La COVID i els seus efectes, el principal problema per a les famílies

Quasi 9 de cada 10 hospitalencs i hospitalenques es declaren molt (40,9%) o bastant (48,3%) preocupats per la situació del coronavirus (89,2%). El 7% i el 2,8% restants es declaren poc o gens preocupats, respectivament. La preocupació (41,3%) i la incertesa (24,3%) són els estats d’ànim que més genera la COVID-19, seguits per la por (15,3%) i el cansament (10,4%).  Aquestes són algunes de les conclusions que recull el Baròmetre d’opinió pública de L’Hospitalet, que s’ha elaborat a partir de 1.300 entrevistes entre el 19 d’octubre i el 5 de novembre del 2020.  
 
"La realització de l’enquesta ha coincidit amb la incertesa que han generat la segona onada de la pandèmia, les restriccions que hi ha hagut a la tardor i la incertesa sobre l’evolució de la malaltia —encara es desconeixia quan s’iniciava la campanya de vacunació", asseguren fonts municipals. "El Baròmetre mostra un estat d’opinió de clara preocupació i incertesa pels efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia", expliquen aquestes fonts.
 
Preguntats per l’impacte econòmic del coronavirus, més de la meitat dels enquestats (54,8%) no ha notat cap impacte, mentre que el 31,9% declara haver patit una reducció dels ingressos.
 
La percepció que es té de la situació que hi haurà d’aquí a un any des del punt de vista sanitari és, en general, bona. Un 47,2% creu que serà millor que ara, un 35,9% pensa que serà pitjor, i un 7,2 %, que serà igual.
 
Des del punt de vista econòmic, els resultats són més pessimistes. Un 67,8% dels enquestats creu que la situació serà pitjor que ara, un 20% pensa que la situació millorarà, i un 5,7% pensa que serà igual.
 
Pel que fa a la responsabilitat a l’hora d’evitar els contagis, el 60,8% de la ciutadania creu que depèn de cadascuna de les persones a títol individual; el 26,2%, que depèn de les persones a títol individual i de les administracions públiques, i el 8,2%, que depèn exclusivament de les administracions.
 
Del total que responsabilitzen en part o totalment les administracions d’evitar els contagis, la majoria (51,5 %) pensa que la responsabilitat correspon a parts iguals a totes les administracions (Govern d’Espanya, Generalitat de Catalunya i ajuntaments). De la resta, un 22,6% consideren que és responsabilitat del Govern d’Espanya; un 14,8%, que és responsabilitat del Govern de la Generalitat, i un 4%, que és dels ajuntaments.  
 
Pel que fa a la gestió de la pandèmia per part de les administracions, l’Ajuntament de L’Hospitalet és l’administració amb millor valoració (el 50,3% creu que és molt bona o bona), per davant de la Generalitat (41,8%) i el Govern d’Espanya (34,8%).
 
Preguntats per la gestió de la pandèmia a Catalunya respecte d’altres comunitats autònomes, el 35,7% creu que ha estat igual que la gestió d’altres comunitats; el 33,5%, que ha estat millor, i l’11,4 %, que ha estat pitjor. El 19,4% no contesta.
 
Respecte a la necessitat de dur a terme el Pacte de ciutat, el 78,3% considera que és molt o bastant necessari que partits polítics, agents econòmics i socials i ciutadania arribin a un gran pacte per a la reactivació econòmica i social del municipi, davant del 9,8% que considera que és poc o gens necessari.

Ampli suport al Pacte de ciutat

El 78,3% de la població considera que és molt o bastant necessari un acord de ciutat per a la reactivació del municipi amb totes les forces polítiques, agents econòmics i socials i la ciutadania. Només un 9,8% opina que és poc o gens necessari.
 

La COVID i els efectes que s’hi associen, com ara l’atur i la crisi econòmica, destaquen en l’àmbit personal i familiar, mentre que la inseguretat ciutadana es manté com a principal preocupació en l’àmbit de ciutat  
 
En l’àmbit personal i familiar, la COVID és el principal problema que afecta les famílies actualment, amb el 45,3% de les respostes. A continuació, i molt relacionats amb la crisi sanitària i social, hi trobem l’atur (28,3%), la crisi econòmica (16,5%) i els problemes de salut (14,7%). La inseguretat (11,9%) passa de la primera posició ara fa un any a la cinquena posició enguany.  
 
Pel que fa a l’evolució futura de l’economia familiar, el 35,8% dels entrevistats creu que la seva economia familiar es mantindrà igual el proper any. Els que consideren que la seva situació econòmica estarà pitjor se situen en el 31,9%, mentre que els que pensen que estarà millor representen el 20,8%.  
 
