Temps de pactes

Encara no hem fet recompte dels danys. Som, sens dubte, una societat diferent després del tsunami COVID-19, absolutament impredictible. Vam descobrir la nostra vulnerabilitat, encara vivint a la part rica del món. Constatem amb l'experiència pròpia, la precària situació en què ens van deixar la sanitat i en general, l'Estat de Benestar, que ja era deficient en els seus millors anys.

Quan era petita, em va tocar viure aquell devastador terratrèmol que va asolar Mèxic, el 1985. Van morir milers de famílies sepultades sota la runa. No haurien d'haver estat tantes. Van quedar, en 1 minut, sota construccions de mala qualitat, deficients, barates, sense fonaments forts. El sistema havia estalviat en costos, a canvi de les nostres vides. Tampoc teníem plans en cas de desastre natural. No hi havia respostes. Però hi havia mostres de solidaritat, que a poc a poc es van anar esgotant. Necessitàvem l'ajuda internacional per tirar endavant i començar a reconstruir. Us sona?

Sortir d'aquesta crisi en costarà, sens dubte, i sortir bé, encara més. És un repte i una oportunitat imperdible. Aquesta vegada hem de construir bé. El nostre repte, com a representants de diferents sectors a la ciutat, ha estat posar-nos d'acord en com volem sortir i reunir les voluntats per al diàleg social i el consens, pel bé comú. No va ser fàcil, però els pactes van d'això. El Pacte de Ciutat de L’Hospitalet, en tot el seu procés, ha representat un gran esforç de proposar i consensuar en clau de societat, de societat diversa i intercultural, de tota la ciutadania, entitats, agents socials, partits polítics i Ajuntament.

Però el veritable repte és el compromís d'actuar, de dur a terme les propostes, de fer-ho bé, amb bona qualitat, amb gestió social dels riscs justa, pensant en el benestar social i humà a l'abast de totes i tots, posant la vida al centre.

Emmarcar el Pacte de Ciutat a l'agenda 2030 requereix una veritable lluita contra la pobresa i la desigualtat, que passa pel rescat de les persones, per la defensa (i salvació) de la sanitat pública universal de qualitat, per plans d’ocupació efectius cap a la inseció laboral, per plans d'accés real a un habitatge digne, per la dignificació de les cures, per una àmplia protecció social i sobretot, per molta responsabilitat social davant la temptació de posar la variable equivocada al centre, un cop més.

Pactar pel bé comú també és una manera de lluitar. CCOO lluita i proposa, es compromet amb les persones i amb la societat.