Prou!

M'indigna el to de la majoria dels debats parlamentaris, a tot un Congrés dels Diputats. He viscut moments d'alta tensió al Parlament de Catalunya i, fins i tot, a l'Ajuntament de Cornellà, dos dels espais on he hagut d'exercir com a càrrec polític electe. I si no acuso a ningú és perquè el primer retret me'l faria a mi, perquè confesso que no he estalviat ni estirabots ni falsedats en les meves intervencions de tants anys. Com que, tot amb tot, sóc tossut i fa molts anys que la lletra escrita em crema els ulls... crec que les grolleries, els insults, les expressions enverinades,  que ara reviso als diaris de sessions del Parlament de la ciutat on visc, des de fa 17 anys, han travessat totes les fronteres, imaginàries, sí, però tot amb tot de referència obligatòria.

He fet una prova... i he revisat el text sencer, de la Constitució de l'endemà dels Innocents de 1978, en la seva versió oficial catalana  -i també en la castellana-, i n'he fet un resum de fragments literals. Puc dir que el primer dubte ha estat: "ses senyories, ells i elles, ¿s'han llegit algun cop la Constitució que han jurat, o promès, complir i fer complir? Si és així, goso demanar que un grup de persones, d'ideologia tan plural com calgui, emetin un informe sobre les pocasoltades que han dit les persones que ens representen i que haurien de ser el pal i paller de la nostra democràcia. Que aquest informe sigui fet públic i que els doctes tribunals de la Justícia emetin un veredicte. Després, si s'escau, que el Parlament dediqui una sessió per dictar sancions adequades als transgressors, si n'hi ha, de les regles de joc democràtic.

Aquesta proposta no neix d'una nit de febre o d'una enrabiada fora de context. El que sí que la justitica és el neguit de futur, ara que vivim en temps de pandèmia -i que tenim dret a pensar que els diners públics també en resultaran afectats-, i quan t'esborrona comprovar els percentatges actuals (desembre del 2020) de joves sense feina estable... que atorga a l'Estat Espanyol unes hipotètiques i sinistres medalles d'insolvència. I, per tant, de dubtes sobre el nostre futur col·lectiu. Els que creiem que la política ens ha d'ajudar a viure millor, ¿no tenim dret a patir?