Els factors que es perceben com a principals problemes de la ciutat són la inseguretat ciutadana (31%), la neteja (14,5%) i la immigració (12,9%), els mateixos i en el mateix ordre que fa un any, però amb menys mencions que el 2019. Un 11,3% i un 9,4% dels entrevistats considera que el principal problema és la massificació i l’incivisme, respectivament. Per sota del 10% es troba una gran diversitat de respostes.
 
Es manté el percentatge de persones que es declaren satisfetes de viure a L’Hospitalet i les identificades amb la ciutat. A més, la majoria considera que és una ciutat amb identitat pròpia.
 
La majoria dels hospitalencs es manifesta molt (25%) o bastant (39,8%) satisfeta de viure a L’Hospitalet (64,8%), davant un 32% que n’està poc o gens.  
 
Quasi set de cada deu persones entrevistades (65,5%) afirmen sentir-se molt (26,8%) o bastant (38,7%) identificades amb la ciutat. En canvi, un 30,5% s’hi identifica poc o gens. Pel que fa a la identitat del municipi, un 72,7% dels enquestats creu que l’Hospitalet és una ciutat amb identitat pròpia.
 
En relació amb el barri de residència dels entrevistats, el 68,9% dels hospitalencs se senten molt (30,1%) o bastant (38,8%) satisfets de viure al seu barri, davant d’un 28,8% que n’està poc o gens.  

La ciutadania valora la gestió municipal amb un 5,9

 
En una escala de 0 a 10, la ciutadania valora la gestió municipal amb una nota mitjana de 5,9. El 73,8% de les persones enquestades aproven la gestió de l’Ajuntament, mentre que un 18,9% la suspèn. Més concretament, un 34,5% de la població valora la gestió de l’Ajuntament de L’Hospitalet amb un aprovat, un 31,7% li posa un notable i un 7,6% li posa la nota més alta, un excel·lent. La nota mitjana de fa un any va ser de 6,3.  
 
L’evolució de la valoració de la gestió municipal es reparteix en un 29,6% dels ciutadans que es manté igual, un 27,2% que afirma que ha millorat, un 34,4% que opina que ha empitjorat i un 8,8% que no es posiciona.

Els serveis municipals mantenen la seva bona valoració

 
Tots els serveis municipals reben una valoració dels enquestats per sobre del 6, excepte la neteja dels carrers.
 
Així, el servei més ben valorat torna a ser el servei de biblioteques, que obté una nota mitjana de 7,5. A continuació, apareixen els mercats municipals (7), l’oferta esportiva i la recollida d’escombraries (6,6), el manteniment de parcs i jardins (6,4), l’oferta cultural i d’oci (6,3) i la policia local (6,1). La neteja dels carrers és el servei pitjor valorat: obté un 5,7 de mitjana i un 29,8 % la suspèn.

La nota mitjana de l’alcaldessa és de 6,2

 
Pel que fa al coneixement espontani de l’alcaldessa, és del 76,3%, 4,5 punts més que ara fa un any. El 56,2% dels ciutadans considera que és una bona alcaldessa, mentre que un 29% opina el contrari.

Els entrevistats valoren l’actual alcaldessa amb una nota mitjana de 6,2, tres dècimes menys que fa un any (6,5). Concretament, el 27,8% li assigna un aprovat; el 34,5%, un notable; el 13,6%, un excel·lent, i el 18,5 % la suspèn.  
 
Segons el record de vot, l’alcaldessa aprova entre l’electorat de totes les formacions polítiques amb representació al consistori. Els votants del PSC i del PP són els que millor valoren l’actuació de Núria Marín (7), seguits dels de Ciutadans (6), ERC (5,5) i L’H en Comú Podem-En Comú Guanyem (5,3).  

Ideologia i sentiment de pertinença

 
Pel que fa a la ideologia, el 57,6% dels enquestats es considera d’esquerra (44,4%) o centreesquerra (13,2%). En canvi, un 7,5% és de centre; un 3,8%, de centredreta, i un 5,5%, de dreta. Un 10,1% es declara apolític.
 
En el cas del sentiment de pertinença, el Baròmetre reflecteix que el 49,6% dels enquestats se sent tan espanyol com català. Pel que fa al sentiment catalanista de la població, el nombre d’hospitalencs que se sent únicament català i més català que espanyol és del 20,4%, davant el 19,1% de fa un any. I els hospitalencs que es consideren més espanyols que catalans o exclusivament espanyols se situen en un 20,3%, davant el 19,9% de l’any passat.
 
Preguntats pel sentiment independentista, un 66,5% dels enquestats es declara no independentista, davant del 17,6 % que sí que ho és.  
 
L’estudi costa a cada hospitalenc 0,08 euros i es pot consultar a la pàgina web municipal l’informe, les tabulacions i la base de dades de l’estudi.