El Parc Agrari, els espais naturals del Delta i l’aeroport no són incompatibles

Hem de rebre amb satisfacció l'acord de creació d’una mesa tècnica de treball en què es podran avaluar i discutir tots els neguits que les diferents administracions puguin tenir sobre la proposta d’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. La mesa és el resultat d’un principi d’acord que busca que el Delta del Llobregat rebi els beneficis econòmics de la conversió de l’Aeroport en un gran hub intercontinental, a la vegada que s’augmentin tant la qualitat com la quantitat dels espais naturals i es millori el rendiment de l’activitat agrícola.

Estem davant d’un moment molt important per a l’economia del Delta i de tot el país. Estem decidint entre tots i totes si Barcelona ha de convertir-se en un hub de connexió intercontinental o seguir sent un aeroport regional. La discussió que s’ha situat sobre la taula s’ha de centrar en si pot produir-se un canvi qualitatiu de l’aeroport –i no només un increment de passatgers–, que generarà moltes oportunitats per al territori, d’atracció de talent, de generació de llocs de treball, d’atracció de turisme de qualitat, i d’altres qüestions que, després de la crisi de la pandèmia, necessitem més que mai.

La transformació de l’aeroport comportarà, però, canvis al territori que s’han de tractar amb molta cura. Cal destacar tres qüestions. La primera és la biodiversitat. El sistema d’espais naturals no podrà quedar de cap manera amb una qualitat de vida i biodiversitat inferior a la que té en aquests moments. Ja estem preocupats, en aquest sentit, per l’alarma que ha posat Europa sobre l’extensió del compliment de l’anterior pla director, que no només fa incidència en la quantitat d’hectàrees, el nombre d’espais naturals, sinó que també parla molt clarament de la qualitat de la biodiversitat que s’ha perdut a causa d’una gestió deficient.

Ja sigui a través d’aquesta conversió en hub intercontinental de l’aeroport de Barcelona o ja sigui per l’aplicació de l’ampliació de Xarxa Natura que està plantejant la Generalitat, haurà d’haver-hi un increment d’hectàrees, d’espais naturals, i s’haurà de comptar amb una inversió econòmica clara i suficient per fer una bona gestió. Fins ara, el dèficit de gestió de la Generalitat l’hem cobert els ajuntaments a partir de la nostra aportació econòmica al Consorci dels Espais Naturals del Delta, assegurant els mínims per a la seva existència, però pensem que és una situació de precarietat que ha d’acabar. El govern autonòmic, competent en matèria mediambiental, ha d’incrementar notablement l’esforç pressupostari per mantenir els espais del Delta.

La segona qüestió que ens preocupa és l’impacte que l’aeroport o les mesures que prengui la Generalitat puguin tenir sobre l’agricultura, sobre el Parc Agrari. És evident que, si veiem les propostes que estan sobre la taula, la proposta d’AENA suposa una disminució de les finques que hi ha al Parc Agrari, que passarien a ser de protecció, o bé espais naturals. Els ajuntaments estem fent un esforç molt gran per guanyar competitivitat amb el Parc Agrari, per generar un sistema agroalimentari de qualitat, amb productes frescos o de km 0 al costat de Barcelona, i estem molt preocupats perquè, fins ara, tampoc no se’ns ha ajudat. Està pendent un pla de competitivitat, que és el que estem demanant per a la zona del Delta, per a tot l’espai agrari, i cal fer un treball sistemàtic per millorar el sistema de recollida d’aigües de l’aeroport, que genera inundacions. El pla director ha de detallar molt bé totes les qüestions per poder corregir els aspectes que en l’anterior pla director no van estar prou atesos.

També, en tercer lloc, és important que l’aeroport millori aspectes vitals com són el tractament de la petjada sonora que afecta notablement els veïns del Prat, Gavà i Castelldefels, el respecte de totes les normes mediambientals per reduir les emissions (com estem fent els ajuntaments en el compliment de l’Agenda Urbana 2030) i la millora de la mobilitat.

Respecte a la mobilitat, és clar que l’aeroport fa anys que mira només cap a Barcelona i el Prat, però no es fixa prou en els municipis del sud del Delta. En el cas de Viladecans, amb l’ampliació que proposa AENA, passaríem a disposar del 20,5 per cent actual a un 30 per cent del sòl de l’aeroport en el nostre municipi. No tenim, però, la correspondència adequada, ni pel que fa a la mobilitat ni al retorn dels esforços de manteniment de la zona que l’Ajuntament fa. No oblidem que hi ha pendent la gestió com a parc públic de prop de 80 hectàrees de pineda en uns terrenys que abans ocupaven tres càmpings i un passeig marítim tou, entre altres millores de la zona, per a les quals necessitem la col·laboració de la Generalitat, de l’Estat i d’AENA.

Per millorar tots aquests aspectes, per aclarir el futur del Delta, pensem que cal un mecanisme unitari de governança. És tan important quantificar i detallar les intervencions que s’han de fer a la zona com tenir un mecanisme de governança que garanteixi l’avaluació del compliment, amb indicadors, no només dels temes mediambientals o els referents a l’edificació i l’ampliació de l’aeroport, sinó també dels efectes en el seu conjunt. Aquest òrgan implicaria totes les institucions i agents amb competències al territori per assegurar el compliment dels acords i garantir que les transformacions que es produeixin a la zona siguin en benefici de tothom.