Els treballadors dels serveis socials alerten de la manca de recursos

Una vuitantena de treballadores i treballadors dels Serveis Socials de l’Ajuntament de L’Hospitalet s'han concentrat aquesta tarda a la plaça de l'Ajuntament per denunciar la situació de "desbordament i manca de recursos" que pateixen i que, asseguren, va més enllà de la situació sobrevinguda per la pandèmia, i que s’ha vist "amplificada exponencialment" per les conseqüències socials i econòmiques produïdes per la crisi de la COVID.

En el manifest que han fet públic en aquesta acció reivindicativa, que tornaran a repetir el 22 d'abril, mostren la seva disconformitat amb el model organitzatiu i d’atenció que en els darrers anys està implementant l’Àrea d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans i que té un impacte directe en l’atenció que reben les ciutadanes i ciutadans de l’Hospitalet.

D'aquesta manera denuncien, segons exposen al manifest, "un model de serveis socials obsolet i una gestió allunyada de la realitat; la manca de recursos d’habitatge per fer front a l’emergència habitacional; la gestió ineficaç dels ajuts d’urgència social; la manca de recursos per l’atenció de la infància en risc; la insuficient cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació; unes infraestructures que no compleixen el dret a la intimitat i recursos informàtics poc adequats; greus dificultats en la cobertura de baixes i vacants de professionals; la saturació dels serveis i de les tècniques i l'absència de reconeixement a les professionals dels serveis socials".

Una de les reclamacions que fan les treballadores és l'augment o distribució de la ràtio professional, especialment en els barris de la ciutat amb població més vulnerable. Segons Gemma Blanco, del col·lectiu de treballadores dels Serveis Socials de l'Ajuntament de l'Hospitalet, "necessitem una organització diferent i més recursos i professionals als barris del nord, on hi ha una més alta densitat de població i on l'impacte econòmic està sent més greu. A aquests barris s'ha de fer una diagnosi de la problemàtica i no atendre de qualsevol manera. La gent arriba a nosaltres amb moltes expectatives perquè ens veuen com les úniques persones que podem resoldre els seus problemes, i fem molt de contenció, però no tenim els recursos suficients per atendre'ls, i això genera molt malestar a la persona que ens necessita i a nosaltres com a professionals".

En matèria d’habitatge, consideren necessari planificar i articular recursos i ajuts econòmics dignes i suficients per atendre situacions de vulnerabilitat, conjuntament amb l’Oficina Municipal de l’Habitatge, i garantir el dret d’accés a un habitatge digne, tot planificant la resposta davant l’emergència habitacional i impulsant mesures preventives per evitar el desnonament.

Segons Blanco, l'habitatge constitueix avui dia la principal de les problemàtiques ateses des dels serveis socials a l'Hospitalet. Se senten desbordats. "Ens arriba molta gent que no pot pagar el lloguer, i en aquest cas no tenim una resposta. Davant d'un desnonament, només podem oferir uns dies a l'alberg municipal, que té 30 places. L'Ajuntament apel·la a la Generaltat com a organisme competent en matèria d'habitatge, però existeixen els acords per a la cessió de sòl municipal per a la construcció d'habitatge social, o amb entitats socials que tenen vivendes pont d'emergència mentre es tracta d'estabilitzar la situació de la persona. També cal agilitzar les meses d'emergència i treballar des de les institucions per baixar els preus dels lloguers", assegura.

També volen que es garanteixi un pressupost adequat a la realitat de cada servei, i agilitzar el sistema de gestió d’ajudes d’urgència social per tal que la persona beneficiària disposi d’aquest ajut econòmic en un termini màxim de 15 dies.

"Hi ha ajudes que arriben després de 6 o 7 mesos. Ens trobem situacions en què assegurem a una persona que rebrà, per exemple, una ajuda de suport per entrar en un pis però que no sabem quan l'arribarà, i per tant es veuen forçats a demanar prestats aquests diners per pagar-li després nosaltres", explica Gemma.

La cobertura àgil de les baixes mèdiques, de les vacants i jubilacions i més confiança i valoració de la tasca professional que es desenvolupa, és una altra de les reclamacions. Per a Gemma Blanco "som professionals feminitzades i, moltes, joves i en edat de ser mares, i això s'hauria de tenir en compte. D'altra banda, el treball de les cures de les persones, com és en aquest cas, sempre ha estat considerat com a secundari. Sembla ser que no es valora igual que un advocat. Som tan invisibles com els nostres usuaris. Cal, per tant, molta pedagogia al respecte i explicar que els serveis socials són un dret".

