Finalitzen els treballs d'arranjament del mur nord del Castell de Bellvís

La rehabilitació del Castell de Bellvís, al barri de la Torrassa, ha començat a ser una realitat amb la finalització dels treballs de consolidació, restauració i arranjament del mur nord de l’edifici, com a pas previ als projectes d’intervenció arqueològica i arquitectònica. Els primers treballs han tingut una durada de dos mesos i han seguit el criteri de "mínima intervenció i màxim respecte", segons informen fonts municipals.

L’actuació ha estat realitzada per una prestigiosa empresa especialitzada en la conservació del patrimoni, Gamarra & García —de la qual són responsables María José García Mulero, llicenciada en Història Antiga i Arqueologia, i  Agustín Gamarra, llicenciat en Belles Arts i especialista en restauració—, que compta entre les seves intervencions amb el manteniment del conjunt arqueològic del segle XVIII del centre del Born, la consolidació d’elements ornamentals de la Sala Hipòstila del Parc Güell i diversos treballs als emplaçaments romans de Badalona i Tona.  

La intervenció al mur nord ha consistit bàsicament en la neteja i consolidació dels paraments amb l’objectiu específic de posar al descobert, perquè es puguin apreciar, les diferents parts històriques i els elements constructius especials que presenta aquesta construcció.

Segons els responsables dels treballs, “no es tracta d’ocultar les alteracions que al llarg de la història ha experimentat l’estructura original, com podria ser l’obertura de portes i finestres o els forats de bigues de posteriors remodelacions, sinó dignificar aquestes ‘ferides’ perquè no destorbin la visualització dels diferents aparells històrics que conserva i llueix aquesta façana patrimonial. Ara s’ha posat en valor el castell medieval i es pot veure l’aspecte que tenia als segles XIII i XIV”.

Tres projectes de rehabilitació

L’Ajuntament de L’Hospitalet ha encarregat tres projectes per a la rehabilitació del Castell de Bellvís i la seva adequació com a Centre d’Interpretació de l’Època Medieval a la ciutat. La proposta d’intervenció també inclou recuperar l’espai que envolta la fortificació com a mirador de la ciutat i rememorar d’aquesta manera la seva antiga funció de torre de vigilància, des d’on es controlaven els camps que ocupaven la muntanya, la Via Augusta i el delta del Llobregat.  

Paral·lelament a les obres de restauració del mur nord que han finalitzat ara, s’està fent un treball d’investigació de la línia de propietat de l’edifici per valorar en rigor la definició històrica dels paraments. També s’està treballant en el projecte d’intervenció arqueològica que inclourà les estructures arquitectòniques i l’excavació en extensió del solar i del subsol, com a base documental teòrica i gràfica per dur a terme la posterior actuació amb el projecte de restauració arquitectònica de l’edifici. "La previsió és que la intervenció arqueològica comenci a finals de 2022 i la restauració arquitectònica a finals de 2023", expliquen des del consistori.

Per a la recuperació de l’edifici com a Centre d’Interpretació de l’Època Medieval de L’Hospitalet, l’Ajuntament compta amb el finançament de 850.000 euros per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a càrrec del programa de l’1,5 % cultural, creat per garantir la conservació i promoure l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic. Aquesta partida ja està consignada als pressupostos generals de l’Estat per al 2022 i l’Ajuntament hi aportarà la mateixa quantitat.

Les restes del Castell de Bellvís es van descobrir l’any 2007 durant la realització dels treballs previs per a la rehabilitació de la Casa de la Torrassa, antiga masia situada a la ronda de la Torrassa. Els estudis històrics fets amb posterioritat van documentar l’existència d’un gran edifici medieval de planta rectangular, construït en un moment no posterior al segle XII. Els fossats als costats est i oest indiquen que es tractava d’una fortificació militar.

El Castell de Bellvís està declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) i inclòs dins el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet (PEPPA).

Nova protesta veïnal en defensa del patrimoni local

La preservació i la rehabilitació del Castell de Bellvís és una antiga reivindicació veïnal. Les crides a la protecció d'aquest bé patrimonial van provocar la creació de la plataforma veïnal Defensem el Castell de Bellvís, que els darrers anys ha dut a terme nombroses mobilitzacions en protesta per la seva degradació i per demanar al consistori la seva protecció i rehabilitació, així com la seva obertura al barri.

Aquesta entitat ha convocat precisament per a avui mateix, a les 18 h., una concentració davant la Casa Querol, un edifici ubicat també a la ronda de la Torrassa (número 91), en protesta per unes obres que s'estan portant a terme actualment a l'edifici i que consideren que "estan posant en perill la conservació d'aquest patrimoni modernista amb un segle d'història".

L'entitat veïnal torna a criticar la "total manca de sensibilitat per part de l'administració pública" i la "constant pèrdua de patrimoni a la ciutat", i reivindiquen la revisió del PEPPA, sense actualitzar des del 2001.

En concret, l'edifici de la Casa Querol no està inclòs dins del PEPPA, malgrat comptar amb una sèrie d'elements arquitectònics i decoratius, especialment en la seva façana, d'especial interès.

Fonts del govern municipal recorden que es tracta d'un privat, i que si bé l'edifici no està dins del PEPPA, ates el seu "interès patrimonial", tècnics municipals s'han interessat pel projecte de rehabilitació i han confirmat que "l'objectiu dels treballs és la neteja i restauració de la façana respectant el seu valor històric".