L'HOSPITALET
Concentració ciutadana contra el projecte urbanístic a Cosme Toda
La Plataforma veïnal Stop Massificació denuncia que és un projecte "absolutament insostenible i obsolet" i demanen "l'aturada immediata"
![[Img #37748]](https://elfar.cat/upload/images/06_2021/394_hospi.jpg)
La Plataforma veïnal Stop Massificació Cosme Toda ha convocat una manifestació aquest diumenge, 20 de juny, a les 12 hores, amb sortida des del carrer Enric Prat de la Riba, 64, per demanar l'aturada immediata de les obres de construcció del complex residencial de Can Batllori, que es comercialitza a l'antic sector industral de Cosme Toda, al barri de Sant Josep.
El projecte, aprovat el 2008, respon a un "model urbanístic que només té en compte els interessos de les grans constructores", expliquen des de la plataforma, que asseguren que suposarà un increment al barri de 885 pisos en 24 blocs de fins a 13 plantes, més el projecte previst just al davant (sector Matacavalls), amb 512 pisos més. En total uns 1.400 pisos, amb un increment aproximat d’uns gairebé 5.000 nous habitants.
Denuncien que és un projecte "absolutament insostenible i obsolet basat en estudis de població del 2001, quan encara no havíem patit ni la bombolla immobiliària, ni la COVID, ni tampoc ens imaginàvem la importància que tindria l’espai interpersonal en època de pandèmia a la ciutat amb més densitat d’Europa".
Consideren, a més, que destrueix el patrimoni històric industrial de la ciutat: "S’han destruït vestigis de gairebé dos segles d’antiguitat pel simple fet de coincidir amb la planta dels edificis projectats, només s’han conservat aquells que no destorben el seu negoci", i recorden que en cap cas s’hauria fet una prospecció del terreny de no ser per la pressió veïnal exercida.
També denuncien que és un projecte que no contempla l’increment d’equipaments que fa temps que reclamen al barri, com un CAP, escoles bressol, casal i residències per a la gent gran o un centre cultural definitiu, equipaments esportius a l’aire lliure i llocs d’esbarjo, a més de centres d’educació que ofereixin places per atendre l’augment de població.
Destaquen, a més, que els pisos que ja es comercialitzen seran a preus inassequibles per a la gran majoria del veïnatge: "Els pisos de luxe només promouen la gentrificació que desplaçarà la gran majoria dels actuals habitants", asseguren des de la plataforma, que considera que "l’emergència habitacional a la ciutat no es resol amb promocions de pisos d’alt “standing” amb piscina, sinó amb polítiques que afavoreixin els habitatges de preus regulats i lloguers socials".
És per aquest motiu que demanen l’aturada immediata de l’actual projecte urbanístic; una consulta ciutadana transparent on els veïns i veïnes puguin decidir sobre el futur del seu barri; un gran parc; talls de carrers estratègics on hi hagi escoles i els caps de setmana per pacificar la ciutat i fer-la més amable; un projecte de recuperació dels edificis històrics i una museïtzació real de totes les troballes fetes i equipaments.
Prop d'un 40% del terreny seran zones verdes
Segons fonts de l'Ajuntament, el projecte de l’illa Cosme Toda, que comprèn un total de 40.250 metres quadrats de superfície, inclou la construcció de 619 habitatges de renda lliure i 266 de protegits, i destina 15.450 metres quadrats a zones verdes, 2.070 metres quadrats a equipaments i 5.375 metres quadrats a vials.
També inclou la recuperació de tres edificis catalogats al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet (PEPPA): l’edifici de Cosme Toda, que acollia l’antiga fàbrica de ceràmica, dissenyat per l’arquitecte hospitalenc Antoni Puig i Gairalt l’any 1923; la casa del director anomenada Can Llopis, i l’edifici de l’antiga fàbrica de ceràmica anomenada Can Batllori. També s’estan rehabilitant dues xemeneies.
D'altra banda, el Ple municipal de desembre del 2020 va aprovar per unanimitat la declaració de béns culturals d’interès local de diferents restes industrials que s’han localitzat en la intervenció arqueològica que s’està realitzant paral·lelament a les obres d’urbanització de la zona delimitada pel carrer d’Enric Prat de la Riba, el carrer de Batllori, l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan i el carrer del Canigó.
Els elements i estructures que passen a ser béns culturals d’interès local són: el forn de Can Batllori, de petites dimensions, probablement el més antic del conjunt; els forns, base de la xemeneia, paviments i estructures de l’antiga fàbrica de Cosme Toda, conservats del projecte de l’any 1883 i que no es van destruir quan es va edificar l’actual nau que data de 1923; el conjunt de 5 forns a l’est de la nau de Cosme Toda, de gran impacte visual per les seves dimensions, però que no corresponen a la mateixa fase constructiva (tres són de 1925 i dels altres dos encara se n’ha de determinar la cronologia); les galeries subterrànies sota la nau de Cosme Toda de 1923 i l’estructura del subsol de la xemeneia d’Aceites Bau, ja que permet entendre com és aquesta part que mai ha estat a la vista.
