El ple declara béns culturals d’interès local diferents restes industrials

El ple municipal de l'Hospitalet ha aprovat avui dimecres, 23 de desembre, per unanimitat la declaració de béns culturals d’interès local de diferents restes industrials que s’han localitzat en la intervenció arqueològica que s’està realitzant paral·lelament a les obres d’urbanització de la zona delimitada pel carrer d’Enric Prat de la Riba, el carrer de Batllori, l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan i el carrer del Canigó, més coneguda com a illa Cosme Toda.  
 
Els treballs de documentació arqueològica, que s’han fet amb autorització i sota inspecció de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i de la secció de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de L’Hospitalet, han permès classificar nombrosos elements i estructures de les antigues construccions industrials de Cosme Toda, Can Batllori, Can Llopis, Aceites Bau i Bóvila Guasch.  
 
Els elements i estructures que passen a ser béns culturals d’interès local són: el forn de Can Batllori, de petites dimensions, probablement el més antic del conjunt; els forns, base de la xemeneia, paviments i estructures de l’antiga fàbrica de Cosme Toda, conservats del projecte de l’any 1883 i que no es van destruir quan es va edificar l’actual nau que data de 1923; el conjunt de cinc forns a l’est de la nau de Cosme Toda, de gran impacte visual per les seves dimensions, però que no corresponen a la mateixa fase constructiva (tres són de 1925 i dels altres dos encara se n’ha de determinar la cronologia); les galeries subterrànies sota la nau de Cosme Toda de 1923, i l’estructura del subsol de la xemeneia d’Aceites Bau, ja que permet entendre com és aquesta part que mai ha estat a la vista.
 
L’Ajuntament comunicarà aquest acord al departament de Cultura de la Generalitat perquè en faci la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català i a l’Agència de Desenvolupament Urbà de L’Hospitalet perquè iniciï els tràmits per integrar aquests elements al Pla especial de protecció del patrimoni i conservi i integri aquestes restes en la urbanització de l’espai. Segons expliquen fonts municipals, l’objectiu és que la ciutadania els puguin visitar i ajudin a explicar i entendre l’evolució de les diferents fàbriques i els processos productius en els darrers dos segles.  
 
El projecte de l’illa Cosme Toda, que comprèn un total de 40.250 metres quadrats de superfície, inclou la construcció de 619 habitatges de renda lliure i 266 de protegits i destina 15.450 metres quadrats a zones verdes, 2.070 metres quadrats a equipaments i 5.375 metres quadrats a vials.
 
També inclou la recuperació de tres edificis catalogats al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet (PEPPA): l’edifici de Cosme Toda, que acollia l’antiga fàbrica de ceràmica, dissenyat per l’arquitecte hospitalenc Antoni Puig i Gairalt l’any 1923; la casa del director anomenada Can Llopis, i l’edifici de l’antiga fàbrica de ceràmica anomenada Can Batllori. També s’estan rehabilitant dues xemeneies.

Aprovat inicialment el pressupost per al 2021

El ple també ha aprovat de forma inicial —amb el vot en contra de L’HECP-ECG i del PP i l’abstenció d’ERC i C’s— el pressupost municipal per a l’any 2021, que és de 259.340.000 euros. Segons informen fonts municipals, la prioritat d’aquest pressupost és la reactivació social i econòmica a través del Pacte de ciutat, un propòsit que està alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i el Pla de recuperació de la Unió Europea. 

El projecte de pressupost per al 2021 respon a la greu crisi social i econòmica creada per la COVID-19. Així, els comptes preveuen l’adaptació futura a tres mesures del Govern de l’Estat que el govern local valora com a molt positives: la suspensió de les regles contingudes a la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, l’augment de les bestretes previst a l’avantprojecte de pressupostos de l’Estat i les aportacions dels fons europeus.  

Aquest pressupost inicial es veurà incrementat previsiblement amb recursos procedents del romanent de tresoreria i transferències d’altres administracions —fons extraordinari de l’Estat i fons europeus— que es destinaran a fer front als efectes de la COVID-19 i al finançament de les mesures incloses al Pacte de Ciutat, presentat el passat 30 de novembre. 

El 2021 es destinaran 7 milions d’euros a l’apartat d’inversions. Alguns exemples són: seguretat i mobilitat urbana (719.000 euros), adequació de carrers per a la millora de la mobilitat sostenible (1,08 milions d’euros), millora de l’enllumenat públic (264.500 euros), adquisició de material tècnic i adaptació a les noves tecnologies de les instal·lacions esportives municipals (1 milió d’euros) i manteniment dels edificis municipals (560.000 euros).

Aprovació del planejament per a l’ampliació del recinte de Fira Granvia  

D'altra banda, el ple també ha aprovat el text refós del Pla de millora urbana (PMU) de la rambla del Mig II, a l’àmbit delimitat pel carrer del Cobalt, l’avinguda de Pau Casals, la carretera del Mig i la rambla de la Marina, en compliment de les prescripcions de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona. Hi han votat en contra ERC, C’s i L’HECP-ECG.
 
També ha tingut el vistiplau el text refós de la Modificació del Pla general metropolità per a l’ampliació del recinte de la Fira de Barcelona Granvia, a l’àmbit delimitat pels carrers de les Ciències, de Salvador Espriu i de José Agustín Goytisolo i l’avinguda de Joan Carles I. L’acord ha rebut suport de tots els grups municipals tret del vot negatiu de L’HECP-ECG i l’abstenció de C’s. Amb aquesta aprovació, l’Ajuntament impulsa el planejament urbanístic necessari per generar l’espai que permeti l’ampliació del recinte de Granvia.