Càritas va atendre el 2020 prop de 3.500 llars del Baix Llobregat

Càritas Diocesana de Sant Feliu, que engloba les comarques de l'Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat i part de l'Anoia, va acompanyar el 2020 més de 18.400 persones, que corresponen a 7.118 llars, un augment del 32% respecte del 2019. Un total de 9.045 d'aquestes persones eren del Baix Llobregat (3.488 llars).

La memòria social 2020 de l'organisme recull que les persones beneficiades per l'acció el 2020, prop del 30%, era la primera vegada que acudien a Càritas. Aquest nombre coincideix pràcticament amb l’augment de persones ateses i, per tant, constata que la crisi de la COVID també ha tingut impacte en un nombre important de llars que fins ara no havien necessitat el suport de les entitats socials.

En l’estudi realitzat sobre l’impacte de la COVID en les persones ateses per Càritas a Catalunya, s'observa que el principal efecte d’aquesta situació ha estat la caiguda de l’ocupació i, per tant, també dels ingressos de les llars. Aquesta situació ha tingut un impacte directe en la situació econòmica de les llars. Una de cada cinc no disposen de cap mena d’ingrés, això suposa un augment del 138% respecte la situació d’abans de la pandèmia. La manca d’ingressos ha fet que prop del 50% de les persones ateses no disposin de recursos suficients per fer front a les despeses de l’habitatge, subministraments, lloguer, hipoteca, etc.

Un altre impacte en les condicions de vida ha estat la impossibilitat de poder mantenir una alimentació adequada durant tot aquest període, prop del 50% de les persones. Per altra banda, un 33% no han pogut pagar les despeses generades per tractaments mèdics i els han hagut d’abandonar.

Des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat es va augmentar el 2020, fins un 16% el pressupost destinat a la cobertura de necessitats bàsiques.

El 54% de les llars que es van atendre el 2020 es trobaven en situació d’apagada digital, i tot i que aquesta situació s’ha anat revertint el 2021, segueix sent preocupant el 39% de les persones que manifesten no disposar de les habilitats bàsiques per poder fer tràmits en línia. "Això és un gran escull que impedeix l’accés a drets tan bàsics com l’educació, el treball o l’accés a la cobertura de necessitats bàsiques", recorden des de l'organisme.

Aquesta circumstància no ha impactat en els diferents col·lectius de la mateixa manera, és el cas de les famílies monoparentals. El fet de tenir menors a càrrec dificulta més aquesta situació i en el cas de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat suposen un 69% de les llars ateses.

La situació administrativa irregular és l’altra gran dificultat que es troben les persones migrants, no disposar de permís de treball les aboca a la precarietat laboral i a l’exclusió.

"Tenim unes polítiques migratòries que no tenen en compte la realitat de les persones i que converteixen el procés de regularització en una cursa d’obstacles i en la vulneració constant dels seus drets", expliquen.

Totes aquestes adversitats viscudes per les persones acompanyades provoquen "un estat d’angoixa, por i un sentiment d’incertesa" que també ha calgut gestionar; de fet, 1 de cada 2 persones afirmen que la seva situació de salut en l’aspecte psicosocial ha empitjorat des de l’inici de la pandèmia. Per aquest motiu des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat van haver d'ampliar el servei d’acompanyament psicològic per ajudar les persones a poder gestionar les emocions viscudes per aquesta realitat.