Una plataforma veïnal acusa a l'Ajuntament "d'assetjar" a activistes ecologistes contraris al pla urbanístic de l’ARE Eixample Sud

El passat dissabte 30 de gener, la plataforma veïnal Ni un Pam de Terra va realitzar una acció de reivindicació del valor dels espais agrícoles afectats per la segona fase del pla urbanístic de l'ARE Eixample Sud del Prat. Segons la plataforma, es va entrar als camps, "abandonats des de fa molts mesos", i es va procedir a la neteja de residus i, posteriorment, es va realitzar tasques per al cultiu d'hortalisses.

Des de llavors, un grup de veïns i veïnes ha tirat endavant un projecte d'hort comunitari agroecològic que s'ha anomenat Camp de la Bunyola. "Amb l'hort, es vol fomentar la salut tant física com mental, l'alimentació de qualitat, el manteniment d'un entorn agrícola i natural necessari, així com l'enfortiment de la comunitat”, explica la plataforma en un comunicat. "L'hort comunitari es concep també com una eina de resistència davant d'un pròxim inici de les obres, que serveixi per teixir complicitats amb el veïnat de la zona i per contraposar clarament l'ús que s'hauria de donar a aquests camps amb el que en pensen fer institucions i empreses constructores", apunten les mateixes fonts.

Segons la plataforma, la resposta institucional a l'hort comunitari “ha sigut repressora i intransigent”, i recorden que el govern municipal està convençut de tirar endavant el projecte d'urbanització i edificació de 199.339 m2 on ara hi ha camps que a formen part de la zona IBA nº140, important per a la conservació de les aus del Delta del Llobregat. "La Policia Local va fer acte de presència des del començament, aplicant la llei Mordassa i aixecant diverses actes policials pel delicte de desobediència”, denuncien.

Les mateixes fonts asseguren que "d'ençà del primer cap de setmana, la compareixença de la policia municipal als camps ha sigut molt freqüent, identificant reiteradament a les responsables, exigint l'abandonament de l'espai i amenaçant de les conseqüències penals de seguir amb l'activitat”. Ni un Pam de Terra considera "molt greu" que l'Ajuntament del Prat respongui així davant l'exercici, per part d'activistes ecologistes, "de drets fonamentals de protesta política i de la reivindicació dels espais comuns i de la protecció del medi natural".

Tot i així, des de la plataforma manifesten que "malgrat l'hostilitat institucional, el projecte de l'hort comunitari té previst seguir la seva activitat, materialitzant d'aquesta manera el rebuig d'una part important de la ciutadania del Prat a la invasió de ciment i la voluntat de preservar l'entorn agrícola i natural".

L'Ajuntament del Prat recorda que "aquest camp no és de lliure accés" i assegura que "en cap cas s’ha denunciat ningú per un delicte tipificat per l’anomenada Llei Mordassa o per delicte de desobediència"

Des de l'Ajuntament del Prat reconeixen que agents tant de la policia local com dels Mossos d’Esquadra s’han desplaçat els dos passats caps de setmana "a uns terrenys on s’hi han de construir centres educatius en observar que hi havia persones" i asseguren que "en alguna d’aquestes ocasions, els agents s’hi ha desplaçat en ser alertats per veïnat de la zona". Així mateix, remarquen que "els agents, de la policia local en algunes ocasions i dels Mossos en d’altres, han constatat que no tenien autorització per estar en un camp que no és de lliure accés, i han aixecat acta per això".

A més, afirmen que "en cap cas s’ha denunciat ningú per un delicte tipificat per l’anomenada Llei Mordassa o per delicte de desobediència" i que "sempre s’ha respectat el dret a manifestació i protesta i la llibertat d’expressió".

L’Ajuntament del Prat recorda que aquells terrenys són urbanitzables des del 1976. "La seva designació com a Àrea Residencial Estratègica fa més d’una dècada va permetre que la seva urbanització es faci destinant la meitat dels habitatges a protecció oficial", ressalten fonts municipals. "Així mateix, el desenvolupament de l’ARE Sud, que de cap manera afecta cap zona protegida ni agrícola ni natural, permetrà impulsar nous equipaments educatius, una residència municipal de gent gran, i tres blocs amb tres centenars d’habitatges públics de lloguer assequible", apunten les mateixes fonts. Així mateix, "també permetrà la recuperació del patrimoni existent a l’espai i millorar la relació de la ciutat amb el seu entorn agrícola i natural, projectant zones verdes on ara hi ha zones ermes", concluen.