El TSJC obliga a modificar el projecte lingüístic d'una escola per incorporar-hi un 25% de castellà

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga en dues sentències del 23 de març a modificar els projectes lingüístics d'una escola pública de Barcelona i d'una altra d'Abrera per incorporar-hi el castellà com a llengua vehicular en una proporció del 25% de les hores lectives, segons informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

El tribunal, d'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, estipula que s'ha d'impartir en aquesta llengua matèries no lingüístiques d'àrees troncals o anàlogues. En canvi, els magistrats tomben la pretensió dels demandants d'obligar els centres a rotular almenys en català i castellà els senyals dels col·legis. Aquestes modificacions hauran de ser vigents mentre els fills dels demandants cursin estudis a aquestes dues escoles.

Les sentències, que no són fermes i es poden recórrer davant del Tribunal Suprem, resolen els recursos dels demandants contra la resolució del conseller d'Ensenyament del 25 de juliol del 2018, aleshores Josep Bargalló, que desestimava la sol·licitud de modificació del règim lingüístic del sistema educatiu públic català.

Els textos estimen les pretensions de reconèixer com a situació jurídica individualitzada el dret dels menors a rebre en castellà "en proporció raonable" l'ensenyament. Aquest paràmetre s'estableix "partint de la consideració del català com a centre de gravetat" del sistema educatiu i fixa la presència mínima del castellà "com a llengua vehicular, en el curs i classe on els fills del recurrent segueixen els estudis", en un 25% de les hores efectivament lectives.

A més, el tribunal estableix que s'ha d'impartir en aquesta llengua oficial "a més de l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge, almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga, classificacions o categories que, en execució de sentència, hauran d'adaptar-se a les noves classificacions o categories establertes a la llei orgànica 3\/2020".

La disposició es limita al període d'ensenyament obligatori dels menors, que en el moment d'interposar els recursos cursaven P3 i primer de primària en el cas de l'escola de Barcelona i P3 i P4 en el cas de la d'Abrera.

En sintonia amb aquesta decisió, el TSJC estima la pretensió dels demandants d'anul·lar els projectes lingüístics d'ambdues escoles en el punt en què, a parer del tribunal, no compleixen la disposició d'impartir el 25% de l'ensenyament en castellà en àrees no lingüístiques curriculars de caràcter troncal o anàloga.

En un comunicat, el departament d'Educació ha informat que els serveis jurídics estudiaran amb deteniment el recorregut judicial que es pot dur a terme a partir d’ara. Des de la conselleria recorden que en matèria educativa, correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l'escola. "Així ho estableix la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) en el Títol II, que va estar validat constitucionalment", remarquen.

"La nova llei d’educació estatal, coneguda com a LOMLOE, ho ratifica i, per tant, estableix que correspon a la Generalitat les decisions en matèria lingüística", ressalten al comunicat. "Però el TSJC està actuant en base a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut i d’uns recursos de l'època del PP, quan era vigent la Llei Wert, la norma educativa més regressiva que s’ha fet mai a l’Estat en matèria educativa", apunten les mateixes fonts.

Des del departament d'Educació lamenten que els jutges del TSJC "vagin molt més enllà de les funcions legislatives que els són atribuïdes" i que "entrin en un debat que és 100% pedagògic i educatiu".