Pobresa a Catalunya

1952-2022. O sigui, fa 70 anys: el XXXV Congrés Eucarístic, a Barcelona. L'any anterior, va ser el de la vaga de tramvies. Jo tenia 11 anys i com que cada dia anava al cole amb tramvia. Per por molts dels companys de classe no es van moure de casa. Els pocs que seguíem a classe pujàvem fins a la plaça Borràs i ens manifestàvem contra el tramvia 14. Aquells dies vaig estrenar-me com a poeta, amb una única poesia: "Si eres buen ciudadano, tira la piedra y esconde la mano". Primera detenció policial: indignat l'avi matern, magistrat de l'Audiència de Barcelona. El 1951 va ser un any de molts actes de 'Santa Misión'.

Al nostre pare, impressor, van encarregar una part important dels impresos per al Congrés... que també va buidar les aules del cole durant uns quants dies. Amb el meu germà gran -ens van donar a tots dos uns carnets del Congrés- anàvem sovint a l'Oficina Central, que era al Seminari Conciliar barceloní. La gran descoberta: hi havia bisbes negres! Quan vàrem escampar la nova, ens prenien per mentiders... fins que convocàvem els que ens creien mentiders als llocs on sabíem que hi hauria, aquell dia, bisbes negres.

Aquell Congrés, de projecció mundial, malgrat la presència de J. M. Pemán, va posar de relleu la falta d'habitatges a la ciutat. Les barraques del Somorostro, per exemple, feien mal a la imatge que la ciutat volia donar. Per això es van posar en marxa les 'Viviendas del Congreso' i el començament dels grans polígons d'habitatge a l'entorn barceloní, com ara la 'Ciudad Satélite de San Ildefonso' a Cornellà..., i tota la resta d'iniciatives que van enriquir, i com!, els promotors d'habitatges a la perifèria barcelonina.

Als setanta anys de tot allò em preocupen els índexs de la pobresa a Catalunya i les campanyes contra l'entrada a la nostra Catalunya Triomfant dels 'mena'  -o menors no acompanyats-.

On és aquella Catalunya rica i plena i acollidora i solidària dels himnes nacionals del meu país? Proposo que el 2022, a més de lluitar contra el Covid, que ho hem de fer, ens diguem, sense trampes, com volem que sigui, els propers setanta anys, el nostre país.