El sistema

Ahir, analitzant les eleccions nord-americanes a la televisió publica catalana, el professor i economista Sala i Martín definia a Donald Trump com un antisistema, fins i tot va arribar a dir que el president dels Estats Units tenia un discurs en molts àmbits, molt semblant a la CUP. El professor sempre s'ha declarat defensor del capitalisme i de la llibertat de mercat en el sentit més ampli; és un gran defensor del “Sistema”.

Uns altres, defineixen Trump com un enemic de l'Establishment. Ell se sent còmode en aquest espai. Però, és realment Trump l'assot del sistema i de l'Establishment? No, no ho és. Trump sempre ha estat un home del sistema, un defensor com el professor Sala i Martín del Capitalisme, de la llibertat de mercat, un neocapitalista de bé; cert és que analitzant la seva vida, no de molt d'ordre com els agradaria als defensors del sistema, però al cap i a la fi, un agitador del mercat com Déu mana.

Des que va esclatar la crisi econòmica de l'any 2007, en el món, la Unió Europea, l'Estat Espanyol i al país, molts van veure una gran oportunitat i van muntar diferents xiringuitos a fi d'ocupar un espai a la política amb la bandera de l'antisistema. Molts d'ells oportunistes, altres agitadors, fins i tot alguns actuant de bona fe i de manera sincera, amb un discurs realment il·lusionant i amb intencions reals de canviar les coses. Però a la immensa majoria dels casos, el seu objectiu real era substituir i convertir-se en un nou Establishment. Al final tots ells s'han integrat i han passat a formar part d'aquest sistema que van venir a canviar o destruir. Una dècada després, fruit del seu fracàs o de la seva integració, els veritables antisistema, els feixistes de sempre en noves versions com Vox, Salvini o Le Pen, s'han introduït en les institucions recollint el desencantament provocat pels del sistema i els de l’antisistema, amb el greu risc per a les llibertats i la democràcia que això comporta.

La paradoxa en el cas de Trump és que, malgrat el seu discurs agitador i provocador, en polítiques d'immigració per exemple, mes enllà del mur de la vergonya, ha expulsat a més o menys la meitat dels emigrants irregulars que va expulsar l'administració demòcrata d'Obama, i segons el seu partit, les seves polítiques en aquesta matèria, en el fons, han estat continuistes. “Surt que em poso jo, perquè amb una dialèctica i escenificació diferents, res canviï i tot segueixi com a mínim igual”.

D'aquesta manera, una dècada després, amb tots ells, els nous o vells agents polítics, en el poder i en l'oposició, el titular és que “més de la meitat de les persones treballadores en situació d’atur a Catalunya, unes 260.000, no cobren cap prestació per desocupació, 137.000 més que abans de l'esclat de la pandèmia”. És a dir, la misèria pels de sempre, la pobresa i el patiment per a les treballadores i els treballadors. Contra els falsos profetes de l'antisistema, o contra els talibans del sistema dissenyat per a garantir que guanyen els de sempre, que paguen i pateixen els de tota la vida, quedem els que sempre hem lluitat per transformar i superar el sistema i la realitat. El sindicalisme de classe en general i la UGT en particular, representem això. La Llei, el sistema, el model econòmic i polític ha de ser contínuament transformat i superat, amb l’objectiu de conquerir valors fonamentals com la igualtat, la solidaritat, la democràcia i la justícia social.

Aquest és un moment dur, molt dur, fins i tot molt pitjor que el que vam viure l'any 2007 o de qualsevol de les crisis en dècades. La crisi social i econòmica que provocarà aquesta pandèmia serà molt dura. Ho serà fins i tot més si l'objectiu és preservar sistema. Per això, és la nostra obligació, dels que portem dècades lluitant contra el sistema, impulsar els canvis necessaris perquè, enmig d'aquest drama, no paguin els de sempre, les treballadores i els treballadors. Cal posar els recursos a l'abast de les persones, ningú es pot quedar enrere, aquest objectiu no pot quedar en un simple eslògan, s'ha de traduir en polítiques reals que ho facin possible.

Lamentablement tenim el titular d'abans: més de la meitat de les aturades i els aturats no cobren cap prestació a Catalunya. No n'hi ha prou amb la manifestació de bones intencions, és el moment de ser valents i contundents. Les polítiques i els recursos s'han de posar en mans de les persones treballadores i de les seves empreses, hem de fer front a aquesta crisi i afrontar amb fermesa els reptes que la nostra societat i la nostra economia tenien plantejats cinc minuts abans de l'esclat de la pandèmia: la transformació del model productiu per la irrupció de noves tecnologies, fer front a la crisi provocada pel canvi climàtic, insistir en la lluita per l’eradicació de les desigualtats en general i en particular avançar en la igualtat entre dones i homes, la garantia i protecció dels serveis públics en general, de la sanitat i l'educació publiques i universals en particular. Enmig d'aquest drama, tornem a tenir una gran oportunitat perquè aquesta vegada sigui diferent.