Estudiants d'arquitectura fan propostes de transformació urbana per a la ciutat

L’espai l’Harmonia acollirà fins al 31 d’agost l’exposició de treballs finals de grau dels estudiants de UIC Barcelona School of Architecture, sota el títol L’H: Hub of Hubs. Social challenges and urban reprogramming (L’H: Hub de hubs. Desafiaments socials i reprogramació urbana). La mostra la integren un total de disset projectes desenvolupats per alumnes d’últim curs del Grau en Arquitectura en quatre àrees de l’Hospitalet amb l’objectiu d’impulsar-ne la reestructuració urbana i afavorir la transició cap a un model de ciutat més adaptada a les necessitats socials i ambientals del segle XXI.

 
Un nou ordre per a l’Hospitalet

Les intervencions han estat desenvolupades pels estudiants a partir dels àmbits d’actuació definits en l’assignatura d’Urbanisme 3, coordinada pels professors Álvaro Cuéllar i Pere Vall. Així, a partir d’una anàlisi de la situació actual, el repte principal per als futurs arquitectes ha residit en la necessitat de cosir una ciutat molt marcada per la forta divisió que li infringeix la infraestructura del ferrocarril.
 
“Amb aquest plantejament base, es van detectar una sèrie de línies urbanes que podrien actuar com a detonants dels canvis requerits en el teixit urbà com, per exemple, la reconversió del polígon industrial Carretera del Mig i les àrees pròximes a les línies de ferrocarril o l’actualització dels barris de la Torrassa, Bellvitge i El Gornal”, explica el professor i arquitecte Álvaro Cuéllar.
 
Entre els objectius marcats, van destacar la necessitat de reconnectar el centre de la ciutat amb les àrees perimetrals, la incorporació dels sistemes naturals del riu Llobregat a l’interior del nucli urbà, la millora de la continuïtat amb les ciutats veïnes de Cornellà i Sant Just Desvern, mitjançant la creació de quatre grans eixos cívics, i l’aposta per un nou model de mobilitat, basat en el desenvolupament de macroilles, que prioritzen en el seu interior el vianant i l’ús de sistemes de transport no contaminants.

 
Quatre grans vectors de transformació  

El desenvolupament dels exercicis s’ha centrat en quatre grans àmbits de l’Hospitalet de Llobregat, per als quals els estudiants han formulat diversos programes lligats a quatre camps de coneixement. Són àmbits d’oportunitat en els quals es preveuen transformacions urbanes molt importants en els pròxims anys. “Tres d’aquestes àrees estan lligades al traçat del tren. La ferida que suposa aquesta infraestructura al seu pas per la ciutat i la perspectiva que ofereix el futur soterrament de les vies ens ha ofert un camp d’experimentació immillorable”, explica el professor i arquitecte Iñaki Baquero.
 
De la mateixa manera, per al desenvolupament de les seves propostes, els alumnes han treballat en diferents formats i escales, des d’una actitud compromesa amb els criteris centrals de l’urbanisme contemporani, com són “la transició necessària cap a les energies renovables, l’aposta per l’economia circular, l’impuls d’un nou model de mobilitat intel·ligent i sostenible i, en definitiva, una transformació de la ciutat i el territori en llocs molt més aptes i saludables per a la vida humana”, destaca el professor i arquitecte Ferran Grau.
 
Així, el primer àmbit d’actuació planteja la possibilitat de connectar zones verdes per generar un nou parc lineal al llarg de les vies del tren. El pla inclou la recuperació d’edificis en desús i d’espais abandonats per a la creació d’un gran hub cultural, dotat d’equipaments i serveis.

El segon àmbit, proposa reconnectar el centre històric de Sant Josep amb Les Planes i Can Serra i la recuperació del Canal de la Infanta com a vector essencial d’un altre gran parc lineal en el qual es preveu un segon hub, dedicat a la recerca ambiental i el desenvolupament sostenible.

En el tercer àmbit, es busca transformar la travessia Industrial en un nou bulevard amb prioritat per als vianants, la introducció de nous usos i espais públics i l’aposta per la rehabilitació dels edificis existents sota criteris d’eficiència energètica i constructiva. El nou bulevard s’acompanya de la creació d’un tercer hub amb usos vinculats a la salut i el benestar, entre els quals es preveu, per exemple, el desenvolupament d’un centre d’alt rendiment (CAR) per a esportistes.

Un últim àmbit d’actuació se centra en la millora de la connectivitat entre els barris de Bellvitge i El Gornal i la projecció de noves infraestructures que permetin articular un hub destinat a usos socials i tecnològics.
 
“Sobre la base d’aquest plantejament, l’Hospitalet comença el dia com un hub de hubs, un extraordinari concentrador de futurs possibles que alumnes i professors hem anat afinant per arribar a definir quatre grans vectors que tenen en comú l’única raó de ser de l’urbanisme contemporani: la ciutat com a dispositiu mediambiental entesa com una ecologia en si mateixa, on allò viu actua com la seva principal infraestructura”, conclou l’arquitecte i professor Miquel Lacasta.
 
A l’acte d’inauguració de l’exposició, que va tenir lloc ahir, hi van intervenir l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i del rector de UIC Barcelona, Xavier Gil.
 
"L'Hospitalet està compromesa amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), els tenim presents en totes i cadascuna de les nostres actuacions, i estem desenvolupant iniciatives perquè sigui una ciutat plenament connectada, on tothom tingui accés a la tecnologia i les habilitats digitals com a factor d'inclusió social, amb l'impuls dels fons Next Generation", va declarar la alcaldessa, Núria Marín.
 
"Tenim grans projectes, projectes estratègics, amb grans inversions, però també en tenim de més petits, però molt importants també per a la ciutadania, pel seu dia a dia. Projectes per ‘cosir’ el territori, per aconseguir nous habitatges, espais verds i equipaments o per donar protagonisme al vianant davant el vehicle, entre d'altres. I tot això no ho fem sols. El model L'Hospitalet és el que busca acords, col·laboracions, aportacions... amb altres administracions, institucions i amb el sector privat. També amb les universitats. No entenem una altra manera de treballar”, va dir Marín.
 
“Els projectes reunits en aquesta exposició evidencien el compromís dels nostres professors i alumnes amb els principis de l'arquitectura i l'urbanisme contemporanis i, al seu torn, dibuixen el potencial futur de l’Hospitalet com a ciutat de referència a nivell europeu”, va assenyalar Xavier Gil.
 
Coincidint amb la inauguració de l’exposició, es va fer el lliurament dels Premis de Sostenibilitat ROCKWOOL, que reconeixen els alumnes els projectes dels quals plantegen solucions de sostenibilitat més innovadores. El jurat d’aquests premis va tenir, enguany, la presència del president de l’Associació d’Arquitectura i Sostenibilitat (ANSA), Miguel Ángel Diaz-Camacho, en qualitat de convidat especial. En el lliurament dels premis, hi van participar la professora Teresa Batlle i el responsable de Relacions Institucionals de ROCKWOOL, Albert Grau.
 
De la mateixa manera, va tenir lloc el lliurament de la vuitena edició dels Premis d’Accessibilitat Schindler España, que es concedeixen als tres millors projectes que, per la seva qualitat, innovació, originalitat o creativitat, ressaltin les solucions de mobilitat i accessibilitat de totes les persones. Els premis van ser atorgats per Xavier Vallcorba i Xavier Jiménez, director i Branch manager d'Ascensors Schindler a Catalunya.