Només el coneixement ofereix alternatives de futur

Mentre el món es manté amb una parcial paràlisi a causa de l’emergència sanitària, dues grans entitats financeres espanyoles com són CaixaBank i Bankia anuncien la seva fusió i s’avança que hi haurà pèrdua de llocs de treball. Parlem de milers de llocs que es perdran per “l’ajustament necessari” a causa de la creació del gran projecte financer, sense tenir en compte la inversió estratosfèriques que aquestes companyies, com d’altres, destinen a la robotització dels seus processos.

Sense entrar  ara a analitzar si és bona o no aquesta fusió i si els “ajustaments laborals” són acceptables o no, sí que cal analitzar però l’automatització que abans feien persones i que ara fan robots, no només en el sector bancari, sinó en molts altres àmbits.

Es tracta d’un canvi dels models de treball, com ho és també el que hem viscut en l’evolució de les reunions 100% presencials cap a les plataformes per prendre decisions o escoltar propostes a distància. El teletreball ja és una realitat que no desapareixerà.

Però no només parlem de feines. Si fem repàs, ens trobem que hi ha molta gent que ha canviat la seva manera de comprar i han introduït la compra online en els seus hàbits, cosa que ens obliga a treballar també en la transformació de les botigues dels nostres barris, per tal que no perdin pistonada i puguin continuar comptant amb la ciutadania que s’ha passat a la compra des de casa...
 
Ens trobem doncs que la pandèmia ha forçat o accelerat noves maneres de treballar, noves maneres de consumir i fins i tot noves maneres de relacionar-nos. Podríem dir que s’ha produït un canvi prou substancial per dir que, ara sí, hem entrat de ple al segle XXI.

Sabem que hi ha estudis que asseguren que el 85% dels llocs de treball que hi haurà d’aquí a una dècada encara no existeixen.

Per arribar-hi i fer-ho amb garanties, cal molta formació. Com diu el pedagog Gregori Luri: “només el coneixement ofereix alternatives de futur”. És així que l’educació i la tasca del personal docent esdevé fonamental i és per això que cada any els hem de donar les gràcies per la seva tasca. Enguany, però, la feina se’ls farà més incerta, complicada, complexa i sovint amb moments de desgast físic i emocional. Per això cal agrair i encoratjar al personal educatiu d’aquest país que aquesta setmana han reimprès una de les tasques més importants de la humanitat: ensenyar.