Pagesos del Delta critiquen que es prioritzi la planta d’adobs al Parc Agrari a les millores del drenatge

La cooperativa de Viladecans i l’Agropecuària de Gavà es mostren "indignades" pel fet que s’anteposi la construcció del nou Centre de Producció de Biofertilitzants i Adobs (CEBA) a les millores llargament reivindicades pels pagesos orientades a evitar les reiterades inundacions que pateix el Delta del Llobregat i que neguen reiteradament els camps de cultiu. “Estem conformes en què es faci aquest centre, però primer cal que es millorin els sistemes de drenatge i bombeig d’aigua al mar del Delta del Llobregat”, reivindiquen des d’ambdós col·lectius de pagesos que suposen el 40% del total del Parc Agrari del Baix Llobregat, principals zones proveïdora d’hortalisses fresques a l’àrea metropolitana. Per això, demanen ser considerats Polígon Agrícola i revitalitzar les àrees de conreu.

El CEBA, projecte constructiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), suposarà una inversió de 53 milions d’euros. És previst que aquesta planta, que s’ubicarà a Viladecans, entri en funcionament l’any 2023. Davant d’això, la pagesia recorda que les millores en manteniment i modernització de les infraestructures de drenatge del Delta del Baix Llobregat no superen els tres milions d’euros. La pagesia puntualitza que “es tracta d’una inversió molt moderada que, en canvi, acabaria amb els greus problemes de negaments i pèrdues de collites que patim de manera especialment agreujada des de l’any 2018”. Per això, reclamen un cop més el compromís de les administracions públiques implicades, especialment l’ACA perquè accelerin les millores.

    
Gavà i Viladecans, amb una cinquantena d’explotacions, sumen una extensió de conreus i hivernacles de 1.000 hectàrees. Aquesta superfície suposa un terç del total del Parc Agrari del Baix Llobregat, l’espai agrícola més important de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per això, els col·lectius de pagesos afectats reivindiquen la seva trascendència estratègica en el consum alimentari de proximitat. Aquestes terres són riques en la producció d’hortalisses com calçots, tomàquets, mongetes, apis, cogombres, juliverts, pastanagues, espinacs i bledes, entre d’altres.

Amb tot i això, els pagesos veuen com la diversitat del producte que es conrea es va reduint cada cop més. El president de l’Agropecuària de Gavà, Josep Pañella, recorda que en aquestes terres, que havien estat especialment productives, s'hi plantàvem pastanagues, porros, espàrrecs, síndries, cebes, bledes, patates... "Ara els cultius han canviat i s’han limitat les plantacions. Fem sobretot calçots, carabasses i alls tendres”, explica. Entre les causes de la reducció de les plantacions estan els negaments de les terres i les pèrdues de collites, segons expliquen.

 
Deixadesa de les administracions i pagesia “al límit”

La Cooperativa de Viladecans i l’Agropecuària de Gavà coincideixen en incidir en “l’abandó que patim per part de les administracions: Generalitat, ACA, AMB, Diputació, Ajuntaments i Parc Agrari del Baix Llobregat. L’una per l’altra estan provocant el progressiu empobriment d’aquestes terres. La pagesia estem al límit”.  

Assenyalen que els punts crítics del Delta del Llobregat se situen a l’estany de la Murtra, la riera dels Canyars, la riera de Sant Climent i els espigons de sortida del Remolà. Aquí es troben les principals infraestructures per desaiguar a mar tota l’aigua que baixa de riera Roja i el canal del Prat. "Aquests mecanismes no han estat revisats, ni reparats en 30 anys. Talussos malmesos, comportes espatllades i mecanismes insuficients – falten cargols d’Arquímedes – és la imatge actual del Delta del Llobregat que no suporta pluges superiors als 50 litres per m2 sense que les terres cultiu quedin negades durant dies", asseguren.