Els municipis són víctimes de les "mancances estructurals del propi sistema", segons l'Ajuntament

En resposat a la concentració dels treballadors, fonts municipals has assegurat a ELFAR:.CAT que d'ençà uns anys, el Sistema Català de Serveis Socials està "patint els efectes d'unes profundes crisis econòmiques i socials, que ha vingut a agreujar les mancances estructurals del propi sistema", i que està havent-hi "un augment de la demanda d'atencions de situacions de vulnerabilitat, sense que hagi hagut l'increment necessari en el sistema públic per atendre aquest augment de la demanda".

D'altra banda, consideren que els serveis socials municipals de l'Hospitalet i de la resta de municipis de Catalunya, s'han anat convertint en "serveis subsidiaris d'altres sistemes públics", com ara el d'habitatge, el de garantia d'ingressos, l'educatiu, o l'energètic, "que no han pogut, no han volgut o no han sabut, articular els recursos necessaris per atendre les necessitats de la ciutadania; delegant aquests, l'atenció d'aquestes necessitats, als serveis socials municipals, contribuint, d'aquesta manera a que s'arribi a una situació límit, amb una sobrecàrrega sobre els professionals dels serveis socials".

Segons l'Ajuntament, tampoc els canvis normatius i legislatius dels darrers anys, no han sabut preveure l'impacte en els serveis públics ni han repensat com reforçar els serveis públics competents per a que es puguin coordinar amb el sistema públic de serveis socials.

Així consideren que aquesta 'delegació', "no ha vingut acompanyada d'un traspàs de competències ni dels recursos necessaris", forçant els serveis socials bàsics municipals a fer "una contenció de situacions multiproblemàtiques, en que les pròpies persones ateses i alguns moviments organitzats, tenen unes expectatives sobrevalorades dels límits en la intervenció social", a banda de ser percebuts com a "simples dispensadors, validadors de diferents prestacions i/o tramitadors de recursos econòmics, amb un grau d'exigència que fa sentir impotents els professionals de la intervenció social".

L'Ajuntament assegura haver reforçat i augmentat les ràtios de professionals d'atenció directa, però malgrat aquest fet, que augmenta exponencialment la capacitat d'atenció, "la demanda de cobertura de necessitats bàsiques, no ha parat de créixer, especialment durant el 2020".

Recorden, a més, que des del 13 de març de 2020, quan es va declarar l'Estat d'Alarma, "els serveis públics en general, però els serveis socials en particular, com a serveis essencials, hem hagut d'innovar, de repensar estratègies per atendre la ciutadania a distància en un temps rècord, sense tenir cap referència de com fer-ho". D'aquesta manera, "les limitacions a la mobilitat i les mesures de distanciament físic han convertit l'atenció telefònica i el teletreball en eines indispensables per donar resposta a la gran demanda d'atenció com a conseqüència de la pandèmia".

Al llarg de l’any 2020 el personal del serveis socials municipals han fet un total de 45.377 entrevistes d’atenció a nous usuaris del Serveis Socials i de seguiment a usuaris i famílies amb expedient obert. D’aquestes,12.743 han estat entrevistes presencials i 32.634, entrevistes telefòniques. 

Aquesta situació anòmala "ha tingut conseqüències en la eficiència en la tramitació d'alguns recursos o ajuts", tot i que la principal demanda, que asseguren que ha estat la de l'alimentació, "es va poder gestionar, considerem que adequadament".

Es dobla la despesa en menjars socials

 
En aquest sentit, el 2020 l'Ajuntament de l'Hospitalet va doblar els diners destinats a menjars socials per l’increment de la demanda provocada per la pandèmia.
 
Entre el 23 de març i el 18 de desembre de 2020, el 70% de les trucades rebudes al servei d’atenció telefònica centralitzat, el 010, corresponia a peticions d’atenció per motius socials. Així, es van derivar un total de 26.236 trucades als Serveis Socials municipals que van suposar 29.036 demandes gestionades. D’aquestes 29.036, un total de 11.979 corresponien a demandes d’ajuda alimentària i de necessitats bàsiques, segons fonts municipals.
 
Davant aquesta necessitat d’aliments, l’Ajuntament va distribuir un total de 111.075 àpats preparats entre les dates abans mencionades. Inclou els serveis d’àpats a domicili, àpats per emportar i també per a la gent gran que abans dinava als menjadors dels casals, tancats des de fa un any. "L’increment de la demanda d’aliments ha disparat la despesa, passant de 922.000 euros al 2019 a 1.800.000 euros al 2020", expliquen des del consistori.