Feixistes, tots

Ara fa uns dies es complia el 40è aniversari del 23-F, l’intent de cop d’Estat que va tenir com a cares, i bigotis, protagonistes els de l’oficial de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, i els militars Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada. Val a dir que les quatre dècades que han transcorregut des d’aleshores han posat encara més caspa sobre les imatges de la irrupció dels guàrdies civils en el Congrés dels Diputats i la passejada dels tancs pels carrers de València.

Aquell “¡quieto todo el mundo!” de Tejero, pistola en mà, dalt de la tribuna del Congrés ha quedat per a la posteritat. Però em temo que no ha quedat com la greu amenaça que suposaven aquelles quatre paraules, sinó com una frase divertida. Entrem a un lloc i diem “quieto todo el mundo” com fent una gràcia. Ha, ha. De la mateixa manera que fem la brometa amb allò de “lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir”. I, torçant la dita, “feta la broma, feta la trampa”, perquè a través de la broma desdramatitzem la gravetat dels fets. L’humor humanitza i per tant desdibuixa el fons de la qüestió: en aquest cas concret, l’intent fallit de cop d’Estat.

Fa dies que hi penso, no en el 23-F, sinó en la banalització de conceptes que són greus a través de la seva utilització indiscriminada. En concret de les paraules feixista, feixisme. A Catalunya ens estem acostumant a que aquests mots, o les seves derivacions, siguin una sabata per llançar a qui pensa diferent. Oblidant el que va suposar realment l’estada en el poder dels Hitler, Mussolini, Franco, Pinochet, Videla, Stalin, Ceausescu o Pot, el concepte ‘Estat feixista’ està esdevenint una cantinel·la per definir les conseqüències de l'aplicació de l’ampli ventall d’eines que tots els Estats, entesos com a estructura de poder, tenen per assegurar-se el control, la qual cosa no és sinònim de governar, perquè es governa sense tenir el veritable poder. Tots. I no cal fer-ho per la via matussera d'empresonar cantants de rap. Per a mostra el botó de l’enfonsament provat del vaixell de Greenpeace ‘Raimbow Warrior’ per part dels serveis secrets francesos a la dècada dels vuitanta.

Estar en contra de la independència és feixista. Estar a favor de la independència és feixista. “Feixista” s’ha convertit en una acusació amotllable al gust del consumidor. I quan totes i tots, o la majoria, acabem un dia o altre essent titllats de“feixistes”, al final no ho és ningú. Passa com amb el conte de Pere i el llop: el dia en què de veritat ve el llop, ningú no s'ho creu.

I el llop ja és aquí. Mentrestant tot això està passant, l’extrema dreta identitària (ull no només l’espanyola encarnada en Vox, també hi ha una ultradreta identitària catalana, això sí, més camuflada), està guanyant terreny. I guanyar terreny no és només treure més vots o incrementar el nombre d’escons. Guanyar terreny és que el discurs i les idees vagin calant en la població. Els ultres -siguin espanyols, catalans, francesos o de Raticulín- s’engreixen amb les crisis. I la que tenim endavant és ben grossa.