Davant la crisi, municipalisme i resiliència

La Diada ofereix un context per aturar-nos i reflexionar com a comunitat sobre els reptes als quals ens enfrontem i els objectius que perseguim. I en aquest sentit, aquesta serà una Diada molt especial. Patim la crisi sanitària més greu en un segle. A la qual seguirà, està seguint ja, una greu crisi social i econòmica. Podem parlar de canvi d’època. La crisi de la covid fa palès que el col·lapse és possible.

La millor forma de combatre-la de forma col·lectiva és impulsar un full de ruta clar, amb solucions i propostes. Al Prat ho estem fent amb uns principis que crec que són vàlids per a la resta ciutats de la comarca i de tot el país: el municipalisme progressista i la resiliència.

Les ciutats hem demostrat enguany, i una vegada més, el potencial de l’acció municipal en la resposta a la pandèmia. Al Prat ja hem mobilitzat 5,5 milions d’euros a fer front a la crisi. I tot això en el context d’un acord de ciutat signat per totes les forces polítiques, econòmiques i socials de la ciutat. Segurament, a moltes altres ciutats llobregatines podem trobar experiències similars. Des del primer moment, la gran majoria dels ajuntaments del nostre país, de signes diversos, ens hem reorganitzat de la nit al dia per estar al costat del veïnat.

Per això, aquesta Diada en què s’acostuma a parlar de sobiranies, vull reivindicar la municipal, de sobirania. Els Ajuntaments no som mers òrgans gestors, o meres administracions que s’han de limitar a executar allò que dictaminen altres governs. Som, i així ho estableixen les nostres normes fonamentals, la primera baula de la democràcia, la cohesió social i el progrés.

Avui, davant de la greu crisi que patim, cal reivindicar aquesta tradició municipalista i republicana. I això passa per reclamar per a les ciutats els recursos i les competències necessàries per estar al costat del nostre veïnat. Reivindicar-nos municipalistes avui i aquí implica, abordar la millora del finançament local. Aquest segueix sent, 40 anys després, un dels grans deures pendents de la nostra democràcia, i no es pot seguir ajornant a base de pegats i falses solucions. Els pobles i ciutats som el primer front en defensa de la cohesió social i la prosperitat i volem tenir les eines suficients per fer-ho amb garanties en un context de crisi.

Només així podrem garantir que responem a la crisi de forma resilient. És a dir adaptant-nos amb intel·ligència als reptes que tenim per davant, i no retrocedint. No retallant, sinó conquerint noves cotes de benestar. No renunciant a drets i llibertats, sinó conquerint-ne de noves.

Davant d’aquesta crisi, ara més que mai cal defensar serveis públics com el de la sanitat. Ara més que mai cal construir una societat feminista que posi les cures al centre i respecti la diversitat. Ara més que mai cal posar l’avenç tecnològic i la innovació al servei del comú: formes de produir, de consumir i de treballar més humanes i sostenibles, que generin una redistribució de la riquesa amb equitat. Ara més que mai cal defensar la vida, davant d’amenaces com la pandèmia o d’amenaces encara més greus com l’emergència climàtica. Aquests són els principis rectors que ens ajudaran a sortir d’aquesta crisi construint ciutats, i amb elles un país, més justes, més humanes, i més pròsperes.