El Centre d’Estudis Martorellencs inicia la tercera campanya d’excavacions al jaciment de Sant Genís de Rocafort

El proper dilluns 7 de setembre comença la campanya d’excavacions al jaciment de Sant Genís de Rocafort a càrrec del Centre d’Estudis Martorellencs (CEM). L’equip el composen una desena d’arqueòlegs, que hi treballaran durant 15 dies amb l’objectiu d’avançar en el coneixement d’aquest històric indret de Martorell, segons informen des de l'Ajuntament.

La campanya estava prevista pel maig, però va postposar-se a causa del confinament. Ara, es durà terme cinc setmanes després de la finalització dels treballs a Santa Margarida, seguint les mateixes mesures de seguretat i d’higiene i sense la participació d’estudiants d’arqueologia, com en edicions anteriors.

“Aquest cop excavarem al segon dels tres graons naturals o plataformes de què consta Sant Genís, en el marge d’un ressalt d’uns 4 o 5 metres de desnivell. Això podria representar una component de risc per als estudiants, i per això només en formaran part arqueòlegs professionals”, argumenta el vicepresident del CEM, Alfred Mauri.

Aquesta és la tercera campanya a Sant Genís, un jaciment situat al capdamunt d’un turó, sobre tres plataformes o graonades naturals. En les dues edicions anteriors vam excavar al nivell superior, al voltant de l’església, que originàriament era ocupat per estructures que formaven un petit claustre i unes tombes, i un primer espai de dependències monàstiques. Aquest any, s’actuarà al nivell intermedi.

L’objectiu serà aprofundir en el coneixement de la necròpolis associada al monestir i ampliar l’estudi cap els espais de les dependències monàstiques a l’entorn de l’antic claustre. Mauri explica que quan es funda el monestir al segle XI, possiblement ja existia allà una església petita, i que això es dedueix per alguns indicis de fortificació fets amb estructures de fusta, ja que s’han trobat encaixos en la roca per a posar puntals i bigues.

Tot i que els orígens constructius podrien situar-se entre els segles IX, X i XI amb una fortificació, el monestir de Sant Genís s’erigeix l’any 1042. Després dels terratrèmols que deixen l’edifici en ruines i pràcticament abandonat, al segle XVI es refà i es reconstrueix en part l’església, però l’edifici s’anirà abandonant i les restes seran aprofitades com a pedrera. Algunes d’aquestes pedres formen part de les cases de Martorell, i també se’n troben al Museu de l’Enrajolada Casa Museu Santacana.

El seguiment de les excavacions, al canal de YouTube del CEM

Amb la intenció de divulgar els treballs, el CEM publica des de fa dies, al seu canal de YouTube, diversos vídeos promocionals. Per exemple, un amb la ubicació en vista aèria del jaciment, un altre que esdevé un petit recull d’imatges de les excavacions de 2019, i un que en fa aproximació històrica. Al llarg dels propers dies, es preveu afegir-ne de nous amb els treballs que es vagin realitzant.

Anteriorment, ja s’havien fet vídeos dedicats a Santa Margarida, així com de la seva tradicional jornada de portes obertes, virtual en aquesta edició.