Lluís Tejedor rep el títol de fill adoptiu del Prat

El Teatre L’Artesà va acollir divendres a la tarda l’acte de lliurament del títol de fill adoptiu del Prat a Lluís Tejedor, que va ser alcalde del municipi entre 1982 i 2019. Des del consistori expliquen que s’ha volgut reconèixer així la "seva contribució a la millora i transformació experimentada per la ciutat des dels anys 80 fins a l’època contemporània".

Lluís Tejedor, que ha viscut des dels 9 anys al Prat quan la seva família es va traslladar a viure a la ciutat des de Cifuentes (Guadalajara), ha rebut el títol de fill adoptiu en un acte que va comptar amb una assistència multitudinària. Hi van assistir tant veïns i veïnes com representants del teixit associatiu pratenc i persones que, des de diferents càrrecs públics tant d’institucions d’àmbit local com català o estatal, van coincidir i treballar amb ell durant la seva etapa al capdavant de l’alcaldia.

L’actual alcalde, Lluís Mijoler, va ser l’encarregat de lliurar el diploma del títol de fill adoptiu a Lluís Tejedor, juntament amb una peça artística, obra de Manel Álvarez. "Per mi ha estat un regal de la vida poder ser primer servidor public de la ciutat del Prat", va assegurar Tejedor en rebre el títol. A més, també va voler compartir aquest reconeixement amb tots els companys i companyes dels grups amb els que va treballar al llarg d'aquests anys. "Això és un treball en equip, nomes un equip amb valors compartits pot avançar per fer una ciutat millor", va declarar Tejedor, que també va agrair la col·laboració i el compromís a la resta de grups municipals, a les entitats i als i les ciutadanes. "El Prat és el resultat de molt treball i moltíssima gent; és un projecte compartit", va dir Tejedor, que va acabar advertint dels reptes que afrontem actualment i va reivindicar que "la primera trinxera per salvar la democracia seguirà sent el municipalisme".

L’actual alcalde li va expressar el seu agraïment tot titllant-lo de "mestre", tant per a ell com per a moltes altres persones, destacant d'ell el compromís social, el rigor i la capacitat de treball, l'honestedat, la transparència i el convenciment que "la nostra forma de construir un món més just i amable és fer un Prat més just i amable".

La proposta de nomenament com a fill adoptiu de la ciutat de Lluís Tejedor va ser impulsada per l’Ajuntament del Prat l’any 2020 amb el suport de tots els grups municipals i ha rebut el suport de les 344 persones que han subscrit la petició a través de la plataforma web habilitada amb aquesta finalitat. D’altra banda, s’ha recollit el suport de 25 associacions de la ciutat i de diverses personalitats del món social, polític i cultural que han tingut una relació personal amb Tejedor en l’exercici del seu càrrec.

Lluís Tejedor i Ballesteros va néixer a Cifuentes (Guadalajara) l’any 1952, però es va traslladar al Prat amb només 9 anys amb la seva família. Va estudiar enginyeria tècnica electrònica, camp al qual es va dedicar professionalment durant la seva joventut i, encara en la clandestinitat, es va afiliar a les joventuts del PSUC l’any 1974. A les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, va ser el número 2 de la candidatura d’aquest partit al Prat, que estava encapçalada per Antonio Martín Sánchez. El PSUC va guanyar les eleccions i es va designar alcalde Antonio Martín, mentre que Lluís Tejedor va assumir la tinença d’alcaldia amb competències a l’àrea d’urbanisme. Però, el 26 de desembre de 1981, l’alcalde Antonio Martín va morir a causa d’un accident de trànsit. Posteriorment, Tejedor va assumir l’alcaldia de forma accidental fins que el ple extraordinari del 2 de març de 1982 l’escollí alcalde.

Des d’aleshores, va guanyar i va revalidar l’alcaldia en totes les eleccions municipals fins a la convocatòria de 2015, sota les diferents candidatures impulsades pel seu espai polític: primer el PSUC (1979-1983) i després Iniciativa per Catalunya en coalició amb formacions com EUiA, Els Verds o Entesa pel Progrés Municipal, amb variacions en les diferents conteses electorals. Un cop anunciada la seva voluntat de no repetir com a candidat, de manera simbòlica, va tancar la candidatura El Prat En Comú-En Comú Guanyem a les eleccions de 2019. Durant tot aquest període, ha mantingut el seu compromís amb el municipalisme, descartant exercir càrrecs fora de l’àmbit local.

"De l’etapa de Lluís Tejedor al capdavant de l’alcaldia, cal destacar el seu impuls perquè la ciutat superés els forts dèficits urbanístics, d’infraestructures, sanejament o equipaments que patia als anys 80, degut a la manca de resposta de les autoritats franquistes a les necessitats socials i a l’augment de població que havia comportat també al Prat l’onada migratòria dels anys 60 des de diferents zones rurals d’Espanya fins a nuclis urbans industrials", remaraquen des del consistori. "El Prat dels 80 inicià un procés de millora i creixement que responia a criteris de racionalització de l’espai públic, d’ordenació de les construccions i d’equilibri entre els diferents entorns i barris de la ciutat", apunten les mateixes fonts.

Tejedor també va ser clau en les negociacions del Pla Delta de 1994. A principis dels 90, i resoltes les necessitats més urgents de la ciutat durant la dècada anterior, l’Ajuntament es va focalitzar en el repte de construir un model de ciutat basat en l’equilibri respectuós entre les persones i el territori, en un moment en què el delta del Llobregat es trobava sotmès a una forta pressió, entre d’altres qüestions, pel creixement urbanístic associat a la celebració dels Jocs Olímpics del 92. En aquest context, es va signar el Pla Delta (1994), amb el compromís de totes les administracions, "que va suposar una solució de consens per vertebrar i fer compatibles el conjunt de necessitats logístiques, de transport i d’infraestructures, mediambientals i territorials de l’entorn", recorden des del consistori. El procés negociador del pla es va allargar tres anys i "l’Ajuntament del Prat va tenir un paper clau per potenciar els valors ambientals del delta", asseguren.

De la segona meitat dels 90 i principis del segle XXI, cal afegir els significatius avenços del Prat pel que fa a equipaments culturals, cívics i esportius i l’aposta de Lluís Tejedor per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i la cultura com a eines de transformació social, a través de programes com IntersECCions (Educació, Cultura i Comunitat).