La nostra salut no pot dependre d’un telèfon

Cal continuar la lluita contra la COVID-19. Hem de donar seguretat al conjunt de la ciutadania front els rebrots de contagis que vivim en aquests moments. Mascareta, mans i distància és la part que ens toca als ciutadans i les ciutadanes, respectar curosament i fer complir els protocols sanitaris a empreses i entitats de tot tipus. I al Govern de la Generalitat li exigim que abaixi la transmissió del virus, intensificant la diagnosi dels contagis, asseguri l’aïllament als i les que tenen dificultats, identifiqui els contactes i garanteixi les quarantenes. Està en joc la nostra salut, el bé més preuat.

Però des de març, que es va alterar la normalitat assistencial als ambulatoris i consultoris, hi ha molts malalts que no estan sent atesos com toca. Hem de prioritzar els serveis essencials de prevenció, promoció i atenció sanitària tan maltractats els darrers 10 anys. La consellera de Salut no fa gaire deia en una entrevista que ara veiem les conseqüències de les retallades, com si no fos responsable el Govern del què forma part que és qui ha pres aquestes decisions. Creure en la sanitat pública no és dir-ho, és recuperar els 3.267,7 milions d’euros que s’han esfumat del pressupost sanitari, segons el darrer estudi elaborat per l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, tot i els anys de recuperació econòmica de què hem gaudit fins ara. Quants consultoris estarien oberts avui, quants professionals de la salut treballant en millors condicions tindríem ara per abordar la pandèmia en millors condicions i atendre la resta de persones malaltes?

El millor del nostre sistema sanitari, sens dubte, són els i les seves professionals, la seva implicació, la seva capacitat d'autoorganització. Són tots, els homes i les dones que conformen tot el sistema, totes les categories, tots els tipus de contractes laborals, també els de les empreses subcontractades. Els devem transformar els aplaudiments en reconeixement, però el menysteniment del Departament els ha portat a la convocatòria de vaga tot i ser un sector que és molt reticent a fer vagues.

Una metgessa de primària explicava que atenen desenes de pacients diàriament: cada cinc minuts, en els quals han de trucar, escoltar, diagnosticar i tractar. Desbordada i atenent a la població en unes condicions que ni els i les professionals de la salut ni les persones malaltes es mereixen. Han estat els primers en visitar-los, atenent residències de gent gran, les escoles... i ara ja estan exhaustos i patint alhora per no atendre com cal ni arribant allà on volen i haurien d’arribar.

No volen que els tractin com herois i heroïnes, volen reconeixement i respecte pel seu treball. Els metges i les metgesses, els i les professionals d’infermeria i el personal no sanitari d’atenció primària volen poder contestar el telèfon, atendre com cal les persones amb dependència de les residències, atendre i fer bons diagnòstics a les escoles. Tots necessitem que ho facin amb garanties i en condicions. I també han de poder tornar a fer seguiment als malalts crònics, a les persones grans que tenen moltes dificultats per accedir al seu referent de salut.

Catalunya necessita un bon govern que marqui i encerti en les prioritats. Hem de tornar a viure amb salut.