La ciutat ret homenatge als set esparreguerins víctimes de l'extermini nazi

Esparreguera celebrarà el proper 8 d’octubre l’acte d’homenatge als set esparreguerins assassinats o supervivents dels camps d’extermini nazis amb la col·locació de les llambordes Stolpersteine. Aquest reconeixement havia de tenir lloc el 8 d’abril, però es va suspendre com a conseqüència de la declaració de l’Estat d’Alarma per la pandèmia de la COVID-19 i, finalment, es farà la propera setmana, sense la presència però de l’artista alemany impulsor del projecte Gunter Demnig, que no podrà viatjar a causa de la seva avançada edat i per les mesures de prevenció sanitàries. L’acte, que es farà a les 18 hores a la plaça de Santa Eulàlia amb control d’aforament, comptarà amb la presència dels familiars de les víctimes i una actuació musical a càrrec de l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera.

Durant l’acte, que es farà just davant de la façana principal de l’església, es col·locarà una de les llambordes per recordar a Luís Gorgui Mateo, de qui no s’ha pogut localitzar cap familiar ni tampoc es coneix el lloc on residia, motiu pel qual s’instal·larà de manera simbòlica a la plaça de Santa Eulàlia. Les altres llambordes es col·locaran al llarg de la mateixa setmana: tres d’elles al carrer de Montserrat, per homenatjar a Pere Monné González, que va viure al número 6; Manel Bosch Guixà, que va residir al número 27 i Lluís Iglesias Hinojosa, que ho va fer al número 90; una al carrer de les Hortes número 27, en record de Manuel Julià Mer; i dues al carrer de les Continues, davant del Museu de la Colònia Sedó, en homenatge als germans Salvador i José Bartolomé Gajón.

Les llambordes del projecte Stolpersteine, que va començar a Berlín el 1996, són peces quadrades de 10x10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades i que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar abans de l’empresonament o la deportació. A Esparreguera, aquesta iniciativa es va endegar el febrer del 2017, quan el grup municipal de la CUP va presentar una moció per tal que la vila formés part d’aquest projecte coordinat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. “El projecte sorgeix d’aquesta moció, però, per sort, compta amb consens polític i el suport de tots els grups municipals presents actualment al ple”, ha assegurat el regidor de Cultura, Juan Jurado, qui ha subratllat que “és una fita poder instal·lar per fi aquestes llambordes i retre així homenatge a unes persones que van viure un fet d’horrorosa i extraordinària magnitud, com va ser l’extermini nazi, i és especialment emotiu poder-ho fer ara, quan encara hi ha familiars i persones a la vila que els recorden”.

El regidor de Cultura ha explicat que el projecte de les llambordes Stolpersteine es vincularà amb el món educatiu, i per això en el Consell Escolar Municipal, que se celebrarà el proper 13 d’octubre, es donarà a conèixer la seva dimensió pedagògica i didàctica. El projecte ha inclòs una recerca històrica de la historiadora esparreguerina Joana Llordella i la professora olesana Blanca Mampel, encarregades de documentar les dades dels set esparreguerins exiliats i deportats als camps d’extermini de Gusen, Steyr i Mauthausen. “El fet de vincular-ho amb l’educació permet donar-li continuïtat i projecció entre les noves generacions, perquè conforme passen les dècades els fets històrics queden més lluny; per això, és imprescindible poder recordar els fets des de visions reals del que van ser i significar i hem de fer que això arribi a les generacions més joves a través del sistema educatiu”, ha afirmat Jurado.