L'AMB inverteix més de 3,3 milions d'euros en la infraestructura verda al Baix Llobregat

La recuperació socioambiental de la infraestructura verda gestionada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es basa en l'equilibri entre els usos socials i la conservació ecològica. Per això les actuacions executades el 2021 conviden als ciutadans a gaudir i respectar la natura en el seu entorn més proper.

La infraestructura verda de la metròpolis de Barcelona, que ocupa el 71% del territori, és cada cop més apreciada per la ciutadania, sobretot arran de la pandèmia. Una part molt important d'aquests espais naturals i oberts del territori metropolità es troben al Baix Llobregat. Si bé el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat n'ocupen una gran superfície, compta també amb extenses platges, espais verds i camins fluvials que l'AMB gestiona, equilibrant usos socials i conservació mediambiental.

L’AMB, que té competències en la planificació, disseny, transformació i gestió-conservació d'aquests pulmons verds, vetlla per la seva recuperació socioambiental. Per aquest fi, ha destinat un total d'1.920.000 d'euros a espais fluvials ubicats a quatre municipis del Baix Llobregat. Aquestes intervencions s'emmarquen dins del Programa d'actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG) 2016-2019, i que han estat finançades per l'AMB, els ajuntaments i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). A més, l'AMB destina una inversió específica d'1.412.577,6 € a la creació d'un nou parc, els jardins de la Font del Rector, i a la millora i transformació d'altres dos espais verds (Torreblanca i Torre-Roja) del Baix Llobregat.

A més, l'AMB dedica una part del pressupost del servei de Platges Metropolitanes a la cura dels espais dunars del litoral del Baix Llobregat, afavorint i potenciant el desenvolupament de la flora autòctona.

Regeneració d'espais fluvials

L'entorn del riu Llobregat –amb una superfície de més de 1.000 hectàrees i uns 60 kilòmetres de camins fluvials– tot i estar molt urbanitzat, conté espais amb un elevat valor ambiental i que compleixen funcions tan importants com l'aprovisionament d'aliments, la regulació del cicle de l'aigua o el lleure de la ciutadania, entre altres. Per seguir potenciant-los, aquesta tardor han començat els treballs de millora i transformació dels camins fluvials a Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Es tracta d'un conjunt d'actuacions al marge dret del riu Llobregat que van començar a Pallejà a principis d'aquest 2021. La inversió conjunta per als quatre municipis és d'1.920.000 €, finançats en un 75% per l'AMB i un 25% pels ajuntaments.

Aquestes obres pretenen crear una xarxa bàsica d'accessos al riu, millorar camins secundaris i instal·lar equipaments a l'espai fluvial. Com explica Eugènia Vidal, arquitecta de la Coordinació General d'Innovació i Infraestructures de l'AMB, "busquem millorar la qualitat ambiental del Llobregat i fer compatible l'ús social, lúdic i agrícola amb la recuperació ambiental i d'ecosistemes". També es té en compte la integració d'infraestructures pròximes, com les vies del tren o l'autovia.

Connectors entre ciutat i natura

Actualment hi ha 26 parcs metropolitans al Baix Llobregat. L'últim que s'ha incorporat a la xarxa ha estat els Jardins de la Font del Rector de Sant Climent de Llobregat. Amb un pressupost de 497.622 €, el nou parc connecta l'entorn natural amb el nucli urbà i posa de relleu diferents edificis i elements patrimonials, com la biblioteca o l'Ajuntament. A més, conserva elements naturals com la riera i arbres de grans dimensions de la zona, i està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

S'han fet actuacions de millora en altres dos espais verds: el parc de la Torre Roja, a Viladecans (on s'hi han construït pistes esportives, una àrea de jocs infantils i s'han adequat els accessos, amb un import final executat de 603.068,81 €) i el parc de Torreblanca de Sant Feliu de Llobregat, on acaben de començar les obres de millora de l'accessibilitat i el drenatge, amb un pressupost de 311.886,79 €.

Dina Alsawi, cap del servei de Parcs de l'AMB, remarca que "vetllem per donar un servei de qualitat, millorant l'accessibilitat, la biodiversitat i la inclusió en àrees de joc". També incideix en què "volem potenciar els espais de participació ciutadana i l'oferta d'activitats".

Dunes per protegir el litoral

L'AMB té cura dels sistemes dunars de les platges de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat, afavorint i potenciant el desenvolupament de la flora pròpia de zones de dunes i eliminant les espècies vegetals invasores.

"La línia de dunes és la primera protecció del territori davant la pujada del nivell del mar i el canvi climàtic. En millorar la seva biodiversitat, retenen la sorra i ens protegeixen dels temporals", assegura Daniel Palacios, cap del servei de platges de l'AMB.

Per això, bona part dels esforços d'enguany s'han destinat a retirar un total de 6.580 kg de vegetació invasora, en dues campanyes realitzades a la primavera i a la tardor. D'altra banda, s'han plantat 1.400 unitats de plantes de diferents espècies per afavorir la biodiversitat. Aquest procés s'ha realitzat, en part, a través de diferents projectes participatius, implicant escoles, entitats i particulars.

El PSG, un programa decisiu

Els projectes dedicats a recuperar i millorar la infraestructura verda s'han tirat endavant a partir del Programa d'actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG), que forma part del Pla d'inversions metropolità de l'AMB. S'adreça a quatre línies d'intervenció: espais fluvials metropolitans, recuperació de zones degradades, integració d'infraestructures viàries, energètiques i de serveis dins del paisatge metropolità i millores de la connectivitat entre espais urbans i naturals, aplicant solucions basades en la natura (SBN) a les ciutats.