L’objectiu de l'Ajuntament és "que aquestes restes puguin ser visitades per la ciutadania i ajudin a explicar i entendre l’evolució de les diferents fàbriques i els processos productius en els darrers dos segles".
![[Img #37748]](https://elfar.cat/upload/images/06_2021/394_hospi.jpg)
La Plataforma veïnal Stop Massificació Cosme Toda ha convocat una manifestació aquest diumenge, 20 de juny, a les 12 hores, amb sortida des del carrer Enric Prat de la Riba, 64, per demanar l'aturada immediata de les obres de construcció del complex residencial de Can Batllori, que es comercialitza a l'antic sector industral de Cosme Toda, al barri de Sant Josep.
El projecte, aprovat el 2008, respon a un "model urbanístic que només té en compte els interessos de les grans constructores", expliquen des de la plataforma, que asseguren que suposarà un increment al barri de 885 pisos en 24 blocs de fins a 13 plantes, més el projecte previst just al davant (sector Matacavalls), amb 512 pisos més. En total uns 1.400 pisos, amb un increment aproximat d’uns gairebé 5.000 nous habitants.
Denuncien que és un projecte "absolutament insostenible i obsolet basat en estudis de població del 2001, quan encara no havíem patit ni la bombolla immobiliària, ni la COVID, ni tampoc ens imaginàvem la importància que tindria l’espai interpersonal en època de pandèmia a la ciutat amb més densitat d’Europa".
Consideren, a més, que destrueix el patrimoni històric industrial de la ciutat: "S’han destruït vestigis de gairebé dos segles d’antiguitat pel simple fet de coincidir amb la planta dels edificis projectats, només s’han conservat aquells que no destorben el seu negoci", i recorden que en cap cas s’hauria fet una prospecció del terreny de no ser per la pressió veïnal exercida.
També denuncien que és un projecte que no contempla l’increment d’equipaments que fa temps que reclamen al barri, com un CAP, escoles bressol, casal i residències per a la gent gran o un centre cultural definitiu, equipaments esportius a l’aire lliure i llocs d’esbarjo, a més de centres d’educació que ofereixin places per atendre l’augment de població.
Destaquen, a més, que els pisos que ja es comercialitzen seran a preus inassequibles per a la gran majoria del veïnatge: "Els pisos de luxe només promouen la gentrificació que desplaçarà la gran majoria dels actuals habitants", asseguren des de la plataforma, que considera que "l’emergència habitacional a la ciutat no es resol amb promocions de pisos d’alt “standing” amb piscina, sinó amb polítiques que afavoreixin els habitatges de preus regulats i lloguers socials".
És per aquest motiu que demanen l’aturada immediata de l’actual projecte urbanístic; una consulta ciutadana transparent on els veïns i veïnes puguin decidir sobre el futur del seu barri; un gran parc; talls de carrers estratègics on hi hagi escoles i els caps de setmana per pacificar la ciutat i fer-la més amable; un projecte de recuperació dels edificis històrics i una museïtzació real de totes les troballes fetes i equipaments.
Prop d'un 40% del terreny seran zones verdes
Segons fonts de l'Ajuntament, el projecte de l’illa Cosme Toda, que comprèn un total de 40.250 metres quadrats de superfície, inclou la construcció de 619 habitatges de renda lliure i 266 de protegits, i destina 15.450 metres quadrats a zones verdes, 2.070 metres quadrats a equipaments i 5.375 metres quadrats a vials.
També inclou la recuperació de tres edificis catalogats al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet (PEPPA): l’edifici de Cosme Toda, que acollia l’antiga fàbrica de ceràmica, dissenyat per l’arquitecte hospitalenc Antoni Puig i Gairalt l’any 1923; la casa del director anomenada Can Llopis, i l’edifici de l’antiga fàbrica de ceràmica anomenada Can Batllori. També s’estan rehabilitant dues xemeneies.
D'altra banda, el Ple municipal de desembre del 2020 va aprovar per unanimitat la declaració de béns culturals d’interès local de diferents restes industrials que s’han localitzat en la intervenció arqueològica que s’està realitzant paral·lelament a les obres d’urbanització de la zona delimitada pel carrer d’Enric Prat de la Riba, el carrer de Batllori, l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan i el carrer del Canigó.
Els elements i estructures que passen a ser béns culturals d’interès local són: el forn de Can Batllori, de petites dimensions, probablement el més antic del conjunt; els forns, base de la xemeneia, paviments i estructures de l’antiga fàbrica de Cosme Toda, conservats del projecte de l’any 1883 i que no es van destruir quan es va edificar l’actual nau que data de 1923; el conjunt de 5 forns a l’est de la nau de Cosme Toda, de gran impacte visual per les seves dimensions, però que no corresponen a la mateixa fase constructiva (tres són de 1925 i dels altres dos encara se n’ha de determinar la cronologia); les galeries subterrànies sota la nau de Cosme Toda de 1923 i l’estructura del subsol de la xemeneia d’Aceites Bau, ja que permet entendre com és aquesta part que mai ha estat a la vista.
L’objectiu de l'Ajuntament és "que aquestes restes puguin ser visitades per la ciutadania i ajudin a explicar i entendre l’evolució de les diferents fàbriques i els processos productius en els darrers dos segles".




Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.1