, el nou pla busca reduir al mínim la valorització energètica de residus.  

En aquesta línia, a finals del 2020, s’iniciarà el projecte que portarà a reconvertir l’actual planta de transferència de residus situada a Viladecans en un centre de biofertilitzants i adobs (CEBA). Aquest projecte, que serà pioner a Europa, neix amb la idea d’aprofitar els nutrients presents en la fracció orgànica dels residus municipals (FORM). Ubicat al Parc Agrari del Llobregat, el CEBA permetrà satisfer les necessitats de fertilització i adob dels cultius d'aquest parc agrari. 

En paral·lel a aquest projecte, s’està treballant en la reconversió de l’Ecoparc 3 –que actualment tracta únicament fracció resta– en una planta de triatge d’envasos i de tractament de residus orgànics.