L’estrena europea de ‘V/H/S/94’ i la celebrada ‘The Innocents’, a la programació del 40è TerrorMolins

La 40a edició del TerrorMolins ha presentat la totalitat de la seva programació en un any que fa una exhaustiva mirada cap al passat, present i futur del cinema de cinema de terror i del propi certamen. Entre les pel·lícules que es podran veure a les pantalles del festival hi ha tres estrenes europees i quatre estrenes nacionals. A més, es recuperaran quatre films imprescindibles del cinema de gènere dels anys 70 d’autors com Pere Portabella, Bigas Luna o Iván Zulueta, a qui homenatja l’espot del TerrorMolins 2021.

El dia 5 de novembre el festival obrirà portes amb l’estrena europea de la que s’ha convertit, amb quatre entregues, en una de les franquícies més celebrades del cinema de terror de metratge trobat: V/H/S/94. El film reprèn l’estela deixada per les anteriors pel·lícules i, a través d’una estètica remitent a les cintes domèstiques, ofereix una sèrie de relats de terror dirigits per Simon Barrett, Chloe Okuno, Ryan Prows, Jennifer Reeder i Timo Tjahjanto, tots emmarcats en la descoberta, en una operació policial, d’uns vídeos pertanyents a una obscura secta.

Per la seva banda, la cloenda del festival tindrà segell escandinau, amb una pel·lícula que va causar furor a Canes i que la crítica ha qualificat de clàssic instantani. Es tracta de la noruega The Innocents, d’Eskil Vogt (Blind) film sobre nens amb poders especials que combina una premissa pròpia del cinema fantàstic amb una equilibrada dosi de terror psicològic i esperit d’autor.
 

La dotzena de films que formen part de la principal secció competitiva del festival —amb dues estrenes nacionals i una catalana— són una mostra de l’heterogènia del gènere, tant per temàtiques com per procedències. A banda de les ja anunciades Brain Freeze (Julien Knafo), In the Earth (Ben Wheatley), La pasajera (Fernando González Gómez, Raúl Cerezo), The Amusement Park (George A. Romero; fora de concurs), i la pròpia The Innocents, la Secció Oficial comptarà amb els títols Coming Home in the Dark, pel·lícula australiana dirigida per James Ashcroft i estrenada a Sundance que, entre el terror i el thriller asfixiant, segueix el segrest d’una família per part d’uns psicòpates en una carretera remota. Com la d’Ashcroft, The Boy Behind the Door, dels debutants David Charbonier i Justin Powell, que posarà els nervis del públic a prova a través d’un altre segrest, en aquest cas el de dos nens que, tancats en una casa de camp, han de sobreviure al seu misteriós captor.

Una altra parella debutant són els suecs Tord Danielsson i Oskar Mellander, que amb The Other Side reformulen el plantejament clàssic de la casa encantada en una cinta que parla de lligams i models familiars a través d’un nen i el seu “nou amic”. De la mateixa manera, el món dels esperits és el protagonista dels films Offseason, de Mickey Keating, viatge al cor de les tenebres d’una noia que, després de rebre una misteriosa carta, s’encamina cap a una illa desolada buscant respostes; i de The Medium, cridat a ser un dels grans fenòmens de terror de l’any. Produïda per Na Hong-jin (El extraño) i dirigida per Banjong Pisanthanakun, aquesta producció tailandesa-coreana sobre possessions i xamanisme s’ha alçat per mèrits propis com un dels títols més aterridors de la temporada.
 
Temes tan actuals com els confinaments i la fi del món seran també presents al 40è TerrorMolins a través de Lo inevitable —estrena nacional—, de l’argentí Fercks Castellani, on una família espera l’arribada del judici final tancada en una casa fins l’aparició d’un intrús que afirma ser un salvador, i We Need to Do Something, de Sean King O'Grady, on una família que es refugia d’una tempesta es queda tancada a casa sense tenir cap notícia del món exterior.

Les seccions paral·leles competitives del TerrorMolins exploren el gènere des d’altres òptiques i esperits, des de les experiències més extremes fins a les visions més singulars i excèntriques. Això és el que ofereixen Bloody Madness, regne de la violència i l’hemoglobina, i Being Different i True Survivor, propostes allunyades dels cànons i construccions narratives clàssiques.

De Bloody Madness destaquen pel·lícules com la inaugural, V/H/S/94, així com la taiwanesa The Sadness (Rob Jabbaz), sobre un contagiós virus que desperta els instints més cruels i sàdics de la humanitat o The Spine of Night (Philip Gelatt, Morgan Galen King), obra d’animació a l’estil dels vuitanta, fantàstica i al·lucinada, on l’èpica és només superada per la seva extrema violència.

De Being Different destaquen Agnes (Mickey Reece), film que retorça les històries i tòpics sobre possessions demoníaques i que va formar part de la selecció oficial de Tribeca; The Scary of Sixty-First (Dasha Nekrasova), una controvertida proposta que barreja l’onirisme més obscur amb noms tan tristament reals com Jeffrey Epstein; el viatge psicodèlic i sobrenatural per una Europa decadent d’Undergods (Chino Moya), estrena nacional; o Violation (Dusty Mancinelli, Madeleine Sims-Fewer), una història de venjança tan dura com contundent que arriba després de recollir elogis als festivals de Toronto, Sundance i SXSW.
 

Homenatge als referents del terror contemporani

La 40a edició del TerrorMolins vol repassar el més estimulant del present sense perdre de vista els orígens, els films i cineastes que van marcar una època i encara ara influeixen noves veus. És per això que tant l’espot d’enguany, produït i dirigit per talents molinencs, com la secció Flashback, homenatgen aquests noms imprescindibles començant per l’obra mestra d’Iván Zulueta Arrebato (1979). L’espot del festival està dirigit per Daniel Noblom, produït per Lachiribita i, com l’obra de Zulueta, a través d’una atmosfera malaltissa i inquietant, presenta el cinema com una droga que vampiritza i atrapa a qui el contempla en una espiral d'addicció i bogeria.
 
Arrebato es podrà veure a les pantalles del TerrorMolins 2021, i com aquesta altres films que defineixen el gènere dels anys 70 cap endavant, com són Vampir, Cuadecuc (1970), de Pere Portabella, La semana del asesino (1972), d’Eloy de la Iglesia, i Bilbao (1978), de Bigas Luna.